La Romanització: Procés i Factors Clau

Aculturació

S'entén com el procés de canvi que experimenten les formes de civilització d'una societat quan entra en contacte amb les d'una altra societat diferent.

Factors de la Romanització

Factor Geogràfic

Per tal de poder desplaçar-se ràpidament a qualsevol punt del territori, els romans van construir una xarxa de carreteres de 80.000 km que confluïa a Roma.

Factor Polític

S'hi establien colònies que reproduïen exactament l'organització de Roma, tant des del punt de vista polític com administratiu, social i cultural.

Factor Humà

Representat sobretot pels soldats que, després de llicenciar-se, generalment no tornaven als seus llocs d'origen sinó que romanien com a ciutadans d'alguna de les colònies que Roma tenia arreu. Per mitjà del casament amb nadiues, esdevenien el factor més important de propagació de la llengua i dels seus costums d'origen.

Factor Lingüístic

És el més important, ja que justifica el fet més paradigmàtic del procés de romanització: l'aparició de les llengües romàniques a partir de la barreja del llatí amb les llengües que existien prèviament a la conquesta.

Romanització de les Terres Valencianes

Si ens fixem en la data de l'arribada dels romans a Empúries i la conquesta de Tarragona i Cadis, no ens podrem estar de qualificar la romanització de la zona oriental de la península Ibèrica i, per tant, la del nord-est, de primerenca. Si, d'altra banda, ens aturem a pensar en la reacció indígena enfront del món romà i el fet que el nord-est peninsular era travessat de dalt a baix per la Via Augusta, que duia de la Bètica a Roma a través de la península, haurem de qualificar la romanització de casa nostra de molt intensa. Finalment, la romanització del nord-est fou molt duradora.

Llatí de les Terres Valencianes

Des del port de Tarragona, que n'era receptor, i també a través de la molt fressada Provença, es propagaven les innovacions lingüístiques que difonia Roma. La Via Augusta, contigua a la mar i molt freqüentada, donava coherència a les comarques costaneres de la Tarraconense, però era, en canvi, molt poc transitada des del salt de Cazorla, quan s'endinsava per la Hispània Ulterior. Això explica per què el llatí vulgar de la Tarraconense fos, al contrari, molt accessible als neologismes que irradiava Roma. És gairebé segur que la romanització del litoral català no fou feta d'un sol cop sinó progressivament i ininterrompuda, i així els colons arribats tardanament foren portadors d'unes certes innovacions lèxiques, les quals eren acceptades dòcilment pels colons vells i pels indígenes. Tot això explica per què, molt sovint, el castellà i el portuguès presenten formes derivades d'un llatí més arcaic i culte i, en canvi, les formes del català coincideixen amb les del provençal i el francès, procedents de formes llatines més tardanes i populars.