El Romanticisme i la Renaixença

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,4 KB

El Romanticisme

El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment.

Cerca constantment la llibertat autèntica. És una manera de sentir i concebre la natura, la vida i l'ésser humà mateix.

La Renaixença

La Renaixença és un moviment literari que, a partir de 1833, es marca un doble objectiu: restaurar la literatura culta en llengua catalana i, alhora, adoptar els corrents més representatius de la literatura europea de l’època, és a dir, el Romanticisme i el Realisme.

Marc Històric

A finals del segle XVIII a Alemanya i es va estendre per Europa durant la primera meitat del segle XIX i abastà fins a mitjans d'aquest segle.

  • Fruit directe dels canvis econòmics, socials i polítics produïts per la Revolució Industrial.
  • La cultura deixa de ser patrimoni exclusiu dels grups privilegiats.
  • La burgesia es converteix en la classe dominant.
  • Procés d'industrialització: augment dels transports i noves formes d'energia (màquina de vapor). La indústria per excel·lència és la tèxtil.
  • Sentiment nacionalista: enlairament dels costums i valors tradicionals de cada poble.
  • Aparició de moviments reivindicatius i revolucionaris com el socialisme i l'anarquisme.
  • Ferran VII.
  • Isabel II.
  • Les Corts i la Constitució liberal de Cadis (1812).
  • Supressió de la Inquisició.
  • Desamortització de Mendizábal.
  • Retorn de Menorca a la corona espanyola. Pau d'Amiens (1802).
  • Batalla de Trafalgar (1805). Lord Nelson.
  • Imperi napoleònic. Guerres napoleòniques. Waterloo (1815).
  • Guerra de la Independència espanyola (1808 – 1814).
  • Congrés de Viena (1814 – 1815). Tornada de l'Antic Règim. Santa Aliança.
  • Comença el regnat de la reina Victòria d'Anglaterra (1837).
  • Karl Marx publica el Manifest comunista (1848).
  • Revolució Industrial. Aparició del proletariat i la lluita de classes. Moviment obrer. Trade Unions.
  • Nacionalisme polític.
  • El capitalisme. El liberalisme econòmic. Les revolucions burgeses.
  • Abolició de l'esclavitud.
  • Guerra de la independència de Grècia.
  • Unificació italiana. Garibaldi.
  • La unificació alemanya.
  • Construcció del Canal de Suez.
  • Guerra de Secessió dels EUA.

Pensament

  • Reacciona contra la ideologia racional de la Il·lustració.
  • Preferència per la naturalesa en llibertat. Exaltació de la natura: rebuig per l'artificialitat de la civilització. La natura i el paisatge es consideren idonis per a la representació de l'estat d'ànim de l'artista.
  • Visió idealista de la vida.
  • Recerca de l'exòtic i la cosa llunyana.
  • Interès pels temes històrics i per la tradició.
  • Tendència per la irracionalitat i les coses misterioses.
  • Potenciació de la llibertat individual. Exaltació de l'individu.
  • Apareix el sentiment nacionalista a Europa.
  • Interès per l'amor desesperat, les runes com a símbol de caducitat, l'ànsia de llibertat, la naturalesa, la mort, el desengany, el destí i les tradicions.
  • Exaltació del sentiment i el món emotiu (victòria de la fantasia i el sentiment per damunt de la raó).
  • Necessitat d'explorar camps nous: exotisme oriental, camps bèl·lics, anàlisi psicològica, cementiris, bandolers, costums populars, passions amoroses, viatges i aventures, el suïcidi, la bogeria...
  • Les arrels ideològiques les trobem en els grans pensadors del segle XVIII, especialment en J.J.Rousseau i en la filosofia alemanya vinculada al naixement del nacionalisme.
  • Nacionalisme romàntic alemany (“Sturm und Drang”). Herder, Fichte, Schelling. Hegel.
  • Idealisme alemany: l'ABSOLUT o IDEA, es manifesta evolutivament sota les formes de la naturalesa i de l'esperit. El representant més important és Hegel.
  • Emmanuel Kant:
  • Hegel:
  • Rousseau: Pare de la pedagogia moderna. La seva idea central: l'home és bo per naturalesa, és la societat qui el fa corrupte.

Ciència

  • Darwin: Teoria sobre l'origen de les espècies. Viatge en el Beagle.
  • Inquietud per descobrir i estudiar altres països per part de geògrafs i viatgers naturalistes.
  • Gran quantitat d'estudis físics sobre la llum, la calor, l'electricitat i el magnetisme.
  • James Watt: màquina de vapor. Aplicacions al món de la navegació, el ferrocarril i la fàbrica.

Literatura Universal

Francesa:

  • Alexandre Dumas: Els tres mosqueters; El comte de Montecristo; Hernani.
  • Victor Hugo: Els miserables; Nostra Senyora de París.
  • Rousseau: El contracte social; L'Emili.

Italiana:

  • Giacomo Leopardi: Cants, destaca el poema La ginesta.
  • Manzoni:

Anglesa:

  • Lord Byron:
  • John Keats:
  • Percy Bysshe Shelley:
  • Mary Shelley: Frankenstein.
  • Walter Scott: Ivanhoe; Rob Roy.

Alemanya:

  • J. W. Goethe: Els patiments del jove Werther; Faust.
  • Friedrich Hölderlin: Hipèrion.
  • Germans Grimm: Contes.

Russa:

  • Aleksandr Pushkin.
  • Nikolai Gogol.

Nord-americana:

  • Edgar Allan Poe: La caiguda de la casa Usher; El corb.

Literatura Catalana

Renaixença:

Moviment global de recuperació de la societat catalana, especialment de la llengua i la literatura pròpies.

  • El moviment romàntic es va introduir a l'Estat espanyol a través de Catalunya (La Renaixença, moviment paral·lel al Romanticisme).
  • Creien fermament que el català s'havia de poder tornar a utilitzar com a llengua de cultura i que els territoris de llengua catalana tenien un passat històric i literari molt important.
  • Es va iniciar la recopilació i la promoció de la literatura popular tradicional, com ara la rondallística, el romancer, etc.
  • Restauració dels Jocs Florals el 1859, a imitació dels certàmens instituïts pel rei Joan I el 1393. Tracten els temes de la pàtria, la fe i l’amor. Aquest certamen va ser una eina de normalització literària. Significà el retrobament del català com a llengua de prestigi i el reconeixement d'autors com Verdaguer, Guimerà, Oller o Aguiló i estimulà l'aparició de nous escriptors.

Poesia:

  • Va ser el primer gènere a normalitzar-se.
  • Bonaventura Carles Aribau.
    • Obra:
    • Oda a la Pàtria, punt d'arrencada de la Renaixença.
  • Jacint Verdaguer. Poeta més prestigiós de les lletres catalanes del segle XIX. Premi extraordinari dels Jocs Florals pel seu poema L'Atlàntida.
    • Obra:
    • L'Atlàntida i Canigó.
  • Marià Aguiló.
    • Obra:
    • Romancer popular; Diccionari Aguiló.
  • Manuel Milà i Fontanals: Es va mostrar contrari a l'ús generalitzat del català.
    • Obra:
    • Romancerillo catalán.
  • Josep Pons i Gallarza.

Teatre:

  • El teatre culte es va consolidar més tard que la poesia perquè no hi havia tradició ni infraestructures.
  • Frederic Soler (Serafí Pitarra).
  • Àngel Guimerà.
    • Obra:
    • Terra baixa; La filla del mar; Mar i cel; Maria Rosa.

Literatura Castellana

A Espanya el Romanticisme va arribar tard, cap a 1833, i va durar poc.

Temes:

  • Història regional o nacional, amor sentimental, amor passional, la dona, la vida i la mort, la religió, naturalesa i paisatge, tristesa, soledat, melancolia, rebel·lia.

Autors:

  • José de Espronceda: El estudiante de Salamanca.
  • Gustavo Adolfo Bécquer: Las Rimas y prosa imaginativa: La Leyendas.
  • Rosalía de Castro: Revitalització de la seva llengua materna, el gallec.
  • Mariano José de Larra (Fígaro): Prosa (Articles periodístics de costums, polítics i literaris i novel·la històrica).
  • Teatre: Duque de Rivas: Don Álvaro o la fuerza del sino.
  • José Zorrilla: Don Juan Tenorio.

Entradas relacionadas: