El Romanticisme Musical: Característiques i Formacions

El Romanticisme Musical (Segle XIX)

Comprèn el segle XIX. Impera la burgesia, i la música orquestral s'interpreta a les sales de concert per a un públic més massiu. La música és una expressió dels sentiments, emociona i distreu. La burgesia cerca l'art perquè li ompli les estones d'oci i venera l'artista. La música sona més complicada.

L'Orquestra Romàntica

Es compon molta música per a orquestra, per a una orquestra gran, que ha crescut en corda i, sobretot, en metall i percussió. El director és completament imprescindible.

Característiques de les Obres Instrumentals

• Són llargues.
• Les simfonies i concerts són més llargs i densos.
• Els compositors continuen amb les formes presentades en el Classicisme.

Una simfonia és una obra llarga, sense solistes, i que consta de diferents moviments, generalment quatre.

La Música Romàntica: De Beethoven als Compositors Russos

En molts dels concerts simfònics que hi ha a la cartellera s'inclouen composicions romàntiques, sobretot simfonies. En aquest període del segle XIX hi ha molts músics, i molt bons, perquè estan inspirats i saben molt bé com escriure per a cadascun dels instruments de l'orquestra. També són molt treballadors i, per tant, escriuen molta música.

Solistes i Música de Cambra

• Es van construir les grans sales de concerts. Hi va haver un augment de la música íntima, ja que les persones adinerades volien que les interpretessin a casa seva (trios, quartets, pianistes, cantants).
• Interpretació de música entre amics. El fet que aquesta música sigui íntima no li resta valor musical.
• Si Beethoven és el gran simfonista (encara que també escriu per a cambra), Schubert és el compositor per excel·lència de música de cambra.
• El gust pel virtuosisme d'un sol instrument s'inicia en l'època *Barroca*. Els instruments imperants van ser el clavicèmbal i el violí, i després, en el *Classicisme* i, sobretot, en el *Romanticisme*, el més popular va ser el piano.

Orígens i Evolució de la Música de Cambra

La música de cambra va començar a interpretar-se quan diversos músics van començar a tocar en sessions privades. Durant el Renaixement (1450-1600) agafaven músiques per a veu i les interpretaven amb instruments, tant per gaudir-ne com per amenitzar les festes privades. També triomfaven les agrupacions d'un mateix instrument: flautes, oboès...

En el Romanticisme (1800-1900) s'agafa el que ja hi havia i s'hi afegeixen altres formacions que tenen el piano com a base (el gran invent de l'època perquè és molt complet). També es va continuar treballant amb el trio de piano, violí i violoncel que Beethoven ja havia fet evolucionar notablement.

Formacions Típiques de Música de Cambra

• Un quartet és una agrupació de quatre instruments de la mateixa família. El més divulgat és el quartet de corda: 2 violins, una viola i un violoncel. Hi ha quartets de guitarres, de saxos, de veus...
• Un trio és una agrupació de 3 instruments que contrasten en sonoritat i gairebé sempre hi ha un piano: violí, violoncel i piano; violí, clarinet i piano.
• El duo és una agrupació de 2 instruments, que acostumen a passar-se la melodia; de vegades, la reparteixen; altres cops, un porta la melodia i l'altre l'acompanya.