Romanticisme i Renaixença: Literatura Catalana

El Romanticisme

El Romanticisme és un moviment artístic i espiritual que, en les darreres dècades del segle XVIII i durant el segle XIX, s'estengué per tot Europa i suposà una profunda transformació en la mentalitat de la gent i en el món artístic, sobretot en la literatura.

És a Alemanya, a finals del segle XVIII, on s’inicia el moviment romàntic, amb una nova estètica basada en el predomini de la imaginació i la recerca de la llibertat en oposició al racionalisme de la literatura clàssica.

La Renaixença

• Els ideals romàntics varen influir a tota Europa, i també arribaren a la literatura catalana.
• L’esperit romàntic va transformar la societat de moltes maneres, i a Catalunya va desencadenar el moviment de la Renaixença.
• Renaixença és el període que va des de 1833 fins a 1877 i es refereix a la recuperació cultural catalana, després dels segles de Decadència (XVI, XVII, XVIII).
• És, per tant, un terme oposat a Decadència, i es refereix, especialment, a la recuperació del català com a llengua de cultura.

Característiques principals del Romanticisme

1. La importància de l'individu: El més essencial d'una persona és el seu esperit, el seu aspecte anímic. La introspecció porta a sublimar les emocions i els sentiments.
2. L'amor absolut: L'amor és predeterminat, absolut, únic, sublim… i inassolible. Té un final tràgic indefugible.
3. Ruptura de les normes socials: En un principi el Romanticisme fou un moviment revolucionari, alliberador, que reclamava llibertat individual i originalitat. Són temps de revolta, individual i col·lectiva.
4. El monstre enfrontat al món: És un personatge enfrontat al món, un “monstre inadaptat”, un rebel amb causa, que se sent rebutjat per la societat i s'automargina. És algú condemnat a viure sense amor.
5. Estètica de la fosca: Paisatges que suggereixen solitud, tenebres, tempestes, runes, cementiris, lletjor, malsons, boscos misteriosos, esglésies abandonades... Bellesa no convencional.
6. El “mal del segle”: Malenconia, inadaptació, introspecció, insatisfacció vital, nostàlgia, evasió, ànsies de morir. La publicació de Les penes del jove Werther, de Goethe, el 1774, va suposar una revolució ideològica.
7. La identitat del poble: El desig d'evasió porta a mitificar l'Edat Mitjana, i en alguns països, el descobriment de la pròpia realitat històrica impulsa la consciència nacional, el nacionalisme.
8. Revalorització de mites i llegendes: L'interès per la literatura oral, els orígens, la cultura popular... porten a la recuperació de mites i llegendes, a la valoració del folklore.
9. El destí tràgic: Els personatges semblen predeterminats, facin el que facin no podran assolir la felicitat. La mort sempre apareix per separar els amants, per impedir un final feliç.
10. Estereotips estètics particulars: Bellesa alternativa: homes i dones d'aspecte malaltís, pàl·lids, febles, espirituals… Tot això suggereix un món interior complex, una ànima tempestuosa molt romàntica.

La Renaixença

L’inici del període conegut com a Renaixença se situa el 1833, perquè és l’any de la publicació de l’oda La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau. És un poema que identifica la pàtria enyorada amb llengua, paisatge i història compartida de tot un poble.

La data final de la Renaixença se situa el 1877, ja que és l’any en què es premià en els Jocs Florals L’Atlàntida de Verdaguer i Guimerà hi fou proclamat Mestre en Gai Saber. Es considera que en aquesta data els objectius de “renéixer” s’han aconseguit.

Objectius de la Renaixença

• Recuperar i normativitzar la llengua catalana, perquè fos apta per fer literatura culta, moderna i de qualitat.
• Recuperar l’autoestima i consciència de la societat pel que fa a la seva llengua i a la seva identitat.
• Fomentar l’aparició de nous escriptors que permetessin recuperar els diferents gèneres literaris.
• Impulsar el paper de les institucions, així com també la creació de noves entitats.
• Un factor important va ser la restauració dels Jocs Florals.
• Eren uns certàmens literaris que es van restaurar l’any 1859. El lema era Pàtria, Fe i Amor, que corresponia als premis que s’atorgaven en poesia: Englantina, Viola i Flor Natural. El poeta guanyador dels tres premis era considerat Mestre en Gai Saber.
• L’objectiu era oferir un espai des d’on donar projecció a la literatura catalana culta.
• S’incentivaven els autors, i s’afavoria que hi hagués un públic i uns circuits comercials per a la producció literària catalana.

Els gèneres teatral i poètic es van recuperar amb relativa facilitat, molt aviat. En canvi el gènere narratiu va costar més, i la recuperació es va produir més endavant.

La Renaixença a Mallorca

A Mallorca, l'entrada dels nous corrents comença cap a 1833 i culmina en la revista La Palma (1840) fundada per Tomàs Aguiló entre d’altres, la qual introduí el Romanticisme, afavorí la recuperació de textos antics i establí contactes amb el Principat. La generació posterior, que cursà estudis a Barcelona, es va implicar amb la Renaixença a través dels Jocs Florals.

• Alguns noms destacats: Marià Aguiló, Josep Lluís Pons i Gallarza, Pere d'Alcàntara Penya…
• La Renaixença a Mallorca va ser un moviment exclusivament literari, sense implicacions socials ni polítiques. Els escriptors mallorquins van participar molt als Jocs Florals i van publicar els seus versos en les publicacions periòdiques de Catalunya.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

La poesia romàntica

La poesia és el gènere per excel·lència de la Renaixença i del Romanticisme, i és amb aquesta que la llengua catalana iniciarà la seva recuperació literària. Les característiques principals són:

• L'evocació del passat històric com a via d'exaltació de la pàtria.
• La recreació de la bellesa del paisatge local.
• L'interès per la poesia popular de tradició oral com a manera de recuperar la tradició llegendària.
• La reivindicació de la llengua pròpia com l'única llengua vàlida per expressar els sentiments i la subjectivitat.
• La presència de tòpics, com les nits de lluna plena, les ruïnes o el misteri.
• L'amor i l’espiritualitat com a temes predominants.

Jacint Verdaguer va néixer l'any 1845 a Osona. D'ascendència humil, va ingressar al seminari per fer estudis eclesiàstics 10 anys després, ja que aquesta era l'única possibilitat de formació intel·lectual per a un fill de pagès. Amb 20 anys, abans de ser ordenat sacerdot, va participar als Jocs Florals i ja hi va obtenir dos premis. Els principals temes que tracta a la seva poesia són la pàtria i la fe.

Com a dades biogràfiques destacables podem comentar que es va embarcar com a capellà en un vapor que feia la ruta de les Antilles, per fer un canvi d'aires després d’haver estat molt malalt, i per conèixer l'oceà Atlàntic, l'escenari de l'obra èpica en què feia anys que treballava i que seria L'Atlàntida, llibre en el qual va treballar 20 anys, i que finalment va ser premiat als Jocs Florals de 1877.

• La seva obra és bàsicament poètica, tot i que també va escriure alguns textos en prosa, com ara els articles titulats En defensa pròpia, Excursions i viatges, Dietari d’un pelegrí a Terra Santa. És una obra de caràcter romàntic: patriòtica, sentimental, imaginativa, que lloa el passat històric i que dona protagonisme a la natura.
• L'any 1886 va peregrinar a Terra Santa i va tornar transformat. Per un excés de zel religiós, s'excedeix amb la seva generositat amb els pobres (que no sempre ho eren), els quals s'aprofiten de la seva bondat i de la seva ingenuïtat, i reparteix una gran quantitat de diners (que no eren seus sinó del marquès de Comillas). També es va veure involucrat en la pràctica d'exorcismes sense permís de l'Església, en uns casos de suposada possessió demoníaca.
• L'any 1893, les autoritats eclesiàstiques, davant d'aquesta conducta que consideraven extravagant, el consideren boig, li retiren la llicència per dir missa i pretenen retirar-lo de la vida pública, encara que Verdaguer, desobeint les ordres del bisbe, s'instal·la a Barcelona. Aleshores, se'l va desposseir de la seva dignitat sacerdotal. Al final d'aquesta època, el poeta es troba malalt, oblidat literàriament i pobre.

Va morir el 1902, i el seu enterrament a Montjuïc va constituir la manifestació popular més multitudinària que mai s'havia vist a Barcelona, ja que hi van assistir 300.000 persones.

Poesia èpica o narrativa

• Es caracteritza per grans descripcions èpiques centrades en la natura. Els dos grans poemes èpics són L’Atlàntida (1877) i Canigó (1886). A L'Atlàntida apareix el continent mític del poble dels atlants per un càstig diví. Canigó tracta sobre la fundació de Catalunya i hi apareixen fades de la muntanya, cristianisme i una defensa de la religió i de la pàtria.

Poesia lírica

• Verdaguer escrigué més d’un centenar de poemes seguint les pautes del romanticisme més tradicional. Una part correspon a la poesia religiosa, on destaquen llibres com Flors del Calvari (1898).
• També trobam una poesia de caràcter patriòtic basada en l’amor a la terra i l’exaltació del passat històric i de les tradicions populars. La majoria d’aquests poemes estan recollits en el llibre Pàtria (1888).

El teatre de la Renaixença

Els dramaturgs del segle XIX mostraren predilecció per les formes teatrals que més permeten “commoure” l'espectador: la tragèdia i el drama. A mesura que avança el segle s'imposa una voluntat de superació del Romanticisme i dota el teatre de característiques cada cop més realistes, seguint els models europeus. El dramaturg més important de l’època, Àngel Guimerà, reflecteix molt bé aquests dos estils a la seva trajectòria:

1. Teatre romàntic: tragèdies ambientades en un passat històric idealitzat, i amb històries d’amor tràgic i herois prototípics romàntics.
2. Teatre realista: drames ambientats en el present, amb personatges que representen les diferents classes i problemàtiques socials.