El Romanticisme: Característiques, Art i Pintura del Segle XIX

El Romanticisme: Característiques Generals

Els termes romanticisme i romàntic s'utilitzen sovint en el llenguatge comú per expressar una determinada actitud sentimental, generosa i idealista, i s'apliquen també a la descripció de fets i situacions —i fins i tot d'obres d'art de totes les èpoques. Però, enfront d'aquest ús genèric, el terme Romanticisme, amb un significat precís, és el nom amb què es coneix el moviment cultural i artístic que sorgeix a Europa a l'inici del segle XIX.

El Romanticisme no sorgeix tan sols com un estil artístic, sinó també com una actitud vital que afecta tant l'art, la literatura i la música com la manera mateixa de viure. Les arrels ideològiques del moviment romàntic s'enfonsen en els grans pensadors del segle XVIII, especialment en Rousseau i en la filosofia alemanya vinculada al naixement del nacionalisme.

Romanticisme vs. Neoclassicisme: L'Exaltació Vitalista

Aplicat a l'art, el concepte “romàntic” neix en contraposició al càlcul i l'harmonia de les encotillades normes neoclàssiques. Després del totalitarisme racional neoclàssic, es proposa un nou ordre ideològic basat en l'exaltació vitalista i la necessitat d'explorar nous temes:

• Exotisme oriental
• Conflictes bèl·lics
• Anàlisi psicològica
• Exaltacions nacionalistes i religioses
• Costums propis
• Abrandades passions amoroses
• Cementiris i bandolers
• Viatges i aventures, el suïcidi
• La bohèmia
• Tempestes i paisatges exòtics, etc.

Cinc Trets Fonamentals en les Arts Plàstiques

Pel que fa a les arts plàstiques, el Romanticisme va ser un moviment eminentment pictòric, en el qual es poden distingir cinc trets fonamentals:

1. La diversitat oposada a la uniformitat, i amb això, l'exaltació de l'individu i de les tradicions.
2. L'aspiració a la llibertat individual i nacional, idea que connecta amb les revolucions burgeses de l'època.
3. L'historicisme com a recerca de les arrels nacionals en el passat, fonamentant-se essencialment en l'Edat Mitjana.
4. La comprensió i el sentiment de la natura des dels vessants sensible i religiós.
5. La predilecció per l'exòtic, l'imaginari i l'irracional, mostrant interès pel món musulmà del Nord d'Àfrica i per la cultura oriental.

La Pintura Romàntica

Diversitat Estilística i Tendències

La pintura romàntica presenta una gran diversitat estilística, fruit de l'individualisme i el nacionalisme característics del període, així com de la llibertat creativa, contrària a la rigidesa de l'academicisme. Tot i això, s'hi poden distingir dues grans tendències:

• La majoritària, de composició barroca, amb predomini del color.
• La classicista, amb predomini del dibuix.

Les característiques d'aquestes dues escoles o tendències són força evidents en la pintura romàntica francesa. Cal esmentar també la creació de petits grups o escoles de pintors amb un mateix tarannà i concepcions artístiques similars, com per exemple els natzarens alemanys o els prerafaelites anglesos, que recuperen l'essència de les formes renaixentistes.

Temàtiques Clau de la Pintura Romàntica

Quant a temes, el Romanticisme es mostra força variat i ric. Hi destaquen:

• El gènere històric, ja sigui representant esdeveniments contemporanis o episodis importants en l'entorn de l'artista.
• El gènere del paisatge, en el qual prenen una gran importància els espais naturals, les ruïnes medievals i els escenaris exòtics i orientals.

També cal fer esment de la temàtica religiosa dels pintors natzarens i prerafaelites.

Moviments i Figures Destacades

• Contraposició romàntica i classicista (referència a Rafael)
• Romanticisme alemany
• Diversitat anglesa