La Romanització d'Hispània: Conquesta, Cultura i Llegat Romà

La Hispània Preromana: Pobles i Cultures

Abans de l'arribada dels romans a la península Ibèrica, aquesta estava habitada per diversos pobles amb cultures i formes de vida pròpies:

• Íbers: Vivien principalment per la costa mediterrània.
• Tartessos: Ocupaven la zona occidental d'Andalusia.
• Celtes: Es localitzaven per Castella i Lleó i Galícia.
• Celtibers: Habitaven el centre de la península.
• Grecs: Establerts a Emporion (Empúries), venien a comercialitzar metalls preciosos.
• Fenicis: Amb assentaments com Malaca (Màlaga).
• Cartaginesos: Amb una presència significativa al sud i est peninsular.

La Conquesta Romana d'Hispània: Del 218 aC al 19 dC

Els romans van trepitjar la península Ibèrica l'any 218 aC, en el context de les Guerres Púniques. Durant la Segona Guerra Púnica, els cartaginesos volien atacar Itàlia pel sud, però finalment ho van fer pel nord. Els generals romans encarregats de la missió a Hispània van ser els germans Gneu i Publi Escipió. La primera ciutat fundada pels romans a la península va ser Tarraco (Tarragona).

El procés de conquesta va abastar des del segle III aC fins al segle I dC. Els lusitans van oposar una forta resistència, liderats pel cabdill Viriat, que va lluitar aferrissadament fins a la seva mort. Els últims pobles conquerits van ser els Càntabres i els Asturs, culminant la conquesta l'any 19 dC.

Organització Territorial d'Hispània Romana

Des del 218 aC fins al 19 dC, l'organització administrativa d'Hispània va evolucionar:

• Inicialment, la península estava dividida en dues províncies: Hispània Citerior, amb Tarraco com a capital, i Hispània Ulterior, amb Hispalis (Sevilla) com a capital.
• Posteriorment, l'antiga Hispània Citerior es va convertir en la província de la Tarraconense. L'Hispània Ulterior es va dividir en dues noves províncies: Lusitània, amb Emerita Augusta (Mèrida) de capital, i la Bètica, amb Corduba (Còrdova) de capital.
• Més tard, es van afegir dues províncies més: Gallaecia, amb Bracara Augusta (Braga) de capital, i la Cartaginense, amb Carthago Nova (Cartagena) de capital.

La Romanització d'Hispània: Assimilació Cultural

La romanització és el lent procés d'assimilació de la cultura, la civilització i la manera de viure dels romans per part dels pobles hispànics. Aquest procés va durar aproximadament sis segles.

Factors Clau de la Romanització

Diversos factors van fer possible i van accelerar la romanització:

• El Dret de Ciutadania: Ser ciutadà romà comportava nombrosos avantatges, com ara pagar menys impostos, la possibilitat de presentar-se a la carrera política i el dret a comprar terres.
• La Fundació de Colònies i Municipis: Es distingien dos tipus principals de ciutats o assentaments:
  • Els Municipis: Eren ciutats que ja existien abans de l'arribada dels romans. Gaudeixen de certa llibertat per autogovernar-se, però a canvi d'aquesta autonomia, pagaven més impostos.
  • Les Colònies: Eren ciutats noves, fundades pels romans, governades directament per ells i habitades majoritàriament per ciutadans romans, gaudint per tant de privilegis.
• L'Exèrcit Romà: Va tenir un paper fonamental com a transmissor de la llengua llatina. Els soldats romans, en establir campaments que sovint esdevenien ciutats, van ser els primers a ensenyar el llatí vulgar als hispànics.
• La Llengua Llatina: El llatí es va acabar imposant a tota la península Ibèrica, excepte en algunes zones del nord (com la zona cantàbrica). Era la llengua oficial dels funcionaris, de l'ensenyament i del culte religiós.
• La Xarxa de Comunicacions: Els romans van establir una extensa xarxa de vies de comunicació de més de 10.000 km, que va facilitar enormement la comunicació i el comerç. Dues de les més importants van ser:
  • Via Augusta: Anava des de França fins a Cadis, recorrent tota la costa Mediterrània de nord a sud.
  • Via de la Plata: Anava des de Huelva fins a Galícia, de sud a nord.

L'Aportació d'Hispània a l'Imperi Romà

Emperadors Romans d'Origen Hispà

Hispània va ser bressol de tres importants emperadors romans:

• Trajà (53-117 dC): Nascut a Itàlica (prop de Sevilla), va ser un dels emperadors més destacats de Roma. Durant el seu mandat, l'Imperi va assolir la seva màxima extensió territorial.
• Adrià (117-138 dC): Nebot i successor de Trajà, va ser un gran mecenes de les arts, especialment de la cultura grega (Atenes).
• Teodosi I el Gran (379-395 dC): Nascut a Cauca (Coca, Segòvia), va ser l'últim emperador de tot l'Imperi Romà unit. Va dividir l'imperi en dos, assignant una part a cada un dels seus fills.

Escriptors Hispanoromans Destacats

La província d'Hispània també va donar grans figures literàries:

• Marcial (c. 40-104 dC): Nascut a Bilbilis (Calataiud), va ser un reconegut escriptor d'epigrames, poemes curts i satírics.
• Marc Anneu Sèneca (c. 54 aC - 39 dC): Nascut a Còrdova, va ser un retòric i escriptor.
• Luci Anneu Sèneca (c. 4 aC - 65 dC): Fill de Marc Anneu Sèneca, també nascut a Còrdova. Va escriure tragèdies i llibres de filosofia. Va ser el mestre de l'emperador Neró, fet que el va fer molt famós.
• Lucà (39-65 dC): Poeta, nebot de Luci Anneu Sèneca. La seva obra més coneguda és el poema èpic "Farsàlia".