El Romanticisme: Autors, Obres i Temes Clau de Novalis a Dràcula

Novalis: Himnes a la Nit

Els sis himnes que conté són la veritable poesia de l'ànima profunda que Novalis anhelava. És una obra prosa-poètica.

Novalis va escriure aquests himnes dos mesos després de la mort de la seva estimada, Sophie. Mentre rondava pel cementiri de Grüningen, va creure veure l'esperit de la seva estimada, i va ser llavors quan es va adonar del significat profund de la nit per a ell. Pensava que la nit el connectaria amb el seu «jo» interior, el lloc on resideix el principi de l'univers, Déu, i volia obtenir, a través de la foscor, els objectes que durant el dia no podia percebre.

Heinrich von Ofterdingen

Aquesta obra narra la història d'un jove ric anomenat Heinrich, ple de somnis i ambicions. Durant un viatge amb la seva mare a la terra dels seus avis, pot alimentar els seus anhels coneixent el món i escoltant les històries que expliquen els viatgers.

A l'obra, Heinrich és un poeta profundament inspirat pels seus somnis, amb una visió particular de l'art, ja que considera que aquest es manifesta a través del món oníric. El tema central és el procés de formació artística, les experiències vitals i les directrius ètiques que mouen el protagonista. Heinrich és un personatge marcat per les noves expressions i sentiments que sorgeixen amb el moviment romàntic.

• Naturalesa immensa que posa en evidència la raó
• Insatisfacció incomprensible que provoca el plantejament del suïcidi
• Imaginació i sentiment
• Ús dels somnis
• Nacionalisme

Victor Hugo: Els Miserables

Novel·la romàntica que tracta esdeveniments com la Revolució Francesa, l'Imperi Napoleònic, la Restauració amb Lluís XVIII i Carles X, entre d'altres. El context és una societat conservadora, classista i masclista, una situació que origina pobresa. És un himne a la misèria i als més desfavorits. L'obra es divideix en cinc volums:

• Fantine
• Cosette
• Marius
• L'idil·li del carrer Plumet i l'epopeia del carrer Saint-Denis
• Jean Valjean

Característiques Romàntiques

• Enfrontament a la justícia
• Importància dels sentiments
• Originalitat davant el classicisme
• Creativitat enfront la imitació de l'antic
• Contraposició entre personatges bons i dolents
• Arrelament des de l'escena culta a la popular (melodrama)

Nostra Senyora de París

Frollo és un home que s'encarrega de l'església de Nostra Senyora amb l'ajuda del campaner Quasimodo, un geperut sordmut a qui ha adoptat. Un dia, mentre arresten Quasimodo, la gitana Esmeralda s'acosta per ajudar-lo, i ell queda enamorat. Frollo vol matar Febus per gelosia i ho orquestra de manera que Esmeralda sigui la culpable. Quan la van a executar, Quasimodo la rescata i la porta dins de l'església, un terreny sagrat. Frollo la vol fer seva, però no ho aconsegueix i l'entrega a la justícia. Finalment, Quasimodo mata Frollo per la seva traïció.

• Època fosca
• Religió dominant
• Ambient crepuscular

El Romanticisme (Segle XIX)

La raó havia estat el problema i havia fet entrar en crisi l'antic moviment, per això el Romanticisme es va centrar en la intuïció subjectiva; el contrari de la raó són els sentiments. L'esperit romàntic es manifestava a través del teatre i de l'òpera. La valoració de l'idealisme es va concretar en un interès per temes absoluts com l'infinit, la immensitat, el cosmos i allò que depassa la ment humana i s'aproxima a l'impossible. Es centra en les dimensions irracionals de la persona:

• El sentiment, epicentre romàntic, que pot acabar en el suïcidi.
• El somni i la imaginació, que potencien la nit o la imatge onírica que després desemboca en el surrealisme.
• L'individualisme, on el món és percebut tal com un el sent.
• La imaginació, on la creativitat i l'originalitat esdevenen valors contra els cànons tancats.

També té un paper fonamental la valoració dels pobles i de les seves tradicions, que afirma que tot poble té una dignitat pròpia, que el seu geni s'expressa a través de la llengua i la cultura. Això va propiciar el naixement del folklore, que va dur a terme estudis i compilacions, i aquesta nova sensibilitat va provocar esdeveniments nacionalistes.

Literatura Alemanya

Alguns autors i obres destacades són:

• Klinger: "Tempesta i Empenta"
• Jacob i Wilhelm Grimm: "Història de la Llengua Alemanya", "Diccionari Alemany"
• August Wilhelm i Friedrich von Schlegel
• Johann Wolfgang Goethe: "Les Aventures del Jove Werther", "Faust"
• Friedrich von Schiller: "Guillem Tell"
• Friedrich Hölderlin: "Elegies de Duino"
• Heinrich von Kleist: "La Marquesa d'O"
• Friedrich von Hardenberg (Novalis): "Himnes a la Nit", "Heinrich von Ofterdingen"
• Heinrich Heine: "Llibre de Cançons", "Romanzero"

Literatura Anglesa

• William Blake: "Cants d'Innocència", "Llibres Profètics"
• Lord Byron: "Don Joan"
• Walter Scott: "Ivanhoe"

Literatura Francesa

• Chateaubriand: "El Geni del Cristianisme"
• Alexandre Dumas: "Els Tres Mosqueters"
• Prosper Mérimée: "Carmen"
• Victor Hugo: "Nostra Senyora de París", "Els Miserables"

Literatura Italiana

• Alessandro Manzoni: "Els Promesos"
• Giacomo Leopardi: "Canti"

Walter Scott: Ivanhoe

Ivanhoe és fill de Cedric, un cabdill saxó. En aquell moment, Anglaterra està dominada pels normands. El desig general és que Ricard Cor de Lleó uneixi per sempre els normands i els saxons en un mateix regne. Però això es complica perquè el rei ha estat fet presoner per l'arxiduc d'Àustria, quan tornava de les croades. A més, hi ha una gran rivalitat entre normands i saxons.

Ivanhoe entra en un torneig de cavallers i oculta la seva identitat fent-se anomenar «Cavaller Desheretat», vencent tots els seus oponents, inclòs el templer Bois-Guilbert.

Ivanhoe es va fer anomenar Cavaller Desheretat perquè el seu pare el va desterrar en conèixer els seus amors amb Lady Rowena, ja que desitjava que ella es casés amb un altre home per interès polític.

En rebre el premi del torneig, revela als presents que és Ivanhoe. Durant el torneig és ferit i posteriorment posat sota la cura de la jueva Rebeca, que s'enamora perdudament d'ell, però ell no li presta atenció.

Ivanhoe lidera la seva particular croada contra Joan Sense Terra, el pèrfid germà de Ricard, que aprofita l'absència del seu germà per usurpar el tron. Per això, rep l'ajuda de Robin de Locksley, que més tard es convertiria en Robin Hood. Després de moltes peripècies, com la derrota de Joan Sense Terra i el retorn de Ricard Cor de Lleó, Rebeca és acusada de bruixeria, però Ivanhoe aconsegueix salvar-la. Al final, Ivanhoe i Lady Rowena contrauen matrimoni sota l'auspici del rei.

Trets Romàntics

• Retorn a l'Edat Mitjana
• Herois solitaris amb amors impossibles
• El sentiment

Waverley: Relació amb el Romanticisme

La relació entre el Romanticisme i Walter Scott rau en el fet que una de les aportacions del Romanticisme a la prosa de ficció és la creació de la novel·la històrica. Aquesta, basada en l'eix del desplaçament en el temps, elabora arguments a partir de llegendes, personatges o fets històrics del passat, amb un protagonisme especial de l'època medieval. Un dels seus impulsors va ser Walter Scott, amb obres com "Ivanhoe" i "Rob Roy".

Alexandre Dumas: Els Tres Mosqueters

El protagonista, d'Artagnan, un jove gascó que no domina gaire el francès, viatja a la cort per unir-se als mosqueters en la defensa del rei dels enemics externs i les intrigues internes, sobretot del cardenal Richelieu. D'Artagnan és de procedència humil, però el seu pare coneixia el capità de la guàrdia, que accepta rebre'l en una entrevista. Abans d'aquesta entrevista, el jove gascó ja ha aconseguit enemistar-se per diversos motius amb tres mosqueters: Athos, Porthos i Aramis. Tots tres l'han desafiat a sengles duels, però quan s'ha de celebrar el primer, contra Athos, apareix acompanyat dels altres dos mosqueters com a testimonis. A partir d'aquí, l'obra segueix les convencions de la novel·la d'aventures, amb enfrontaments a espasa i una possible història d'amor, i va esdevenir un clàssic.

Característiques Romàntiques

• El sentiment i l'amor
• La imaginació i la creativitat (que té d'Artagnan)
• El nacionalisme, demostrat amb els viatges per França

El Comte de Montecristo

Dantès és un jove marí que està a punt de convertir-se en capità d'un vaixell, però Danglars, un altre marí que volia aquest lloc, l'acusa d'agent bonapartista. Va a judici amb Villefort, que per salvar-se a si mateix el condemna i l'envia a la presó del castell d'If.

Allà es fa amic de Faria, amb qui planeja una fugida, però aquest mor i li deixa un tresor a l'illa de Montecristo. Dantès escapa, s'apodera del tresor i es canvia el nom a Comte de Montecristo. Després planeja la seva venjança i torna a Marsella per veure com estaven les coses. S'adona que els traïdors que l'havien acusat havien triomfat en la vida i Morrel, que l'havia ajudat abans, estava gairebé en fallida. El Comte de Montecristo l'ajuda, i deu anys després comença a executar la seva venjança. Primer, fa que Fernand, que s'havia casat amb la seva estimada i havia tingut un fill, es vegi en un judici i sigui deshonrat; després, la seva esposa i el seu fill el deixen i ell se suïcida. Danglars es troba en fallida, ja que s'havia convertit en el banquer més ric de París, i se'n va a Itàlia. Finalment, Villefort és perdonat, però la seva segona esposa i el seu fill s'enverinen i moren. Al final, el comte es perdona a si mateix i als seus enemics, ja que s'adona del mal que va causar.

Característiques Romàntiques

• El sentiment reflectit en Dantès per Mercè
• La consciència nacionalista, que basa els fets en la terra de l'autor, França
• La imaginació en decidir trair-los

El Terme Romàntic i la Novel·la Històrica

El terme romàntic es refereix a quelcom emocionant, natural i silvestre. La novel·la històrica va néixer a través de Walter Scott i la seva obra "Ivanhoe".

Tipus d'Herois Romàntics

• El somnàmbul: busca en el somni la fugida de la realitat per arribar a l'inconscient. Obres com "El Príncep d'Homburg" de Kleist.
• El geni demoníac: sap que el somni no és possible com a salvació i es torna satànic, buscant més enllà de la moral. Obres com "Caín" de Byron.
• El superhome: arrogant i menysprea. Obres com "Hyperion" de Hölderlin.
• El suïcida: l'heroi desenvolupa un acte de bellesa ja que no pot conquerir la plenitud. Obres com "Werther" de Goethe.
• L'errant: el viatge per mar en vaixell s'entén com la recerca del jo.
• L'enamorat: l'amor és la manera de trobar-se amb els seus desitjos transcendents. Obres com "El Retrat Oval" de Poe o "A un Rossinyol" de Keats.

Friedrich von Schiller: Guillem Tell

És un drama que explica la revolta dels cantons suïssos Uri, Schwyz i Unterwalden contra el terror imposat per Hermann Gessler, que exerceix una tirania basada en la presó i la mort. Al capdavant del poble se situa Guillem Tell, com a salvador. És acusat de desobediència i traïció i obligat a disparar contra una poma al cap del seu fill. Tell no vol fer-ho, però el seu fill manté la dignitat, i dispara i encerta. Tot i ser enviat a la presó, s'escapa i, amb la fletxa que havia guardat per si fallava, va a matar l'enemic. Es prepara un motí contra el governador, i la unió del poble fa que Tell acabi amb Gessler. Després, els suïssos esperen el càstig imperial, però no arriba perquè l'emperador és assassinat pel seu nebot, i així recuperen la seva llibertat.

Característiques Romàntiques

• Obra nacionalista
• Individualisme
• Final tràgic

Els Germans Grimm: Contes Clàssics

La Caputxeta Vermella

Fa molt temps hi havia una noia que portava una caputxeta vermella que li havia fet la seva mare. Aquesta li va fer uns pastissos per a l'àvia i ella els hi havia de portar. Va recollir el cistell i va marxar, i de sobte es va trobar el llop, al qual li va dir on anava. El llop se'n va anar i es va avançar, va arribar a casa de l'àvia i la va devorar, i es va posar al llit simulant que era ella. Quan la Caputxeta va arribar, va començar a sospitar fins que el llop es va llançar i la va devorar. Però, mentrestant, un caçador que també sospitava va decidir donar una ullada a la casa i, amb un segador, hi van entrar. Van treure de la panxa a les dues i van omplir la panxa del llop de pedres.

La Bella Dorment

Hi havia una reina que volia tenir fills i va tenir una nena. A l'hora de batejar-la, va convidar les set fades del regne perquè fessin de padrines. El rei va organitzar un cofre d'or i diamants, i en agraïment cada fada li va atorgar un do a la nena. Però la fada malvada la va maleir dient que el dia del seu setzè aniversari es punxaria amb una agulla i moriria. Tot i així, l'última fada ho va canviar i va fer que només es quedés adormida fins que un príncep li fes un petó. El rei va fer destruir totes les agulles, però un dia la noia en va trobar una i es va punxar i va quedar adormida. La fada bona va fer que, en veure tothom tan trist, es quedessin adormits fins que ella es despertés.

Un dia, un príncep va passar pel castell i, intrigat perquè tothom dormia, va aturar el seu cavall i va trobar un llit d'or i plata amb la princesa. Bocabadat, li va fer un petó i tothom es va despertar, i es van casar.

Hansel i Gretel

Hansel i Gretel vivien amb el seu pare i la seva madrastra i gairebé no tenien menjar per als quatre. La madrastra va convèncer el seu pare per abandonar els fills, però Hansel ho va escoltar i va sortir de casa per agafar unes pedres lluents dels voltants i les va guardar. Quan la madrastra els va portar al bosc, ell les anava deixant per marcar el camí. L'endemà ho va tornar a fer, però no van saber trobar el camí i va aparèixer un ocell negre que els va conduir a una caseta de dolços, bombons i llaminadures. Allà hi vivia una bruixa que els va fer presoners. Mentre Gretel feia totes les feines de casa, Hansel s'engreixava. Quan la bruixa se'l va voler menjar, Gretel li va dir que no sabia com obrir el forn i la va empènyer dins. Van fugir amb les butxaques plenes de pedres precioses de la bruixa, i fugint van trobar un cigne blanc en un llac que els va portar fins al seu pare, que els estava buscant. Amb el tresor, van viure feliços per sempre.

El Romanticisme i els Germans Grimm

• Imaginació i originalitat (la casa de xocolata de Hansel i Gretel)
• Somni i presagi (a La Bella Dorment)
• La dimensió visionària (a La Caputxeta Vermella)

El Mite de Frankenstein de Mary Shelley

La gran mancança de Frankenstein és l'ànima. És considerat el primer text de ciència-ficció. L'obra original es titula "Frankenstein o el Prometeu Modern". El monstre és conegut com el monstre de Frankenstein.

La idea es compara amb els conceptes grecs de la visió del desordre en contra de l'ordre, la llum i la bellesa, i que aquesta reforma respon a Apol·lo, déu del vi. L'heroi romàntic es compara amb l'heroi tràgic grec, que explica com Déu va crear vida amb fang, igual que Frankenstein, que es diu així perquè va crear vida, i el monstre reflecteix la vida que crea Prometeu i que va ser suprem a Zeus.

Argument de Frankenstein

Víctor Frankenstein és un científic que, destrossat pel dolor de la mort de la seva mare, investiga tècniques sobre com tornar a la vida els éssers morts. Crea un monstre, del qual fuig insatisfet pel seu aspecte. El monstre intenta apropar-se als humans, que el rebutgen, i s'amaga al camp, on observa durant un any la vida d'una família i adquireix una mínima educació. Alhora, s'adona de com és de diferent de les persones i com mai l'acceptaran, motiu pel qual mata un parent del científic que el va crear. Quan Frankenstein s'assabenta, va a buscar la seva criatura i mantenen un diàleg on el monstre es justifica i es lamenta de la seva solitud. Després, li demana una companya com ell, a canvi de desaparèixer de la seva vida i no fer més mal a ningú. Víctor, però, no compleix la seva promesa per por a crear un altre monstre similar i comença una persecució mútua on Frankenstein vol matar el monstre i viceversa. La seva persecució arriba fins al Pol Nord, on Víctor mor de malaltia i el monstre s'acabarà suïcidant.

Goethe: Faust

Argument de Faust

En l'origen, Faust es dedica a la nigromància i és alemany. La llegenda parla d'un savi teòleg que va a Cracòvia i fa un pacte amb Mefistòfil: la seva ànima al final de la vida a canvi d'una vida plena de coneixements i satisfaccions. Té un final moralitzant. Déu autoritza Mefistòfil a temptar el seu deixeble Faust, un savi i home que cerca la veritat perseguint la màgia. La primera part desenvolupa la història de Margarida i el protagonista, en què Faust se n'enamora i queda embarassada; la societat l'ataca, però els àngels s'emporten la seva ànima. En la segona part, Faust recorre el món de l'economia, la política i la sexualitat, i al final els àngels també s'enduen la seva ànima perquè ha fet el bé.

Interpretació de Faust

És un símbol de la vida humana, que no se sent completa amb la seva existència i queda condemnada a sentir-se insatisfeta. Fa un viatge cap a la destrucció dels límits amb el diàleg entre l'esperit idealista i la temptació del mal. El terme fàustic ha esdevingut sinònim d'inabastable, i és una obra obscura.

Dràcula: L'Horror Gòtic i el Romanticisme Fosc

El gènere gòtic de Dràcula tracta la necrofília i va més enllà de la mort. Representa la llibertat d'acció i és una figura eròtica perquè tracta el sexe llibertari, sense repressió. Inclou el culte a la mort, la por al desconegut i un terror psicològic, amb una història d'amor amagada. Està basat en el personatge de Vlad Dracul.

Dades Curioses i Influències

• Alexandre Dumas va ser el primer a utilitzar la paraula "pizza".
• Friedrich von Hardenberg és el nom real de Novalis.
• L'Institut Alemany de Barcelona es diu Institut Goethe.
• Lord Byron va morir en una guerra per exaltar el nacionalisme.
• La cançó de Dràcula: "El sobrino del diablo en las nubes".
• Les molles de pa de Hansel i Gretel estan basades en el mite de Teseu i Ariadna.