Romanticisme i Joanot Martorell: Característiques i Biografia

Romanticisme: Origen i Característiques

El Romanticisme s'estableix al segle XIX, arribant a Espanya i Catalunya en aquest període, tot i que va néixer a Alemanya al segle XVIII.

Característiques del Romanticisme Literari

• Valoració de la imaginació i la intuïció: A diferència dels autors neoclàssics anteriors, el Romanticisme no busca la raó humana, sinó que posa èmfasi en la subjectivitat i el sentiment.
• El “mal du siècle”: Els autors romàntics experimentaven un profund malestar amb la realitat present. Per això, s'abatien pensant en temps passats (com l'època medieval) a través de la nostàlgia, però també projectaven les seves inquietuds cap al futur.
• La natura: Tenen una visió orgànica i dinàmica de la natura. Per a ells, la natura és un ésser viu amb el qual poden mantenir una relació estreta i profunda.
• Llibertat formal i originalitat: Són partidaris de la llibertat en les formes i de l'originalitat. L'obra havia de reflectir l'estat d'ànim de l'autor i havia de ser sincera (per exemple, amb la barreja de versos i prosa, o la coexistència de bellesa i lletjor).
• Valoració de la literatura oral popular: Es dona una gran importància a les expressions literàries populars i tradicionals.

Joanot Martorell

(1410/15 – 1465)

Cavaller i escriptor valencià.

Biografia i Afers Personals

• D'un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa cavaller.
• El 1437, intercanvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau, a qui acusà d'haver trencat la paraula de matrimoni amb Damiata Martorell, germana de Joanot.

  L'epistolari entre els dos cosins durà vuit mesos i fou escrit, dins els cànons jurídics i militars d'aquest gènere, amb encertats trets d'ironia i sarcasme, revelant en ambdós adversaris un enginy agut i un cert domini de la prosa.

  La disputa escalà fins a la conclusió que només es podia resoldre mitjançant una batalla a ultrança, un combat individual a mort.

  Martorell hagué de cercar un jutge imparcial per a la contesa, que els proporcionés un lloc per a la lluita i els assignés la data. Per això, anà a Londres i aconseguí que el rei Enric VI d'Anglaterra acceptés la judicatura.

  Finalment, la batalla entre Martorell i Montpalau no es va dur a terme. El conflicte es va liquidar anys després mitjançant el pagament d'una quantitat de florins que Montpalau va fer a Damiata.

  En les seves respostes, Joan de Montpalau negà haver donat paraula de casament a Damiata, però mai no negà una altra de les acusacions de Martorell: que l'hagués "deshonestament tacada i deshonrada", la qual cosa malmetia greument l'honor de la noia.

Estada a Anglaterra i Influències

Durant la seva estada a Anglaterra, Martorell va conèixer la sumptuosa vida de la cort i el cerimonial de l'orde cavalleresc de la Garrotera (Garter o Jarretière). Estigué en relació amb cavallers de tot Europa i tingué temps per llegir llibres que més endavant deixarien petjada en les seves obres literàries. També hi tingué altres afers cavallerescs.

Obra Mestra: Tirant lo Blanc

El 2 de gener de 1460, Joanot Martorell començà la redacció de la seva gran obra, Tirant lo Blanc, que dedicà a l'infant Ferran de Portugal.