Romanticisme, Realisme i Renaixença a Catalunya: Moviments Literaris Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,24 KB
Romanticisme
Moviment d'arrel nacionalista (Anglaterra, Alemanya - Europa, segles XVIII-XIX)
Recupera les tradicions populars com a representatives de "L'ànima del poble".
- Rebuig dels cànons clàssics i l'estètica neoclàssica del segle XVIII.
- Predomini del sentiment sobre la raó: Introspecció, subjectivitat i individualisme.
- Exaltació del sentiment patriota, relacionada amb la recuperació de tradicions i llegendes de la literatura popular.
- Interès per l'irracionalisme, la imaginació, l'exotisme i l'aventura.
- Intensa relació de l'ésser humà amb la natura.
El Romanticisme Català
Els temes romàntics es vinculen amb el sentiment, la presència del nacionalisme i la nostàlgia del passat medieval. Autors com Victor Hugo i Alexandre Dumas van ser traduïts i coneguts, mentre que Walter Scott va ser un referent clau per al romanticisme conservador.
Les primeres mostres de prosa en català inclouen L'orfeneta de Menàrguens o Catalunya agonitzant (1862), d'Antoni de Bofarull, i Julita de Martí Genís i Aguilar. La narrativa de costums, d'autors com Robert Robert i Emili Vilanova, reflecteix la realitat del moment en textos breus i humorístics. Aquestes obres comparteixen característiques com:
Es relacionen amb la Renaixença i els Jocs Florals, amb Jacint Verdaguer com l'autor més rellevant.
Àngel Guimerà va ser una figura destacada, tot i la decadència del moviment a Europa. A Mallorca, el Romanticisme va estar representat per la publicació La Palma (1840-1841) i per intel·lectuals com Josep M. Quevedo i Tomàs Aguiló. Al País Valencià, l'obra de Chateaubriand va tenir una gran acceptació, juntament amb la influència d’autors romàntics com Vicent Boix, J.M. Bonilla i Teodor Llorente.
Realisme
El realisme, dominant a Europa durant el segle XIX, a França, es va centrar en la novel·la per reflectir la societat del moment. A diferència del romanticisme, el realisme volia mostrar els grans processos socials de l'època.
- Valoració de la capacitat d’observació i el desig científic.
- Predominança de la raó com a instrument per a captar la realitat.
- Rebuig de la idealització romàntica.
- Presència de la realitat contemporània de l’autor. La font d’inspiració és la realitat (urbana o rural), però no bucòlica.
- Aparició d'escenes i personatges de la vida quotidiana.
- Èmfasi en els temes socials (diners, matrimoni).
- Crítica de la problemàtica social, de les xacres que comporten el capitalisme i la vida urbana, que portaran cap al moviment naturalista.
- Recerca d’un estil versemblant, descriptiu, detallista, etc.
El Realisme Català
| Romanticisme | Realisme | |
|---|---|---|
| Origen | Anglaterra i Alemanya | França |
| Època | Segle XVIII - segle XIX | Segona meitat del segle XIX |
| Artista | Lliure, visionari, rebel | Científic, metòdic |
| Mètode | Sentiments, emocions | Raó |
| Objectius | Nacionalisme, arrels populars | Crítica social |
| Gènere | Poesia, novel·la històrica | Novel·la |
| Temps i espai | Èpoques remotes, exotisme, Edat Mitjana | Realitat contemporània, vida quotidiana |
| Personatges | Herois: pirates, reis, cavallers… | Burgesos, proletaris… |
| Temes | Mort, destí, amor impossible… | Convencions socials: diners, lluita de classes, matrimoni… |
| Estil | Grandiloqüent (estil molt recarregat, exagerat), subjectiu, sentimental, malenconiós | Descriptiu, objectiu, detallista, tècnic |
La Renaixença
La Renaixença va ser un moviment del segle XIX de recuperació política i cultural. En primer lloc, buscava dignificar la llengua catalana i, en segon lloc, restablir una literatura nacional als territoris on aquesta es parlava, al mateix nivell que la de qualsevol país europeu. Implicava la superació dels tres segles anteriors i el retrobament amb la gran literatura de l’Edat Mitjana. Va néixer de la voluntat de la burgesia catalana de diferenciar-se de la de la resta d’Espanya. Els seus objectius principals eren:
- Dotar de prestigi social la llengua i la literatura catalanes.
- Recuperar la consciència d’unitat lingüística entre els territoris de parla catalana.
- Crear una literatura culta en català en tots els gèneres.
- Unificar un model de llengua literària.
- Reconstruir l’Edat Mitjana i els clàssics medievals.
- Rescatar i fixar la literatura popular, de transmissió oral.
- Fomentar una estructura editorial sòlida i la premsa escrita.
- Consolidar les institucions existents i crear-ne de noves.