Romanticisme, Renaixença i Grans Autors Catalans: Verdaguer i Guimerà

El Romanticisme: Origen i Impacte (Segle XIX)

El Romanticisme va significar una nova manera d'entendre el món i un canvi profund en l'art. Va començar a Alemanya a finals del segle XVIII (Sturm und Drang), com un moviment contrari al classicisme de la Il·lustració i amb la voluntat de recuperar l'ànima germànica profunda. Més tard, es va expandir per Anglaterra i, posteriorment, per Europa.

Al llarg de la història, s'alternen els moviments de tendència clàssica que es basen en els principis d'ordre, equilibri i serenitat (Renaixement, Neoclassicisme, Realisme, Noucentisme...) amb els moviments innovadors que busquen nous camins i sovint trenquen les regles (Barroc, Romanticisme, Modernisme, Avantguardisme...).

Va ser un període de profundes transformacions: la Revolució Francesa, la Revolució Industrial... Es va donar importància al "jo" individual (tema preferit) i la raó no ho era tot.

La Renaixença a Catalunya: Recuperació Cultural

Els ideals del Romanticisme van arribar a Catalunya, on es volia recuperar el passat i exaltar la pròpia cultura.

Figures Clau de la Renaixença

• Bonaventura Carles Aribau: Amb la seva Oda a la Pàtria (1833), va escriure el manifest de la Renaixença (inicialment, un escrit per al seu cap).
• Joaquim Rubió i Ors: Autor de Lo Gayter del Llobregat.
• Manuel Milà i Fontanals
• Maria Aguiló

Es va crear la necessitat de tenir unes normes ortogràfiques.

Propagació i Institucions

La Renaixença es va propagar a través de:

• Revista El Europeo
• Diari El Vapor

Es van tornar a instaurar els Jocs Florals per fomentar l'escriptura en català. Els Jocs Florals tenien tres premis: Pàtria, Fe i Amor. Si es guanyaven els tres premis, s'era proclamat "Mestre en Gai Saber".

També va ser un període de naixement del catalanisme polític (representant destacat: Valentí Almirall).

Jacint Verdaguer: El Poeta Nacional de Catalunya

Jacint Verdaguer, considerat el creador del català modern, va néixer el 1845 a Folgueroles. Era de família pagesa i la seva mare, molt religiosa, li va inculcar les idees religioses.

Formació i Inicis Literaris

• Als deu anys, va ingressar al seminari de Vic, on va rebre una sòlida formació.
• Als 20 anys, va participar als Jocs Florals de Barcelona i va guanyar dos premis.
• A partir d'aleshores, un grup de poetes es reunia a la "Font del Desmai" per llegir els seus poemes. El lloc reunia les condicions del tòpic romàntic de la natura.
• A l'edat de 25 anys, va ser ordenat sacerdot.

Viatges i Crisi Personal

Dues raons el van portar a embarcar-se com a capellà en un vapor que feia la ruta de les Antilles: refer la seva salut (patia forts dolors de cap) i viure l'escenari de l'obra èpica en què feia anys que treballava, l'oceà Atlàntic (obra premiada als Jocs Florals). El 1877, va deixar el vaixell.

Del 1877 al 1886, un període molt fecund, va passar a ser el capellà i almoiner del marquès de Comillas (ric per traficar amb esclaus).

El 1886, va viatjar a Terra Santa i en va tornar trasbalsat. Va començar a excedir-se en el repartiment de diners als pobres i a practicar exorcismes. El 1893, se li va retirar la llicència per oficiar missa i el van recloure al Santuari de la Gleva, on ell se sentia empresonat. El 1895, desobeint l'ordre, va tornar a Barcelona.

Quan va tornar a Barcelona, es va quedar a casa d'una vídua a qui ell havia practicat un exorcisme. Es va rebel·lar contra l'Església.

Cada cop més enfrontat amb l'autoritat, va decidir escriure a la premsa els articles titulats En defensa pròpia (la situació va esdevenir de domini públic i va impactar el país); i el 1896, va publicar Flors del Calvari (catarsi literària del seu estat psíquic).

El 1898, es va retractar i va ser rehabilitat, però ja estava molt debilitat, oblidat i pobre. Es va traslladar a Vallvidrera, on se li va diagnosticar tuberculosi. Va morir el 1902 i el seu enterrament va ser un acte multitudinari.

Obres Èpiques de Verdaguer

L'Atlàntida

• Poema èpic llarg, format per deu cants, una introducció i una conclusió.
• Narra la història de l'enfonsament d'un continent llegendari que hauria existit a l'Atlàntic (explicada per un ermità a Colom).
• Personatges principals: Hèrcules (s'enfronta als atlants), Hèsperis (reina de l'Atlàntida, que mor en veure desaparèixer el gran continent) i la Natura (personatge principal, amb tempestes i imaginació).
• Grans descripcions poètiques i un gran potencial imaginatiu.
• Figures retòriques: hipèrbatons, comparacions, metàfores, al·literacions, etc.

Canigó

• Dotze cants i un epíleg en què conversen dos campanars: Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó.
• Explica l'origen mític i llegendari de Catalunya. L'acció se situa al voltant de l'any mil al Pirineu.
• Narra els amors del cavaller Gentil, encantat per la fada Flordeneu (transformada en la pastora Griselda); les guerres de reconquesta contra els sarraïns; i, per últim, la tasca dels monestirs catalans.
• Hi apareixen personatges històrics (el comte Guifré), llegendaris (el cavaller Gentil) i fantàstics (la fada Flordeneu).
• Representa el triomf del món cristià sobre el món pagà.

Poesia Lírica de Verdaguer

La poesia lírica era el gènere pel qual era més conegut Jacint Verdaguer. Fent ús de les fórmules de la poesia popular, Verdaguer recupera per a la literatura el lèxic del poble.

• Poesia patriòtica: Pàtria, Aires del Montseny, L'Emigrant.
• Poesia religiosa: Montserrat, Idil·lis i cants místics, Flors del Calvari.

Àngel Guimerà: El Dramaturg Més Important de Catalunya

Àngel Guimerà va néixer el 1845 a Tenerife. La seva mare era canària i el seu pare, un comerciant català. Es van casar després del naixement de l'autor, fet que va portar l'autor a canviar la seva data de naixement.

Vida i Adaptació

• El 1853, la família es va traslladar al Vendrell.
• Guimerà es va anar adaptant als nous costums i a la llengua catalana, tot i que al principi enyorava les Canàries.
• Aquest fet es veurà reflectit en les seves obres: alguns dels personatges són mestissos i pertanyen a dos mons culturals oposats.

Tot i que també va destacar en poesia, va sobresortir molt més en teatre. Guimerà és considerat el dramaturg més important de la literatura catalana.

• El 1877, va ser proclamat Mestre en Gai Saber.
• Va crear la sardana La Santa Espina.
• Era morenet (mestís), fet mal vist perquè en aquella època la gent de pell morena era identificada amb pagesos, pescadors, etc.

Etapes del Teatre d'Àngel Guimerà

Primera etapa: La tragèdia romàntica

• Està escrita en vers i té un to solemne.
• Utilitza un pretext històric real i llunyà per desenvolupar la majoria de les peces.
• Els seus personatges són apassionats i idealitzats, i es veuen obligats a enfrontar-se a forces superiors (socials, culturals, religioses).
• Aquest enfrontament desemboca en un final tràgic.

Obres destacades

• Gala Placídia (1879): Princesa casada amb un rei visigot.
• Judit de Welp
• El fill del rei
• Mar i cel (1888): Història amorosa entre Saïd (pirata moro) i Blanca (cristiana destinada a ser monja). Basada al segle XVII. La mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en l'amor. Simbologia: viuen en dos mons oposats, el mar (Saïd) i el cel (Blanca), que només s'ajunten a l'horitzó, que és la mort.
• Rei i monjo
• La boja

Segona etapa: Drama de caire realista

• Està escrita en prosa i té un to més natural, ja que l'autor s'apropa a la llengua col·loquial.
• Presenta fets quotidians i una crítica a la injustícia social, tot i que el conflicte central sempre és l'amor.
• Els personatges són més reals, però també es veuen dominats per grans passions i desemboquen en un final tràgic.

Obres destacades

• Maria Rosa (amb personatges proletaris)
• Terra baixa (amb personatges pagesos)
• La filla del mar (amb personatges pescadors)

Tercera etapa: La conversió modernista

• S'hi incorpora tard i sense gaire convenciment, fet que el va fer no ser del tot acceptat pels joves modernistes.
• Incorpora elements d'aquest nou corrent.

Quarta etapa: Últimes obres

• Temàtica sobre la història més immediata.
• Torna a escriure sobre la injustícia social de l'època.

Totes les peces teatrals d'Àngel Guimerà traspuen poesia.