Romanticisme i Realisme: Evolució dels Moviments Literaris del Segle XIX

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,82 KB

El Romanticisme i el Realisme: Moviments Clau del Segle XIX

L'esperit romàntic és multiforme, musical, ric en exploracions i temptacions. Estima la llunyania del futur i la del passat, les sorpreses en el quotidià, els extrems, l'inconscient, el somni, la bogeria i els laberints de la reflexió. L'esperit romàntic és contradictori, enyoradís, cínic i exaltat.

Característiques i Context del Romanticisme

  1. Trencament amb el Racionalisme i l'Empirisme

    El Romanticisme, que sorgeix a finals del segle XVIII i s'estén fins a finals del segle XIX, va trencar amb els models anteriors de pensament basats en el racionalisme i l'empirisme.

  2. Llibertat, Igualtat i Fraternitat

    Les revolucions americana i francesa marquen, alhora, el final de la Il·lustració (perquè aconsegueix els seus objectius) i l'inici del Romanticisme (perquè el nou món no està exempt de problemes).

  3. Industrialització i Burgesia

    A mesura que la indústria manufacturera i la industrialització es desenvolupen, la qual cosa va comportar una disminució de l'economia agrícola, una "classe mitjana" va començar a sorgir a Anglaterra i altres parts d'Europa.

  4. L'Individualisme i les Emocions

    Trencant amb la creença cristiana que el jo és essencialment "dolent" i fal·lible, els poetes i autors romàntics sovint exploren el "bé" inherent als éssers humans.

  5. La Imaginació Romàntica

    La imaginació es veia com una forma en què l'ànima es podia vincular amb l'eternitat, de vegades l'eternitat religiosa, de vegades l'eternitat representada en el món de les idees platònic.

  6. Alienació i Crítica Social

    Les noves prioritats temàtiques de la poesia —la creença en les virtuts de la natura, el "primitiu" i el passat— van generar una forma d'alienació que es descriu en la poesia de "protesta social" dels poetes romàntics.

  7. El Final del Romanticisme, o No?

    A mesura que la classe mitjana va aconseguir l'hegemonia al segle XIX, nous enfocaments de la ciència, la classe social i la raça van començar a fer tremolar els valors de la burgesia.

Realisme, Naturalisme i Simbolisme: 1850-1914

El Realisme, o més aviat el seu estil literari, la seva forma, la versemblança, s'ha convertit en la forma hegemònica de la literatura popular en prosa al llarg del segle XX i encara ara (exemples com Harry Potter, Crepuscle, 50 Shades of Grey...). La poesia, per contra, s'inspira en el Simbolisme fins avui.

  1. Nacionalisme i Colonialisme

    Alimentats per les aspiracions polítiques i socials de la classe mitjana, el nacionalisme i el colonialisme van dominar el segle XIX a Europa.

  2. El Realisme: Objectivitat i Ciència

    El Realisme no es va convertir en un eslògan literari i artísticament acceptat fins que els crítics francesos van començar a usar-lo en la dècada de 1850.

  3. Temes i Mètodes del Realisme

    En el seu treball, els autors realistes van tendir a ser molt crítics amb la situació política i social. Encara que el programa realista proposava innombrables temes per a l'art, en realitat va limitar els temes i mètodes de la literatura. El Realisme condemnava el fantàstic, l'històric, el remot, l'idealitzat, l'immaculat i l'idíl·lic.

  4. El Realisme no és un Trencament Absolut

    Contràriament al que es podria pensar, els escriptors realistes no van fer una ruptura completa amb les anteriors convencions literàries, ni tampoc van seguir punt per punt les teories i consignes que van proposar.

Entradas relacionadas: