El Romanticisme: Art, Cultura i Societat

El Romanticisme

Context Històric i Social

El Romanticisme sorgeix en un període de grans transformacions polítiques, econòmiques i socials, marcat per la Revolució Francesa i la Revolució Industrial. La Revolució Francesa va suposar el triomf de la burgesia i la fi de l'Antic Règim. La Revolució Industrial, per la seva banda, va afavorir l'aparició d'una nova figura social, el proletariat.

Aquestes revolucions van contribuir a la fi de l'absolutisme monàrquic i al sorgiment d'una consciència nacional, amb la creació de nous estats. A més, es va produir un creixement demogràfic gràcies a la disminució de la mortalitat, l'augment de la producció d'aliments i els progressos en higiene i medicina. En aquest context, van sorgir noves ideologies com l'anarquisme i el socialisme.

Localització i Característiques

El terme Romanticisme, inicialment utilitzat en la pintura a França (Roma i París) per oposar-se a la pintura neoclàssica, s'estén a altres àmbits artístics i culturals. El moviment es caracteritza per l'expressió d'una actitud sentimental, generosa i idealista en el llenguatge. S'exalta la vitalitat i la necessitat d'explorar nous camps, com els conflictes bèl·lics, els bandolers, els suïcidis, les tempestes, els viatges i les aventures.

Cinc trets fonamentals defineixen el Romanticisme:

• Exaltació de l'individu i les tradicions.
• Aspiració a la llibertat individual i nacional (revolucions burgeses).
• Historicisme.
• Interès per l'exòtic, l'imaginari i l'irracional.

La Pintura Romàntica

En la pintura romàntica, predominen el color i el dibuix. Els Natzarens o Prerafaelites anglesos recuperen formes renaixentistes. Els escenaris són variats i rics, amb una presència destacada d'ambients exòtics i orientals.

Francisco de Goya

Goya va representar el canvi de la pintura del Barroc italià a l'estil romàntic. Home d'ideologia il·lustrada, va criticar el fanatisme religiós i la superstició a Espanya. També va denunciar la injustícia dels invasors francesos en els seus quadres, com les pintures negres. Va destacar en la pintura de curses de braus i va introduir una nova tècnica: la litografia.

Romanticisme francès

El Romanticisme francès recupera el color i el dinamisme de la composició sobre el dibuix i la forma. Representants com Delacroix i Géricault s'alliberen de les formes clàssiques i accentuen els efectes lumínics i atmosfèrics. Els personatges mostren gestos violents i la pinzellada és solta i pastosa. La tendència classicista, representada per Ingres, mostra un interès per la cultura oriental i els ambients exòtics.

Romanticisme alemany

A Alemanya, va sorgir un grup a Roma anomenat Natzarens, que practicaven un art espiritualista cristià i tenien com a objectiu tornar a l'estil quattrocentrista.

Diversitat anglesa

A Anglaterra, es va mantenir un estil classicista en la pintura, amb figures animals i un ambient oníric ple de fantasia que anticipa el surrealisme. Els artistes van sortir dels tallers per tenir un contacte directe amb la natura i representar la llum, el color i l'atmosfera. El moviment Prerafaelita va donar importància al dibuix i va tractar temes literaris, quotidians i medievals amb la finalitat d'acostar la bellesa suprema a les ànimes bones i nobles.

Arts Decoratives

Les arts decoratives del Romanticisme es caracteritzen per la llibertat estilística, la curiositat pel passat i la recuperació d'èpoques de la història i la història de l'art per interpretar noves tipologies de mobiliari.

Anglaterra

• Regency Style: Reconstrucció del centre de Londres i residències reials (Carlton House). Ornamentació d'inspiració grega i romana amb detalls egipcis. Disseny que busca el volum i les línies rectes. Ornaments en llautó daurat incrustats. Simplicitat, serenor i equilibri visual en els objectes.
• Orientalisme: Estètica orientalista amb elements xinesos, simulació de bambú o detalls en negre i or.
• Hinduisme: Estètica hindu amb mobles de l'Índia i incrustacions d'ivori i banús.
• Bel·licisme marí: Motius marins com dofins, àncores, cordes, tridents i escuts.
• Estil Victorià: Proliferació ornamental i luxe en el mobiliari, inspirat en el gòtic anglès i amb un resultat eclèctic.

Eclecticisme Segon Imperi

La construcció de París com a capital moderna va impulsar un eclecticisme que barrejava estils d'èpoques diverses, amb un resultat atractiu que combinava estètiques medievals i egípcies. Es destaca la fusta, l'eucaliptus i la caoba. La policromia, les incrustacions de bronze, pedres semiprecioses i llautó aporten elegància, majestuositat i luxe.

Música

La música romàntica es caracteritza pel color tímbric i l'expressió de la subjectivitat. S'utilitzen recursos com la idea fixa, el leitmotiv i el sistema cíclic.

• Música instrumental: Simfonia, gènere programàtic, poema simfònic.
• Música vocal: Lied.
• Òpera italiana: Belcantisme i verisme.
• Òpera alemanya: Art total, creació de la tuba wagneriana, leitmotiv.
• Òpera francesa: Grand Opéra i opereta.

Obres destacades

• El 3 de maig de 1808 a Madrid: Goya, oli sobre tela, neoclàssic romàntic, Museo del Prado.
• La família de Carles IV: Goya, oli sobre tela, neoclàssic romàntic, retrat de grup, Museo del Prado.
• La mort de Sardanàpal: Eugène Delacroix, oli sobre tela, romàntic, Museo del Louvre.
• La llibertat guiant al poble: Delacroix, oli sobre tela, romàntic, Museo del Louvre.