La Romanització de la Península Ibèrica: Conquesta i Impacte Cultural

La Romanització de la Península Ibèrica

Les primeres tropes romanes van desembarcar a la península a Empòrion (Empúries), des d'on van anar baixant cap a l'Ebre i van fundar la ciutat de Tàrraco (Tarragona), com un important assentament a la costa. Roma es limitava a causar problemes als cartaginesos a la rereguarda, ja que el conflicte principal es desenvolupava en terres italianes. Però després d'algunes desfetes al sud de la península, Roma va començar a obtenir clares victòries amb un dels seus militars més competents, Publi Corneli Escipió. Cartago Nova va ser presa, i la mateixa Gades (Cadis) es va lliurar als romans el 206 aC, data que es pren com a final de la presència cartaginesa a la península i el començament de la romanització.

Divisió Territorial Romana

L'any 197 aC, els territoris conquerits per Roma a la península Ibèrica ocupaven la costa oriental (Hispània Citerior) i la zona meridional i alguns punts a l'interior, que li van donar el nom d'Hispània Ulterior.

Resistència i Conquesta de l'Interior

Territoris de l'interior, que no havien tingut contacte amb els pobles colonitzadors, la Lusitània i la Celtibèria, van oposar una gran resistència als invasors. A la pèrdua de llibertat havien d'afegir el pagament d'un tribut o stipendium a Roma. D'altra banda, fins l'any 133 aC no va caure la ciutat de Numància, capital de la tribu celtibèrica dels arevacs, i focus principal de resistència. Les àrees que van ser sotmeses al segle II aC van ser: Lusitània, Numància (capital de la tribu celtibèrica dels arevacs), la Meseta i el territori de l'actual Galícia.

Fundació de Ciutats i Romanització

Durant la conquesta de la península, Roma no va deixar de fundar noves ciutats que contribuïen triplement a la romanització:

1. Molts d'aquells enclavaments es van formar a partir d'assentaments militars romans, fet que comportava la proliferació de centres de control i la pacificació de grans àrees.
2. El repartiment de terres entre els veterans assentats en la zona permetia posar en marxa la colonització agrícola.
3. L'augment del nombre de ciutats estimulava l'intercanvi comercial i feia progressar econòmicament la zona circumdant.

Les llengües indígenes (com ara l'iber) van anar donant pas al predomini absolut del llatí com a llengua de comunicació. Els pobles peninsulars no van adoptar únicament la llengua dels romans sinó també la cultura d'aquests.

Divisió Provincial de Dioclecià

Al segle III, l'any 297 dC, Dioclecià va tornar a subdividir el que quedava de la Tarraconensis i va formar la província Carthaginensis. En aquells moments Hispània estava dividida en Gallaecia (amb capital Bracara), Tarraconense (amb capital Tàrraco), Cartaginense (amb capital Cartago Nova), Lusitània (amb capital Emerita Augusta) i Bètica (amb capital Corduba).