El Romanticisme: Característiques i Influència Literària

El Romanticisme: Característiques i Influència

A finals del segle XVIII neix a Alemanya el Romanticisme. Aquest moviment va néixer com a oposició a les normes i a la rigidesa neoclàssica. Les principals característiques del Romanticisme són:

• Subjectivisme: defensa del subjectivisme, l'originalitat i la llibertat de creació. L'art es concep com l'expressió del jo personal.
• Nacionalisme: exaltació de la llibertat. Valora el folklore i les tradicions de cada país (el passat medieval) i, sobretot, la llengua pròpia de cada poble.
• Llibertat en la creació: valoració de la bellesa mitjançant l'ús de recursos expressius: adjectivació, sintaxi complexa, hipèrbatons, comparacions.
• Mescla de gèneres i estils: prosa i vers, comèdia amb tragèdia.

El Romanticisme és un moviment molt important que representa una revolució estètica, comparable al Renaixement. Suposarà un canvi de sensibilitat en l'ésser humà i influirà en els diferents àmbits de la societat.

El Romanticisme en la Nostra Literatura

L'assimilació de les idees romàntiques farà que els nostres escriptors canviïn el castellà per la nostra llengua, ja que un dels principis d'aquest moviment és la valoració de la llengua autòctona. El Romanticisme en la nostra literatura segueix dues tendències:

1. Romanticisme conservador: és el culte a la història, sobretot al propi passat medieval.
2. Romanticisme liberal: defensa idees revolucionàries i democràtiques, exalta la llibertat artística i és antireligiós. Els principals escriptors són Victor Hugo i Alexandre Dumas.

Naixerà el moviment conegut com a Renaixença, que suposarà un revifament de l'ús de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra literatura. Cal tenir en compte també que amb el Romanticisme i la Renaixença es posa fi al període conegut amb el nom de Decadència, ja que, des del Segle d'Or, etapa que és coneguda amb aquest nom per la qualitat de les obres escrites i per l'excel·lència dels seus autors (Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Jaume Roig, Roís de Corella, Isabel de Villena) i que s'ha de situar a la fi de l'Edat Mitjana, l'ús literari de la llengua i de les obres literàries creades van disminuir en quantitat i qualitat, i les que es van produir al llarg d'aquests tres segles es van caracteritzar per la mediocritat estètica.

La Renaixença

Els escriptors de la Renaixença tornen a valorar la llengua com un element autòcton i redescobreixen la cultura popular i la història pròpies. La seva producció cultural es caracteritza per:

• Interès per recuperar la literatura popular.
• Exaltació de la història medieval.
• Recuperació de l'ús de la llengua com a llengua literària.
• Presència d'elements nostàlgics en la literatura.
• Valoració del paisatge.

Cronologia de la Renaixença

Podem distingir tres etapes:

1. Inici: en aquesta etapa es donen a conèixer les novetats literàries dels romàntics francesos.
2. Maduresa: comencen ja a escriure els poetes més importants de la Renaixença valenciana: Teodor Llorente i Vicent W. Querol. Els Jocs Florals s'instauren a València i a Barcelona.
3. Plenitud: durant aquesta etapa, Constantí Llombart funda la revista Lo Rat Penat, amb la intenció de consolidar el moviment de la Renaixença a València.

A València, la Renaixença donarà l'impuls necessari per tal d'encertar el procés de recuperació de la nostra llengua, cultura i literatura.

Els Jocs Florals

Els orígens dels Jocs Florals els trobem en un concurs poètic que s'havia celebrat a l'Edat Mitjana. L'interès pel món medieval i trobadoresc evocat pel Romanticisme i la voluntat de donar una base social i literària a la nostra llengua van motivar la restauració dels Jocs Florals. L'any 1859 es va celebrar la primera convocatòria d'aquests premis amb el lema Pàtria, Fe i Amor. Els guardons atorgats eren: una englantina d'or a la millor poesia patriòtica, una viola a la millor poesia religiosa i una flor natural a la millor poesia amorosa. El poeta capaç de guanyar els tres premis rebia el títol de Mestre en Gai Saber. Els Jocs Florals foren una plataforma fonamental per a molts escriptors, entre ells Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Teodor Llorente, Vicent W. Querol i Constantí Llombart.