La Romanització de la Península Ibèrica: Conquesta i Transformació

La conquesta de la Península Ibèrica per part dels romans va durar dos segles, des de l'any 218 aC, any en què un exèrcit romà va desembarcar a Empúries per aturar l'avanç dels cartaginesos, fins al 19 aC, any en què, sota el mandat de l'emperador Octavi August, l'exèrcit romà va aconseguir conquerir tota la Península.

Hispània abans de Roma: Pobles Preromans

Abans de l'arribada dels romans, la Península Ibèrica estava habitada per diversos pobles amb cultures i organitzacions diferents:

• Els Ibers

  Procedents del nord d'Àfrica, s'havien assentat per tota la Península. Les tribus del sud i del litoral mediterrani practicaven el comerç amb altres pobles de la Mediterrània i es mostraven molt receptives a les influències externes.

• Els Tartessis

  Se'n desconeix l'origen, si bé se sap que es van establir al sud i que van ser derrotats pels cartaginesos.

• Els Celtes

  Es van estendre fins al centre de la Península. Tenien una gran habilitat en l'elaboració de metalls i en arts decoratives. De la fusió d'ibers i celtes en va sorgir el poble dels celtibers.

• Els Fenicis

  Van arribar d'Orient a la recerca de metalls com ara l'estany, l'or, el coure i la plata. Van fundar algunes colònies importants, com per exemple Gadir (Cadis), Malacca (Màlaga) o Onuba (Huelva).

• Els Grecs

  Van arribar a la Mediterrània occidental cap al segle VII aC i van obrir mercats al llarg de tota la costa. En primer lloc, van fundar la colònia de Rhode (Roses). Posteriorment, es van establir a la costa de Màlaga, on van fundar la colònia de Mainàke, i també van destacar per la fundació d'Empòrion (Empúries) pels foceus.

• Els Cartaginesos

  Procedents de la ciutat nord-africana de Cartago, també van entrar a la Península Ibèrica amb la intenció d'estendre el seu domini a la Mediterrània occidental.

L'Arribada dels Romans i les Guerres Púniques

Romans i cartaginesos van signar un pacte segons el qual el riu Ebre marcava la frontera del domini cartaginès. Però els cartaginesos, capitanejats per Anníbal, van atacar Sagunt (Saguntum), trencant el pacte. Aquest atac, motivat en part per la riquesa de les mines de la Península, va desencadenar la Segona Guerra Púnica.

Roma va reaccionar: l'any 218 aC, un exèrcit capitanejat pel general romà Gneu Corneli Escipió va desembarcar a Empòrion amb la intenció de barrar el pas als cartaginesos.

Els cartaginesos van ser derrotats a la Península durant la Segona Guerra Púnica. Roma va consolidar el seu domini sobre tota la costa mediterrània de la Península, i Publi Corneli Escipió (nebot de Gneu), anomenat l'Africà, va fundar la primera ciutat romana d'Hispània, Itàlica, que es va convertir en la base de les operacions militars.

Malgrat la conquesta romana, hi va haver resistències significatives:

• Indíbil i Mandoni: Caps dels ilergets, es van enfrontar als romans fins que van ser derrotats (205 aC).
• Viriat: Va comandar tres focus de resistència a Lusitània (actual Portugal) i va ser assassinat l'any 139 aC.

Factors Clau de la Romanització a Hispània

Diversos factors van impulsar la romanització, el procés d'assimilació de la cultura i les formes de vida romanes per part dels pobles indígenes:

• La Fundació de Colònies

  Les colònies eren centres de romanització importants, ja que eren fundades per romans i habitades exclusivament per ciutadans romans que vivien segons els costums de Roma.

• L'Exèrcit Romà

  Va ser un activador important de la romanització, ja que al voltant dels seus campaments estables hi van anar sorgint ciutats d'indígenes que vivien dels serveis que oferien als soldats romans.

• Les Vies de Comunicació

  L'extensa xarxa viària que van crear els romans va facilitar la comunicació entre les diverses regions i va propiciar també la romanització. Aquestes calçades romanes tenien diverses finalitats: d'una banda, la de facilitar el comerç, i de l'altra, la de permetre una ràpida incursió de l'exèrcit en qualsevol territori.

• La Llengua Llatina

  La llengua llatina resultava molt pràctica per als hispans en les seves relacions comercials i culturals amb els romans, i per aquest motiu va anar substituint gradualment les llengües originàries de la Península, excepte la llengua basca. La llengua llatina es va estendre gràcies a l'exèrcit, als funcionaris i a les escoles que es van crear.

Organització Política i Administrativa: Províncies i Ciutats

Poc després de l'arribada dels romans a Empúries, la Península Ibèrica ja va ser considerada una província romana. En un primer moment, la van dividir en dues províncies:

• Hispània Citerior

  Amb capital a Cartago Nova (Cartagena).

• Hispània Ulterior

  La capital de la qual era Corduba (Còrdova).

Cadascuna d'aquestes províncies estava composta per nuclis de població anomenats colònies i municipis, en funció de les condicions jurídiques a les quals estaven sotmeses.

• Les Colònies Romanes

  Eren poblacions de nova creació habitades per ciutadans romans, generalment soldats llicenciats de l'exèrcit, que havien rebut com a recompensa unes terres on viure. Algunes colònies destacades van ser Tàrraco (Tarragona), Bàrcino (Barcelona), Corduba (Còrdova), entre d'altres.

• Els Municipis Romans

  Eren comunitats que ja existien abans de l'arribada dels romans i que van ser incorporades a Roma. Els municipis conservaven la seva autonomia administrativa, però estaven obligats a pagar tributs i a dependre del governador de la província.