El Romanticisme: Característiques i Temes

Característiques principals:

• El Romanticisme és una revolta. Sorgeix com un enfrontament. D'una banda hi ha els defensors del classicisme, la raó per damunt de tot. De l'altra, els defensors de la llibertat creadora i de la importància del món irracional, de les passions humanes. Conflicte generacional: els romàntics són joves i audaços i cerquen amb els seus excessos i la seva originalitat en el vestir, la sorpresa i el desconcert de les ments conservadores.

• El Romanticisme és un estat anímic. La insatisfacció és el sentiment romàntic fonamental, dues actituds vitals contrastades: l'entusiasme, l'individu es llança amb passió cap a la recerca d'un ideal o la decepció, allò que domina és la melanconia. Els romàntics en general desenvolupen un veritable culte al “jo”.

• El Romanticisme és un programa literari:

- La importància de l'individu. Els romàntics estan convençuts que el més essencial d'una persona és el seu esperit, el seu aspecte anímic.

- El lirisme. En literatura defineix una manera d'expressar-se: un llenguatge apassionat, exaltat, que pretén comunicar una emoció; les invocacions i les exclamacions són recursos molt emprats pels romàntics.

- La llibertat de les regles. Al s.XVIII a tot Europa, el teatre i la poesia havien estat sotmesos a estrictes regles clàssiques. En la revolta romàntica dues fites importants seran l'alliberament del teatre i l'alliberament del vers. Sorgirà una literatura essencialment inquieta, dinàmica, molt intensa, no admetrà límits ni en la inspiració ni en la expressió i imposarà la llibertat creadora com a única norma. Els autors cercaran la màxima expressivitat i empraran tots els recursos per aconseguir-la: el trencament de fronteres entre gèneres i estils, la polimetria o la barreja de prosa i vers en una mateixa obra són recursos freqüents d'aquesta literatura.

- L'objectiu. Commoure, no alliçonar que havia estat la finalitat principal de les obres neoclàssiques.

Temes

Ens trobam en un temps de conflictes socials a tot Europa, a causa de l'esperit que s'escampà arreu del continent com a producte de la recent Revolució Francesa (1789), la Revolució dels Estats Units (1783) i la Revolució Industrial (Aparició de la màquina de vapor), que crearà un altre sistema de producció.

Apareix una nova classe social, el proletariat.

L'aplicació del Romanticisme crearà nous canvis i noves inquietuds.

• El “mal del segle”. Melanconia que presidí l'estat d'ànim de molts joves autors romàntics.

Els autors se senten exclosos i desenvolupen una forta nostàlgia del passat. Tenen la necessitat de fugir d'una realitat que no els agrada.

• La nostàlgia del passat. Molts d'aquests autors giren els ulls cap a l'Edat Mitjana que admiren i cap a la cavalleria.

L'heroi romàntic es converteix en un antiheroi: no pot lluitar contra el destí, oposa la seva superioritat moral i en la maledicció de la seva solitud extreu la seva grandesa.

• El jo. El més important és el món interior. Refusen les normes clàssiques de creació per poder abastar la complexitat i la singularitat de l'esperit humà. En la novel.la s'incorpora la primera persona com a veu narrativa.

• La natura. Els romàntics hi veuen un refugi a les ànimes sensibles. Pot actuar com a defensora de l'individu davant la crueltat de la societat que anomenam “civilitzada”.

• El sofriment del poble. Consideraven injusta la misèria en què vivien amplis sectors de la societat. “Teoria del bon salvatge” de Rosseau: El poble és bo i generós i és la societat la responsable de la corrupció de certes persones.

• El desvetllament de la identitat nacional. El descobriment de la realitat històrica i estudi del passat va desvetllar la consciència nacional. Es du a terme a unificacio d'Alemanya i d'Itàlia, Grècia s'independitza dels turcs, a Occitania resorgeix la seva literatura, a Catalunya empeny el redreçament de la llengua i la producció litèraria i posa les bases del catalanisme polític, el modern sentiment nacionalista.

El Romanticisme a Catalunya:

1823-1824 sorgeix El Europeo (inspirat en un diari italià de Milà a causa dels italians exiliats a Catalunya), redactada per Ramon López Soler i Bonaventura Carles Aribau i per dos autors estrangers. Representa la primera eclosió i sistematització dels ideals romàntics a la Península Ibèrica. Recull l'ideari del Romanticisme més conservador, defensor de l'apreci a l'Edat Mitjana; s'hi nota la influència de Walter Scott i d'Alessandro Manzoni. Scott va ensenyar el sentit històric, l'apreci a l'Edat Mitjana. Manzoni va ensenyar el realisme poètic, la sobrietat expressiva i el cristianisme pràctic i positiu. 1830 Ramon López Soler publica la novel.la Los bandidos de Castilla, el manifest del nostre Romanticisme. L'inici del Romanticisme a Catalunya es manifesta bàsicament en castellà. El temps de Ferran VII (1823-1833) El Europeo va haver d'aplegar i els intel.lectuals es varen exiliar. Tornaren cap al 1833 i s'inicià l'etapa del Romanticisme liberal, influït per Victor Hugo: Rebutja la integració a la societat moderna i defensa el socialisme en política. El Vapor, en llengua castellana. El propagador de la Libertad amb col.laboracions de Pere Mata i Antoni Ribot. 1840-1850 nova moderació. Idees liberals conviuen amb les del Romanticisme més conservador. Sorgeix un nom important per a les nostres lletres: Joaquim Rubió i Ors, un dels grans defensors de les possibilitats literàries de la llengua catalana.