Romanticisme Musical: Característiques i Autors

El Romanticisme Musical

El Romanticisme fou un moviment cultural que va sorgir a Alemanya a finals del segle XVIII amb el nom de Sturm und Drang (tempesta i rauxa). Aquest moviment va preparar els ideals romàntics que es van estendre per Europa durant el segle XIX. En aquesta època, la burgesia va aconseguir una gran influència econòmica i va reclamar el seu espai en el poder polític. El Romanticisme és una etapa de pensament idealista i radical, on es valora la llibertat per damunt de tot. Sorgeixen els nacionalismes.

Característiques del Romanticisme Musical

• Època del virtuosisme.
• Expressió intensa dels sentiments.
• Textura harmònica amb cromatismes i dissonàncies.
• Dinàmica amb molts canvis d'intensitat.
• Inspiració en la natura i en llocs exòtics.
• Instrument principal: el piano.

El Nacionalisme Musical

El Nacionalisme és un moviment que neix a Rússia com a reacció a la influència europea. Un grup de músics, conegut com "El grup dels cinc" (Borodin, Mussorgski, Rimski-Kórsakov, Cui i Balàkirev), van començar a compondre basant-se en la música popular del seu país. Alemanya era la capital musical de l'època. Després de la Revolució Francesa, es rebutgen les monarquies absolutes i s'implanten noves formes polítiques on la nació decideix qui la governa. Un escriptor famós d'aquesta època és Goethe. Els ideals romàntics defensen el culte a la natura i als sentiments.

L'Artista Romàntic

L'artista romàntic és individualista: utilitza l'art per expressar les seves idees i sentiments personals, rebutja les normes imposades des de fora. La imatge de l'artista incomprès, tancat en ell mateix i allunyat de la realitat, prové d'aquesta època. Quan l'artista és reconegut per la societat, és elevat a la categoria de geni. La societat percep l'artista com una persona diferent, única i irrepetible.

El Leitmotiv i el Bel Canto

El Leitmotiv és una frase musical que representa un personatge, una idea o una situació. Apareix a les òperes de Wagner, com ara "L'anell dels Nibelungs", que està formada per quatre parts: "L'or del Rin", "La valquíria", "Sigfrid" i "El capvespre dels déus". Wagner escrivia els seus propis llibrets. Per representar les seves obres, el rei Lluís II de Baviera va construir el teatre de Bayreuth.

El Bel Canto és un estil melòdic en el qual els cantants exhibeixen les seves habilitats vocals. Aquest corrent operístic està representat per Bellini i Donizetti.

Instruments i Formes Musicals

Instruments: Família de corda, vent fusta, vent metall, arpes, percussió.

Formes musicals: Ampliació de l'orquestra, evolució de la simfonia, naixement de la música programàtica i el poema simfònic. Composició de moltes petites formes instrumentals. Ús del Leitmotiv. Virtuosisme.

La Música Romàntica

El Romanticisme sent passió per tot allò que és llunyà, màgic i irreal. Tant en la música com en la literatura i en la pintura hi ha referències constants a indrets exòtics o meravellosos, éssers fantàstics, la natura misteriosa, antigues llegendes… La música ocupa un lloc d'honor en aquest període perquè és més abstracta que les altres arts, no dóna missatges concrets. La música romàntica abandona l'equilibri clàssic per buscar una expressió més directa i apassionada dels sentiments i emocions.

Música Vocal i Instrumental

Música Vocal:

• Òpera: Verdi n'és el màxim representant, Rossini ("El barber de Sevilla").
• Missa i oratori (del Barroc).
• Lied: En alemany significa cançó, melodia popular. És una composició musical interpretada per una veu, acompanyada per piano. S'agrupen moltes vegades en col·leccions. Schubert, Schumann.

Música Instrumental:

• Simfonia: Com al Classicisme, però més lliure.
• Poema simfònic: És la forma més important de la música programàtica (pensada per a un fet literari). Per a orquestra, estructura lliure, un moviment. Franz Liszt (primer) i Hector Berlioz (afegeix nous instruments).
• Sonata.
• Concert.
• Petites formes per a piano: Chopin, s'anomenaven nocturns, poloneses…, normalment són per a piano.
• Quartet, quintet, trio.

Característiques Generals de la Música Romàntica

1. Gust pel virtuosisme i l'ostentació tècnica.
2. Melodies belles i apassionades. De vegades assoleixen un sabor nou a causa de la incorporació de girs melòdics procedents de la música tradicional i popular.
3. Ús molt flexible del moviment i la pulsació: el moviment es modifica al llarg de tota la peça amb petits accelerando i ritardando que provoquen una sensació de vaivé.
4. Gran riquesa d'efectes de matís. Ús constant de crescendo i diminuendo, a més de contrastos espectaculars entre fortissimo i pianissimo. La flexibilitat en el moviment i la riquesa de matisos són les característiques més perceptibles de la música romàntica.
5. Les harmonies s'enriqueixen amb canvis constants de tonalitat.
6. Augmenten les possibilitats tímbriques. Es multiplica l'orquestra i assoleixen rellevància els instruments de vent metall. Hi ha un gran apogeu de la música per a piano.
7. Les formes aconsegueixen una gran durada i s'apliquen d'una manera més lliure. Simultàniament, sorgeixen petites formes que permeten una major fantasia i espontaneïtat.
8. El resultat de tot plegat és una música de gran potència expressiva i de caràcter molt marcat: tremenda i brillant unes vegades, íntima i lírica en altres, la música romàntica té una gran capacitat d'evocació.