El Romanticisme i la Renaixença: Art i Cultura a l'Edat Contemporània

L'Edat Contemporània

A Europa, la Revolució Francesa obre l'últim gran període històric, l'Edat Contemporània, que comprèn els segles XIX i XX. Al segle XIX es produeixen dos grans moviments artístics: el Romanticisme, dominant a la primera meitat del segle, i el Realisme, a la segona meitat.

Característiques Polítiques i Socials de l'Edat Contemporània

• Aparició de nous règims parlamentaris de base liberal.
• Domini de la burgesia per sobre de l'aristocràcia.
• Noves idees de nació.
• Màxima esplendor de la Revolució Industrial i els seus avenços tecnològics.
• Expansió colonial a la cerca de matèries primeres.
• Sanitat pública creixent.
• Aparició del proletariat urbà i de les seves ideologies.
• Explosió demogràfica mundial.

El Romanticisme

Els canvis amb què s'inicia l'Edat Contemporània tenen el seu reflex en la revolució artística duta a terme pel Romanticisme. Els artistes romàntics reaccionaren contra les normes de l'art clàssic, assumides pel Renaixement i el Neoclassicisme. A més a més, els romàntics es proposaren revelar la part de l'ésser humà subjectiva i irracional, que havia quedat oculta per les rígides normes estètiques i socials.

Els Orígens del Romanticisme

A partir de la segona meitat del segle XVIII començaren a produir-se un seguit de manifestacions preromàntiques, contràries a l'estètica clàssica i a les idees racionalistes de la Il·lustració. Entre els escriptors preromàntics, cal destacar Rousseau. De la seva novel·la filosòfica "Émile ou de l'éducation", sorgí el mite del "bon salvatge", una evocació de l'home primitiu abans que fos corromput per la societat. Posant en qüestió el progrés i la raó, anunciava la sensibilitat romàntica. Fou a Alemanya on més arrelaren les idees de Rousseau i on sorgiren els primers moviments preromàntics. Els seus seguidors rebutjaven les regles i poètiques neoclàssiques perquè consideraven que impedien la manifestació del geni original de l'artista, alhora que exaltaven l'home d'acció, el rebel irreflexiu que només obeeix una llei: aquella que li permet realitzar plenament allò que desitja.

Característiques Generals de l'Estètica Romàntica

• Nova visió de la natura: imatge del món espiritual.
• Valoració de les forces irracionals: el somni i la intuïció.
• L'artista i la seva creació: l'originalitat per sobre de la imitació.
• Nous valors estètics: les passions, els sentiments, el primitivisme.
• La història i la nació: cerca de les arrels i de l'esperit de cada nació.

El Romanticisme als Països Catalans

Entre el 1823 i el 1824 surt a Barcelona una revista de caràcter cosmopolita, "El Europeo", que es proposava divulgar l'esperit romàntic. Entre els fundadors figuraven dos catalans, dos italians i un anglès. Aquest setmanari constitueix la primera manifestació militant i coherent del Romanticisme a l'Estat espanyol. Fins a la dècada dels anys 30 no es va consolidar el moviment, alhora que es produïa la Revolució Industrial a Catalunya. Aleshores aparegueren les revistes més interessants, com "El Vapor" o "El Propagador de la Libertad". L'any 1833 es publica l'oda "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau. Aquest fet és de cabdal importància per a les lletres catalanes per dos motius: "La Pàtria" fou el primer poema romàntic de la llengua catalana i, per la identificació que fa de pàtria i llengua, assenyala el punt de partida del moviment de la Renaixença. Aquest poema obtingué una gran repercussió i va exercir una influència decisiva sobre la poesia romàntica posterior, perquè mostra la possibilitat d'elaborar literatura culta en català partint dels models d'un passat esplendorós i de la genuïnitat d'una llengua familiar absolutament viva.

La Renaixença

El terme Renaixença s'ha utilitzat tradicionalment per designar el moviment de recuperació literària i lingüística que s'inicia entre el 1833 i el 1877 i amb el qual s'abandona una època de decadència i s'obre el període contemporani de la literatura catalana. El concepte de Renaixença també es vincula al sentiment nacional, que en aquella època arrelà en tots els àmbits. La consciència de pertànyer a una cultura autònoma es va produir pel clima favorable creat per un nombrós grup d'intel·lectuals i per les transformacions causades per la Revolució Industrial a Catalunya.

El Programa Cultural de la Renaixença

• Sobre la llengua: Recuperar l'ús culte de la llengua catalana.
• Sobre la literatura: Assentar una literatura nacional pròxima als corrents europeus de l'època i independent de la d'expressió castellana.
• Sobre la història: Fomentar el coneixement del passat esplendorós i de la tradició cultural pròpia.
• Sobre la política: Crear institucions i organitzacions favorables a la recuperació cultural i política de la nació catalana.