El Romanticisme Musical: Història, Estil i Compositors

El Romanticisme musical (s. XIX – inicis s. XX)

1. Context històric i estètic

• 1.1 Segle XIX: Aprox. 1800–1910.
• 1.2 Influències: Revolucions liberals, nacionalismes i la Revolució Industrial.
• 1.3 Èmfasi de l'art: Expressió del jo, emoció, llibertat creativa, imaginació i la natura.

2. Característiques musicals

• 2.1 Expressió: Subjectivitat i intensitat emocional; temes com l'amor impossible, la mort, la natura i la fantasia. Compositor enfront del món; forts contrastos dinàmics.
• 2.2 Harmonia: Cromatisme intens, modulacions constants i tensions harmòniques.
• 2.3 Ritme i melodia: Tempo flexible (rubato), melodies llargues i expressives, gran lirisme.
• 2.4 Orquestració: Orquestra ampliada (fins a 100-120 músics), nous timbres i desenvolupament de la música programàtica.

3. Gèneres principals

3.1 Música de cambra i piano

• 3.1.1 Música per a piano: Peces breus (nocturn, preludi, impromptu, estudi); gran desenvolupament tècnic i expressiu. Compositors: Frédéric Chopin, Robert Schumann, Johannes Brahms, Felix Mendelssohn, Franz Schubert, Franz Liszt.
• 3.1.2 Música de cambra: Quartet de corda, trio amb piano, quintets. Destacats: Schumann, Brahms, Schubert, Mendelssohn.

3.2 Simfonia i música orquestral

Simfonia romàntica, poema simfònic, música programàtica. Compositors: Ludwig van Beethoven (transició), Anton Bruckner, Johannes Brahms, Hector Berlioz, Franz Schubert, Félix Mendelssohn-Bartholdy.

3.3 Òpera romàntica

• 3.3.1 Itàlia: Bel canto, història al servei de melodies boniques. Compositors: Giuseppe Verdi, Gioachino Rossini, Giacomo Puccini.
• 3.3.2 Alemanya: Melodia infinita, música al servei de la història. Compositor: Richard Wagner.

3.4 Sarsuela (Espanya)

Gènere teatral musical amb parts cantades, parlades i dansa. Compositors: Ruperto Chapí, Federico Chueca, Tomás Bretón, Francisco Asenjo Barbieri.

3.5 Ballet romàntic

Temes fantàstics, personatges sobrenaturals, importància de la dansa femenina. Obres: Giselle, La Sylphide. Coreògraf clau: Marius Petipa.

3.6 Rússia

Compositors: Mikhail Glinka, Piotr Ílitx Txaikovski. Grup dels 5: Mily Balakirev, César Cui, Modest Mussorgski, Nikolai Rimsky-Korsakov, Alexander Borodin.

4. Virtuosisme

• 4.1 Figura central: El solista estrella del segle XIX.
• 4.2 Piano: Chopin, Liszt, Serguei Rakhmàninov.
• 4.3 Violí: Niccolò Paganini (ídol de masses, potencia la seua figura).
• 4.4 Característiques: Dificultat tècnica extrema, exhibició, figura quasi mítica.

5. Nacionalismes musicals

Moviment que incorpora melodies, ritmes i danses populars del propi país.

• Bohèmia: Antonín Dvořák, Bedřich Smetana.
• Hongria: Franz Liszt, Béla Bartók, Zoltán Kodály.
• Rússia: Glinka, Txaikovski, Grup dels 5.
• Finlàndia: Jean Sibelius.
• Noruega: Edvard Grieg.
• Espanya: Isaac Albéniz, Enrique Granados, Manuel de Falla, Joaquín Rodrigo.
• França: Camille Saint-Saëns, Gabriel Fauré, Claude Debussy, Maurice Ravel; Grup dels 6 (Auric, Durey, Honegger, Milhaud, Poulenc).
• Estats Units: George Gershwin, Leonard Bernstein.
• Amèrica Llatina: Heitor Villa-Lobos, Arturo Márquez.

6. Postromanticisme

Orquestra encara més gran, nous instruments (percussió), harmonia molt cromàtica, duració extensa. Transició al segle XX. Compositors: Mahler, Strauss, Rakhmàninov.

7. Clara Schumann (1819–1896)

• 7.1 Orígens i formació: Nascuda a Leipzig, filla de Friedrich Wieck; xiqueta prodigi, debut als 9 anys, gires europees.
• 7.2 Relació amb Robert Schumann: Matrimoni el 1840, 8 fills; intèrpret clau de la seua obra; suport durant la seua malaltia.
• 7.3 Relació amb Johannes Brahms: Trobada el 1853, suport emocional i difusora de la seua obra.
• 7.4 Carrera i llegat: Pianista clau del segle XIX, compositora, professora al Conservatori Hoch de Frankfurt.
• 7.5 Importància històrica: Figura central del romanticisme alemany, model de dona artista, pont entre Schumann i Brahms, impulsora del solista i exemple de compositora en una era dominada per homes.