El Romanticisme i la Renaixença

El Romanticisme

El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment.

Cerca constantment la llibertat autèntica. És una manera de sentir i concebre la natura, la vida i l'ésser humà mateix.

La Renaixença

La Renaixença és un moviment literari que, a partir de 1833, es marca un doble objectiu: restaurar la literatura culta en llengua catalana i, alhora, adoptar els corrents més representatius de la literatura europea de l’època, és a dir, el Romanticisme i el Realisme.

Marc Històric

A finals del segle XVIII a Alemanya i es va estendre per Europa durant la primera meitat del segle XIX i abastà fins a mitjans d'aquest segle.

• Fruit directe dels canvis econòmics, socials i polítics produïts per la Revolució Industrial.
• La cultura deixa de ser patrimoni exclusiu dels grups privilegiats.
• La burgesia es converteix en la classe dominant.
• Procés d'industrialització: augment dels transports i noves formes d'energia (màquina de vapor). La indústria per excel·lència és la tèxtil.
• Sentiment nacionalista: enlairament dels costums i valors tradicionals de cada poble.
• Aparició de moviments reivindicatius i revolucionaris com el socialisme i l'anarquisme.
• Ferran VII.
• Isabel II.
• Les Corts i la Constitució liberal de Cadis (1812).
• Supressió de la Inquisició.
• Desamortització de Mendizábal.
• Retorn de Menorca a la corona espanyola. Pau d'Amiens (1802).
• Batalla de Trafalgar (1805). Lord Nelson.
• Imperi napoleònic. Guerres napoleòniques. Waterloo (1815).
• Guerra de la Independència espanyola (1808 – 1814).
• Congrés de Viena (1814 – 1815). Tornada de l'Antic Règim. Santa Aliança.
• Comença el regnat de la reina Victòria d'Anglaterra (1837).
• Karl Marx publica el Manifest comunista (1848).
• Revolució Industrial. Aparició del proletariat i la lluita de classes. Moviment obrer. Trade Unions.
• Nacionalisme polític.
• El capitalisme. El liberalisme econòmic. Les revolucions burgeses.
• Abolició de l'esclavitud.
• Guerra de la independència de Grècia.
• Unificació italiana. Garibaldi.
• La unificació alemanya.
• Construcció del Canal de Suez.
• Guerra de Secessió dels EUA.

Pensament

• Reacciona contra la ideologia racional de la Il·lustració.
• Preferència per la naturalesa en llibertat. Exaltació de la natura: rebuig per l'artificialitat de la civilització. La natura i el paisatge es consideren idonis per a la representació de l'estat d'ànim de l'artista.
• Visió idealista de la vida.
• Recerca de l'exòtic i la cosa llunyana.
• Interès pels temes històrics i per la tradició.
• Tendència per la irracionalitat i les coses misterioses.
• Potenciació de la llibertat individual. Exaltació de l'individu.
• Apareix el sentiment nacionalista a Europa.
• Interès per l'amor desesperat, les runes com a símbol de caducitat, l'ànsia de llibertat, la naturalesa, la mort, el desengany, el destí i les tradicions.
• Exaltació del sentiment i el món emotiu (victòria de la fantasia i el sentiment per damunt de la raó).
• Necessitat d'explorar camps nous: exotisme oriental, camps bèl·lics, anàlisi psicològica, cementiris, bandolers, costums populars, passions amoroses, viatges i aventures, el suïcidi, la bogeria...
• Les arrels ideològiques les trobem en els grans pensadors del segle XVIII, especialment en J.J.Rousseau i en la filosofia alemanya vinculada al naixement del nacionalisme.
• Nacionalisme romàntic alemany (“Sturm und Drang”). Herder, Fichte, Schelling. Hegel.
• Idealisme alemany: l'ABSOLUT o IDEA, es manifesta evolutivament sota les formes de la naturalesa i de l'esperit. El representant més important és Hegel.
• Emmanuel Kant:
• Hegel:
• Rousseau: Pare de la pedagogia moderna. La seva idea central: l'home és bo per naturalesa, és la societat qui el fa corrupte.

Ciència

• Darwin: Teoria sobre l'origen de les espècies. Viatge en el Beagle.
• Inquietud per descobrir i estudiar altres països per part de geògrafs i viatgers naturalistes.
• Gran quantitat d'estudis físics sobre la llum, la calor, l'electricitat i el magnetisme.
• James Watt: màquina de vapor. Aplicacions al món de la navegació, el ferrocarril i la fàbrica.

Literatura Universal

Francesa:

• Alexandre Dumas: Els tres mosqueters; El comte de Montecristo; Hernani.
• Victor Hugo: Els miserables; Nostra Senyora de París.
• Rousseau: El contracte social; L'Emili.

Italiana:

• Giacomo Leopardi: Cants, destaca el poema La ginesta.
• Manzoni:

Anglesa:

• Lord Byron:
• John Keats:
• Percy Bysshe Shelley:
• Mary Shelley: Frankenstein.
• Walter Scott: Ivanhoe; Rob Roy.

Alemanya:

• J. W. Goethe: Els patiments del jove Werther; Faust.
• Friedrich Hölderlin: Hipèrion.
• Germans Grimm: Contes.

Russa:

• Aleksandr Pushkin.
• Nikolai Gogol.

Nord-americana:

• Edgar Allan Poe: La caiguda de la casa Usher; El corb.

Literatura Catalana

Renaixença:

Moviment global de recuperació de la societat catalana, especialment de la llengua i la literatura pròpies.

• El moviment romàntic es va introduir a l'Estat espanyol a través de Catalunya (La Renaixença, moviment paral·lel al Romanticisme).
• Creien fermament que el català s'havia de poder tornar a utilitzar com a llengua de cultura i que els territoris de llengua catalana tenien un passat històric i literari molt important.
• Es va iniciar la recopilació i la promoció de la literatura popular tradicional, com ara la rondallística, el romancer, etc.
• Restauració dels Jocs Florals el 1859, a imitació dels certàmens instituïts pel rei Joan I el 1393. Tracten els temes de la pàtria, la fe i l’amor. Aquest certamen va ser una eina de normalització literària. Significà el retrobament del català com a llengua de prestigi i el reconeixement d'autors com Verdaguer, Guimerà, Oller o Aguiló i estimulà l'aparició de nous escriptors.

Poesia:

• Va ser el primer gènere a normalitzar-se.
• Bonaventura Carles Aribau.
  • Obra:
  • Oda a la Pàtria, punt d'arrencada de la Renaixença.
• Jacint Verdaguer. Poeta més prestigiós de les lletres catalanes del segle XIX. Premi extraordinari dels Jocs Florals pel seu poema L'Atlàntida.
  • Obra:
  • L'Atlàntida i Canigó.
• Marià Aguiló.
  • Obra:
  • Romancer popular; Diccionari Aguiló.
• Manuel Milà i Fontanals: Es va mostrar contrari a l'ús generalitzat del català.
  • Obra:
  • Romancerillo catalán.
• Josep Pons i Gallarza.

Teatre:

• El teatre culte es va consolidar més tard que la poesia perquè no hi havia tradició ni infraestructures.
• Frederic Soler (Serafí Pitarra).
• Àngel Guimerà.
  • Obra:
  • Terra baixa; La filla del mar; Mar i cel; Maria Rosa.

Literatura Castellana

A Espanya el Romanticisme va arribar tard, cap a 1833, i va durar poc.

Temes:

• Història regional o nacional, amor sentimental, amor passional, la dona, la vida i la mort, la religió, naturalesa i paisatge, tristesa, soledat, melancolia, rebel·lia.

Autors:

• José de Espronceda: El estudiante de Salamanca.
• Gustavo Adolfo Bécquer: Las Rimas y prosa imaginativa: La Leyendas.
• Rosalía de Castro: Revitalització de la seva llengua materna, el gallec.
• Mariano José de Larra (Fígaro): Prosa (Articles periodístics de costums, polítics i literaris i novel·la històrica).
• Teatre: Duque de Rivas: Don Álvaro o la fuerza del sino.
• José Zorrilla: Don Juan Tenorio.