Romanticisme: Concepte, Origen i Impacte a Catalunya

Romanticisme: Concepte i Definició

El Romanticisme és el moviment cultural que predominà a Europa des de finals del segle XVIII i durant el segle XIX. Significà una renovació profunda en molts aspectes, sobretot en la literatura, i aparegué com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el Neoclassicisme. Un dels seus principals teòrics fou Jean-Jacques Rousseau (1712-1778).

Origen i Expansió del Romanticisme

Aparegué a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i, durant les primeres dècades del XIX, s'estengué per tot Europa.

Introducció i Consolidació del Moviment a Catalunya

El 1823 comencen a entrar a la Península les primeres alenades romàntiques, i entren precisament per Barcelona, a través de la revista El Europeo. Els seus redactors foren Ramon López Soler, Bonaventura Carles Aribau i tres escriptors estrangers que formaven part d'un grup anomenat Escola Romàntico-Espiritualista. Amb la repressió absolutista de Ferran VII, el grup hagué d'abandonar la seva tasca.

El 1833, la mort del rei possibilitat l'aparició de noves revistes romàntiques, com El Vapor (1833-38) i El Propagador de la Libertad (1835-38), i el triomf definitiu del moviment. El 1833, R. López Soler publica Los Bandos de Castilla, el pròleg de la qual constituí el manifest del nostre Romanticisme i de la novel·la històrica.

Durant la dècada de 1830-40, el moviment es consolidà, emparat per la revolució burgesa que s'estava desenvolupant i que transformà radicalment l'estructura socioeconòmica del país. La industrialització transformà el periodisme i la indústria del llibre, que adquiriren una difusió molt més àmplia. Així, la literatura, que només s'havia mogut en àmbits aristocràtics, arribà a altres sectors socials. La producció romàntica d'aquests anys es realitzà en castellà. Causes:

• No existia una premsa ni una activitat editorial en català.
• No existia un públic que consumís literatura en català.
• La llengua no gaudia de prou consideració social per part dels sectors cultes.

No fou fins als anys 60 que sorgí una literatura completa en la llengua del país. Aleshores, però, el Romanticisme dels nostres autors havia perdut l'agressivitat i la força renovadora del primer període. De tota manera, en la poesia, la nostra llengua hi estigué present des dels primers moments: el 1833, Aribau publicà a El Vapor l'oda La Pàtria, que inicià, de fet, el Romanticisme en català.

Tendències del Romanticisme: Liberals i Conservadors

El Romanticisme anglès i alemany havia estat prorevolucionari. Després, a l'època napoleònica, adoptà posicions conservadores i, posteriorment, tornà als ideals revolucionaris.

A França, nasqué dins un ambient conservador, però cap al 1830 passà a mans d'escriptors burgesos (Victor Hugo, Alexandre Dumas) i adoptà principis revolucionaris.

Tot plegat, comportà que dins el moviment hi hagués dues tendències ben definides: la liberal i la conservadora, que marcaren la implantació del Romanticisme a Catalunya.

Romanticisme Liberal

Concepció revolucionària, adscrita a la política liberal més avançada. Foren republicans, escèptics, i adoptaren posicions agressives en art i política.

• Plataformes: El Propagador de la Libertad, El Vapor i la Societat Filodramàtica.
• Models: Victor Hugo i Alexandre Dumas.
• Autors: Víctor Balaguer.

Romanticisme Conservador

Interès pel passat medieval. Seguien els corrents polítics moderats. Fou la tendència que s'imposà més dins la literatura catalana.

• Models: Walter Scott, Manzoni i Chateaubriand.
• Autors: Milà i Fontanals, Rubió i Ors, Teodor Llorente.

Característiques Literàries del Romanticisme

En el camp estètic, tots els romàntics s'oposaren a la rigidesa neoclàssica:

• Defensaven l'originalitat i la imaginació creadora.
• Incorporaren el concepte del lleig, procedent de Hegel, i del grotesc, procedent de Victor Hugo.
• Trencaren les fronteres entre els gèneres i els estils, barrejant prosa i vers, comicitat i tragèdia, el sublim i el grotesc.
• Van pretendre fer un art que tingués com a finalitat commoure i no pas alliçonar.
• Cercaven la màxima expressivitat mitjançant diferents recursos: polimetria, adjectivació rica i suggerent, llenguatge pintoresc, hipèrbatons, hipèrboles, antítesis, exclamacions, punts suspensius...