Romanticisme i Jocs Florals: Eixos de la Renaixença Catalana

Característiques Clau del Romanticisme

El Romanticisme situa l'individualisme i el subjectivisme com a eixos de la creació artística, que esdevé així l'obra d'un geni. Per això, l'artista romàntic es malfia de la raó i s'endinsa en el somni, la intuïció o la follia.

L'Heroi Romàntic i el Conflicte Social

Aquesta concepció de l'artista es concreta en la figura de l'heroi romàntic: un personatge proscrit, en rebel·lió permanent contra la societat. El conflicte amb la realitat i el desig d'infinit que tenalla l'artista romàntic fan que busqui refugi en la naturalesa i l'evasió.

Escenaris de Refugi Romàntic

L'artista busca escenaris solitaris i elements que reflecteixin el seu estat d'ànim:

• La naturalesa, la boira i les tempestes.
• Els espais nocturns o els cementiris.

Evasio en el Temps i l'Espai

El rebuig de la societat contemporània també es manifesta en l'intent d'evadir-se a través del temps i de l'espai:

• Evasio en el temps: La mitificació de l'època medieval, que s'identifica amb el món cavalleresc, amb els elements meravellosos i cristians.
• Evasio en l'espai: La recerca de l'exotisme dels països mediterranis o de l'Orient, recorreguts per viatgers delerosos de llum i d'experiències noves.

La Cultura Popular com a Essència del Poble

Al mateix temps, els romàntics se senten atrets per la cultura popular, que veuen com l'essència de l'ànima del poble. Així, la recerca que els Germans Grimm fan a Alemanya, o la que fan Milà i Fontanals i Marià Aguiló a Catalunya, propicia una recuperació de la cultura popular que el procés d'industrialització havia condemnat a desaparèixer.

La Restauració dels Jocs Florals (1859)

Els estudis històrics documenten l'existència a Tolosa de Llenguadoc del certamen literari medieval dels Jocs Florals. L'interès que alguns intel·lectuals senten pel món medieval cristal·litza en la idea de "restaurar-los".

Convocatòria, Lema i Guardons

Després de diverses temptatives, els Jocs Florals són convocats el primer diumenge de maig de 1859 tant a Barcelona com a València. Així apareix una plataforma que impulsa la creació poètica sota el lema «Pàtria, Fe i Amor», que correspon als tres guardons que s'hi concedeixen:

1. L'Englantina d'Or (Pàtria).
2. La Viola d'Or i Argent (Fe).
3. La Flor Natural (Amor).

Quan un dels participants n'obté tres, és nomenat Mestre en Gai Saber.

Impacte en la Renaixença

Els Jocs Florals van aconseguir impulsar la producció poètica, incorporar-hi altres gèneres i, malgrat l'aire medievalitzant, van implicar en el projecte personalitats de perfil ideològic progressista. En una primera etapa (1859-1879) el certamen va donar a conèixer les grans figures de la Renaixença:

• Jacint Verdaguer
• Àngel Guimerà
• Narcís Oller

A les dues darreres dècades del segle XIX, els Jocs Florals van continuar sent un esdeveniment social de primer ordre, però van perdre pes com a catalitzadors dels nous corrents literaris.