Romanticisme a Catalunya: Orígens, Característiques i Autors

El Romanticisme a Catalunya

El Romanticisme és un moviment estètic iniciat a Alemanya i Anglaterra que s’estén per Europa a finals del segle XVIII i principis del XIX. A Catalunya, es manifesta amb La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau. Aquest moviment recupera les senyes d’identitat nacional de Catalunya i de la llengua literària, culminant amb la restauració dels Jocs Florals el 1859. El terme designa:

1. Període comprès entre la decadència i el modernisme.
2. Moviment cultural i de conscienciació nacionalista potenciat per la nova burgesia industrial.

Entre els punts principals del programa, destaquen:

• Reconstruir la història de l’edat mitjana.
• Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
• Recollir per escrit la literatura de tradició oral.
• Codificar i depurar la llengua literària recuperada.
• Crear literatura en tots els gèneres, premsa i editorials.
• Potenciar les institucions ja existents (Reial Acadèmia de Bones Lletres) i crear-ne de noves (Jocs Florals).

Ideologies i Estètica del Romanticisme Català

Al voltant del Romanticisme hi ha dues tendències:

• Romàntics liberals com Pere Mata i Víctor Balaguer, que eren republicans escèptics, amb posicions molt radicals en art i política, van acabar a l’exili o apropant-se a idees més conservadores.
• Conservadors interessats per la visió del passat medieval, dels quals formen part Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Josep Pons i Gallarza i Teodor Llorente. Aquesta tendència es va imposar dins el Romanticisme català.

En el camp estètic, es van oposar a la rigidesa neoclàssica i van defensar l’originalitat i la imaginació creadora. Van incorporar conceptes de lleig i grotesc, van trencar les barreres entre els gèneres i els estils, i van perseguir un art per commoure i no alliçonar, com pretenien els neoclàssics.

Les Primeres Generacions de Poetes Romàntics

El sector romàntic conservador, encapçalat per Aribau, comptava amb Manuel Milà, amb el poema èpic La Cançó d’en Pros Bernat, i Joaquim Rubió, amb Lo Gayter del Llobregat.

Joan Anselm Clavé, liberal, va concebre la idea de redimir i enfortir la classe obrera mitjançant la música i la cançó coral amb lletres de contingut social, polític, patriòtic o simplement sentimental. Les seves poesies (en català i castellà) s’apleguen en Flores de Estío.

Als Països Catalans apareixen Josep Lluís Pons, amb L’Olivera Mallorquina o Els Tarongers de Sóller, i Maria Aguiló, l’última poeta i folklorista. Al País Valencià, Teodor Llorente, amb el suport de Maria Aguiló, organitza uns Jocs Florals el 1859. Frederic Soler destaca amb Nits de Lluna.