Romanticisme, Realisme i Teatre a la Literatura Catalana del XIX

El Romanticisme

Moviment artístic oposat al classicisme. S'inicia a finals del segle XVIII a Alemanya i Anglaterra i acaba al segle XIX. A la resta d'Europa s'adapta a cada país.

Característiques del Romanticisme

• Expressió de sentiments.
• El gust per la natura.
• Llibertat i exaltació de l'individu.
• El gust per les cultures populars.

El Romanticisme a Catalunya

1. Interès per tot el que era popular, cosa que significà l'impuls definitiu de la llengua i la seva identitat pròpia.
2. Recuperació del passat històric perquè és el moment històric que més bé identifica el caràcter de nació.
3. L'Edat Mitjana és el passat més gloriós tant històricament com literàriament.
4. Recuperació d'obres de grans autors en llengua catalana: Ramon Llull i Ausiàs March.

Àngel Guimerà

Comença com a poeta, però es va dedicar al teatre, on va tenir més èxit.

Etapes de l'obra de Guimerà

1. 1879-1890: Teatre de caire romàntic. Producció teatral formada per tragèdies històriques. Acció en el passat. Personatges apassionats. Obres: Gala Placídia, Mar i cel...
2. 1890-1900: Consolidació com a dramaturg. Elements romàntics i realistes. Obres: La filla del mar, Terra baixa i Maria Rosa.
3. A partir de 1900: Intenta adaptar-se als nous corrents: Naturalisme i Modernisme. Obres: Arran de terra, La Santa Espina.

Jacint Verdaguer

Figura important per a la història de la llengua i la literatura catalana: Creador de la llengua i literatura contemporànies. Poeta més gran del segle XIX. Va retornar el català com a llengua d'expressió.

Vida de Jacint Verdaguer

La seva vida és un exemple d'artista romàntic idealista, apassionat i rebel. Nascut el 1845 a Folgueroles. Va seguir la carrera eclesiàstica i fou sacerdot a un vaixell que partí cap a l'Havana. Va obtenir un premi extraordinari als Jocs Florals. El 1878 va fer un canvi radical en la seva vida, va tenir el càrrec d'almoiner. Va tenir una crisi personal, i escriu el Canigó. Morí el 1902 per una malaltia.

La Renaixença

Moviment de recuperació literària i lingüística. Es desenvolupa durant la primera meitat del segle XIX.

Característiques de la Renaixença

• S'abandona una època de decadència; s'obre el període contemporani.
• El sentiment nacional es manifesta en la cultura autònoma.

El Teatre

Art escènic relacionat amb l'actuació i la representació d'uns esdeveniments, que consisteix a representar una història fictícia que protagonitzen un o més personatges en un lloc i un temps concret davant un públic. S'utilitzen discursos, diàlegs, gestos, escenografia, música, so i espectacle. Gènere literari que comprèn les obres concebudes per ser representades en un escenari.

Teatre culte

Intenta produir un teatre seriós, basat en els models romàntics. Empra un llenguatge ple d'arcaismes i presenta una recreació nostàlgica de l'època de l'esplendor de la corona catalanoaragonesa.

Teatre popular

Reivindica un llenguatge col·loquial i rebutja la temàtica medieval. Autor més destacat: Pere d'Alcàntara Penya. Conrea l'anomenat Sainet.

Pere d'Alcàntara Penya

Vida i obra de Pere d'Alcàntara Penya

Neix a Palma el 1823. Des de molt jove es va sentir atret per l'antiga cultura popular. Va tenir un contacte primerenc amb la literatura de transmissió oral que li va encomanar el gust per l'expressió literària i l'amor a la seva llengua. El 1850 retorna a Mallorca, on exercirà d'advocat i després esdevindrà delineant del cos d'Obres Públiques i mestre de fortificacions. Col·labora a la premsa mallorquina amb articles científics i dirigeix La Ignorància. Obres destacades: La pesta groga, Es cordó de la vila, Un criat nou. Fou un home de la Renaixença, de caràcter curiós i observador.

El Realisme

Va aparèixer a Europa a la segona meitat del segle XIX com una nova concepció estètica. Parteix de la realitat més immediata a finals del segle XIX. Afecta principalment el gènere de la novel·la. Centre difusor d'aquest moviment és França.

La Novel·la Realista

Intenta fer una descripció global i objectiva. Representació de la realitat el més precisa possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.

Característiques de la novel·la realista

• Recerca de l'objectivitat.
• Rebuig del món de la fantasia i dels somnis.
• Els temes són contemporanis de l'època i solen mostrar una crítica social.
• L'autor fa un ús detallat de la descripció, per mostrar perfils exactes: temes, personatges, situacions, llocs.

Tema central del Realisme

El quotidià, exposant problemes: polítics, humans i socials.

Objectiu del Realisme

Descriure la realitat.

Elements de la novel·la realista

1. L'espai: És el que envolta a l'autor: el món del segle XIX, marcat per les transformacions tecnològiques de la Revolució industrial.
2. Punt de vista narratiu: L'escriptor escriu en 1a persona, expressant els seus sentiments i angoixes.
3. Estil: Descripcions detallades donant credibilitat al relat.
4. Personatges: Són reals amb les seves virtuts i els seus defectes. No són representats com herois, sinó com a persones normals.
5. Temes: Són nous l'ambició personal, el procés d'enriquiment d'una família, i els progressos tecnològics.

El Costumisme

Definició i característiques del Costumisme

Es desenvolupa a diverses literatures europees en el segle XIX. Pretén reflectir la realitat immediata. Els costumistes volien mostrar costums populars i fets quotidians. Els seus relats reben el nom de Quadre de costums.

El Quadre de Costums

• Són breus, publicats en premsa.
• Els personatges són típics d'un poble o ciutat.
• Llenguatge molt col·loquial.

Gabriel Maura

Vida i obra de Gabriel Maura

El més gran d'una família nombrosa. Al morir el seu pare, es va fer càrrec del negoci familiar i dels seus nou germans. No va poder cursar els estudis superiors i la seva obra no va ser extensa. Escriu Articles i Quadre de costums. Publica la seva obra en premsa: La Ignorància i La Roqueta. El 1892 vuit d'aquests articles publicats en premsa van ser recollits en un volum titulat Aigoforts.