Romanticisme, Renaixença i Jacint Verdaguer: Guia

El Romanticisme i la Renaixença

1. El Romanticisme

Va ser un moviment cultural que es va iniciar a Alemanya i Anglaterra al final del segle XVIII i es va estendre pels altres països europeus durant el segle XIX. Aquest moviment va aparèixer en una època marcada per profundes transformacions. Els ideals de la Revolució Francesa i els efectes de la Revolució Industrial van fer canviar el panorama polític, econòmic, social i espiritual d'alguns països europeus. Aquest moviment va produir un canvi profund en la manera d'entendre el món i, més concretament, d'entendre l'art.

1.1. La sensibilitat romàntica

Al llarg de la història s'han anat alternant moviments de tendència clàssica i moviments innovadors. En general, els moviments classicistes defensen que hi ha uns models de bellesa clàssics i que tot artista els ha de seguir o imitar. Els moviments innovadors, en canvi, defensen el trencament de les regles establertes i van a la recerca de nous camins en totes les manifestacions artístiques. El Romanticisme és un moviment innovador que basa la seva estètica en l'exaltació de la sensibilitat individual.

2. La Renaixença

Al segle XIX es va iniciar la recuperació del català com a llengua de cultura i de conreu literari. Aquesta recuperació es va articular en un moviment històric i cultural conegut amb el nom de Renaixença. Els seus orígens cal buscar-los en la profunda transformació social i econòmica provocada per la industrialització de Catalunya i en la influència del Romanticisme, que recuperava la llengua i la història pròpies, descobria la cultura popular i exaltava els sentiments nacionals.

2.1. El programa de la Renaixença

Els objectius més importants del programa cultural de la Renaixença són:

• Promoure l'activitat literària.
• Crear una literatura pròpia.
• Fomentar el coneixement de la història pròpia.
• Crear institucions catalanistes.

2.2. Tres moments emblemàtics

• Any 1833: publicació de La Pàtria.
• Any 1859: instauració dels Jocs Florals.
• Any 1877: publicació de L'Atlàntida de Jacint Verdaguer.

Jacint Verdaguer

Biografia de Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles l'any 1845. Fill d'una família de pagesos, va ingressar als deu anys al seminari de Vic, on va adquirir una sòlida formació en humanitats, filosofia i teologia. Aviat començà a escriure i als vint anys obtingué dos guardons als Jocs Florals de Barcelona. Als 40 anys va patir una forta crisi espiritual i es dedicà a practicar l'exorcisme i fer obres de caritat fins al punt d'adquirir deutes importants. Va morir de tuberculosi a Vallvidrera el 1902. L'enterrament de Mossèn Cinto, que és com era conegut per la gent, va ser una manifestació impressionant del dol popular.

1. El gran poeta de la Renaixença

És el gran poeta de la Renaixença i el creador de la llengua literària moderna. Aficionat des de petit a recollir i transcriure les llegendes i les rondalles populars que sentia explicar a la gent i, ja de més gran, a llegir obres de la literatura clàssica. Va ser capaç de crear un estil propi molt característic que combinava magistralment elements populars i elements cultes. D'aquesta manera, ben aviat va obtenir el reconeixement tant de la gent senzilla com dels cercles intel·lectuals. Ell va trobar en la sensibilitat romàntica els elements adequats per poder expressar el seu temperament idealista, apassionat i rebel. Per això Verdaguer és considerat la gran figura del Romanticisme català.

2. La poesia èpica

Verdaguer va crear els dos poemes èpics més importants de la literatura catalana: L'Atlàntida i Canigó. Com és propi d'aquest gènere, narren proeses d'uns herois que s'enfronten a accions i fenòmens de caràcter extraordinari. L'Atlàntida narra l'enfonsament d'un continent llegendari a l'oceà Atlàntic. Canigó explica l'origen mític i llegendari de Catalunya.

3. La poesia lírica

Verdaguer va ser un sacerdot que va dur una vida mística i, alhora, una vida caritativa. D'altra banda, la gran estimació que sentia envers el seu país el va portar a interessar-se per la cultura popular i a elogiar la seva terra, sobretot el passat de Catalunya. Per això la seva obra tenia un caràcter religiós i patriòtic. Llibres destacats: Idil·lis i cants místics, Flors de Calvari i Pàtria.

4. Les llegendes i rondalles

Al llarg de la seva obra va manifestar un gran interès per les llegendes i la història de Catalunya. Després d'escoltar llegendes i rondalles a pobles de Catalunya, va renovar aquest gènere fent-hi noves versions.