Romanticisme, Renaixença i Literatura Catalana del S. XIX

Pronoms Febles: Funcions Sintàctiques

A continuació es detallen les formes pronominals segons la funció que realitzen:

• Complement Directe (CD):
  • Determinant: EL / LA / ELS / LES
  • Indeterminant: EN
  • Neutre: HO
• Complements de Persona: EM / ENS / ET / US / ES
• Complement Indirecte (CI):
  • A persona (singular): LI
  • A persona (plural): ELS
• Complement Circumstancial (CC):
  • De lloc (amb preposició 'de'): EN
  • De lloc (sense 'de'): HI
• Complement de Règim Verbal (CRV):
  • Amb preposició 'de': EN
  • Amb preposicions 'a', 'en', 'amb': HI
• Atribut:
  • Determinant: EL / LA / ELS / LES
  • Indeterminant: HO
• Complement Predicatiu (CPred): HI

El Romanticisme a Europa (Segle XIX)

Moviment cultural europeu de la primera meitat del segle XIX. Neix a Alemanya i a la Gran Bretanya i des d’allà s’escampa per tot el continent.

Característiques Clau del Romanticisme

• Mal del Segle: Rebuig al món modern que està apareixent fruit de la Revolució Industrial. Enyorança del passat tradicional, el món antic que s’està perdent.
• Recerca de l’Evasió: Com que no els agrada el món modern, cerquen fugir-ne traslladant-se a llocs llunyans i exòtics (Orient) o a èpoques passades (sobretot, l’Edat Mitjana, la seva època preferida).
• Importància del Jo: Subjectivisme i irracionalitat. Enfront del racionalisme de la Il·lustració, defensen els sentiments i les passions.
• Valoració de la Creativitat: Valoren la creativitat de l’artista, la imaginació i l’espontaneïtat. L’artista no ha de copiar els clàssics, sinó que ha de ser lliure per poder fer el que vulgui, deixar desplegar la seva imaginació i ser original i creatiu.
• Valor de la Llibertat: Defensen la llibertat individual i la lluita contra tota forma de tirania i d’opressió.
• Recuperació del Passat i de les Arrels dels Pobles: Consideren que cada poble té la seva pròpia personalitat, la seva ànima, que es manifesta en la seva cultura popular, en la seva llengua i en les seves tradicions. Defensen que cada poble ha de poder mantenir la seva personalitat, la seva llengua i la seva cultura, i que tots els pobles tenen dret a ser lliures, sense que un en domini un altre.

Autors Romàntics Més Importants

• Alemanya: Goethe, Schiller
• Gran Bretanya: W. Scott i Lord Byron
• França: Victor Hugo

La Renaixença Catalana

Concepte i Causes

En el segle XIX comença un procés de recuperació de la llengua i literatura catalanes que es coneix com a Renaixença. Després de 300 anys de Decadència, i de més de 100 anys de prohibicions, es torna a reivindicar la llengua i a usar-la per fer literatura, que torna a generar autors importants.

Causes de la Renaixença

1. La Industrialització de Catalunya: Aparició d’una burgesia que vol adaptar-se als corrents europeus i reivindicar la personalitat diferenciada de Catalunya.
2. Orgull i Defensa de la Llengua i la Història: Reivindicació de la història catalana en una Catalunya que s’ha modernitzat enfront d’una Espanya rural i endarrerida.
3. Impacte del Romanticisme: El Romanticisme defensa el passat dels pobles i la recuperació de les seves arrels.

Relació entre Romanticisme i Renaixença

Per què el Romanticisme i la Renaixença encaixen?

La Renaixença va ser l'inici d'un procés de normalització cultural que serví de base a moviments i tendències posteriors. Es va produir i va evolucionar a Catalunya al mateix temps que el Romanticisme. Encaixen perquè:

• Els romàntics són idealistes, menyspreen la realitat quotidiana i cerquen l’evasió en la fantasia, s’interessen per la història i el folklore, i reclamen la llibertat dels pobles afavorint l’aparició dels nacionalismes.
• La Renaixença, per la seva banda, pretén evitar la desaparició dels trets culturals i d’identitat propis.

Tot i que encaixen, cal no confondre'ls.

L'Estat de la Llengua i la Política

Per què les obres de la Renaixença no estan escrites en un català actual?

En aquesta etapa, s'inicien els intents de normalització de la llengua, encara que la unificació de criteris no s'aconseguirà durant la Renaixença. S’haurà d’esperar fins a començament del segle XX, que va ser quan el catalanisme polític va reivindicar l’ensenyament de la llengua catalana i el seu ús a l’Administració.

La Constitució republicana de 1931 i l’Estatut d’autonomia de 1932 van permetre a Catalunya recuperar la Generalitat, que el català fos declarat llengua oficial i la realització d’una activa política de suport al seu ensenyament. Les Illes Balears i les terres valencianes, en canvi, no arribaren a veure aprovats els seus estatuts d’autonomia.

La Renaixença és un moviment polític?

Amb el nom de Renaixença es designa un moviment d'ample abast, essencialment cultural i literari, però també de conscienciació política, que es produeix a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears.

Àngel Guimerà: Vida i Obra

Quins dos fets personals marquen la vida i les obres d’Àngel Guimerà?

Àngel Guimerà va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife, de mare canària i pare català. La seva formació inicial a l’illa va ser completament en castellà. La llengua catalana l’aprengué a partir dels vuit anys, quan es va traslladar amb la seva família a Catalunya.

Una sèrie de circumstàncies personals influïren en el seu caràcter i en la seva obra:

1. No ser originari de Catalunya i haver nascut de pares que encara no eren casats.
2. Un fracàs sentimental en la seva joventut.

Evolució de l'Obra de Guimerà (Romanticisme a Realisme)

Guimerà comença escrivint amb unes formes més romàntiques i acaba amb una etapa més realista:

• Període Romàntic (1879-1890): Va escriure diverses obres de teatre que segueixen el model de la tragèdia romàntica (Ex:Mar i cel, 1888).
• Període Realista (1890-1900): Les obres s’aparten una mica del model tràgic i l’autor s’interessa per escenificar els conflictes de la societat contemporània (Ex:Terra Baixa, 1896;La filla del Mar, 1900).

Malgrat aquesta aproximació als principis del Realisme, les obres de Guimerà mai no abandonen del tot la sensibilitat romàntica: els seus personatges són individus apassionats que difícilment poden controlar els seus sentiments i els seus instints.

Nota: La primera obra en català de la Renaixença va aparèixer el 1862,L’orfeneta de Menargues, d’Antoni de Bofarull, d’estil romàntic.

Els Grans Autors de la Renaixença

Qui va recuperar el català com a llengua literària?

En la Renaixença destaquen tres grans autors pel seu paper de recuperar el català com a llengua literària:

• Jacint Verdaguer: És el gran poeta de la Renaixença i està considerat el creador de la llengua literària en català. És un poeta extraordinari, capaç de fer extensos poemes èpics d’una gran complexitat i, alhora, de fer petits poemes patriòtics, religiosos o biogràfics d’estil popular i sentimental.
• Àngel Guimerà: Dramaturg de gran èxit popular, creador de drames romàntics escrits en vers i de drames més realistes escrits en prosa.
• Narcís Oller: És considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Es tracta d’un novel·lista realista que cerca els seus arguments en la societat i la complexitat dels individus que la integren.

Comparativa de Moviments Literaris

Romanticisme (Final Segle XVIII - Principis XIX)

• Rebutja el racionalisme, propugna el subjectivisme de l’individu i valora els sentiments.
• Els romàntics són idealistes i menyspreen la realitat quotidiana, buscant evasió en la fantasia, en èpoques i espais exòtics.
• Valoren la natura, s’interessen per la història i el folklore, i reclamen la llibertat dels pobles afavorint l’aparició dels nacionalismes.

Realisme (Mitjan Segle XIX)

• La subjectivitat del Romanticisme dona lloc a l’objectivitat del Realisme, que s’ocupa de la realitat que envolta l’artista.
• Els realistes es proposen analitzar el món real des de tots els punts de vista i aprofundir en la psicologia dels personatges.

Naturalisme (Final Segle XIX)

• Aquest moviment deriva del Realisme i va més enllà en l’anàlisi de la realitat.
• L’escriptor naturalista intenta fer un estudi científic del comportament humà.
• Considera que els éssers humans no són lliures, sinó que estan determinats per la raça, el medi en què es desenvolupen i el moment històric.
• La novel·la naturalista descriu els ambients més marginals de l’època.