Romanització d'Hispània: Ciutadania, Exèrcit i Llengua
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,22 KB
El Procés de Romanització a Hispània
La romanització va ser un procés complex que va transformar profundament la Península Ibèrica. Diversos factors van contribuir a la difusió de la cultura, la llengua i les institucions romanes.
El Dret a la Ciutadania
El dret a la ciutadania era una aspiració comuna per a tots els pobles sotmesos, ja que comportava grans privilegis. A Hispània, a partir de Juli Cèsar, es va concedir a molts municipis. Finalment, l'any 212 d.C., l'emperador Caracal·la va estendre aquest privilegi a tots els habitants lliures de l'Imperi.
La Fundació de Colònies i el Règim Municipal
Cada colònia actuava com un centre de romanització. Estaven integrades per ciutadans romans, que s'organitzaven i vivien com a Roma, i per indígenes. A través d'aquest contacte, el pensament i la civilització romans eren assimilats pels natius.
El municipi era una ciutat principal i lliure, amb les seves pròpies lleis i governants nomenats independentment de Roma. Els òrgans essencials del municipi s'assemblaven als de Roma: les assemblees populars, la cúria i els magistrats. Era, en essència, una Roma menor.
El Paper Decisiu de l'Exèrcit
La influència de l'exèrcit en la romanització va ser fonamental. Va ser el transmissor principal de la llengua llatina. Al voltant dels seus campaments estables, sovint van créixer autèntiques ciutats. A partir del segle I d.C., els soldats reclutats entre la població hispana adquirien automàticament el dret de ciutadania. En llicenciar-se, augmentaven l'estament de ciutadans i es convertien en agents actius de romanització.
La Imposició del Llatí
El llatí es va imposar a les llengües nacionals, amb l'excepció de l'euskera, mitjançant els funcionaris, l'exèrcit, l'ensenyament i el culte religiós. El coneixement del llatí era necessari per a les relacions amb l'administració, per als processos judicials i per aspirar a la carrera política municipal. També era imprescindible en les relacions comercials, sent la llengua universal als països del Mediterrani.
La Xarxa de Comunicacions Romana
L'extensa xarxa de calçades romanes va facilitar la comunicació entre les diverses regions, tant de la costa com de l'interior. Això va impulsar el desenvolupament del comerç i, per tant, la romanització.
Els romans tenien un gran interès per disposar d'una bona xarxa de comunicació, no només per desenvolupar el comerç, sinó també per permetre l'accés ràpid del seu exèrcit als llocs conflictius i controlar els territoris conquerits.
Calçades Romanes Destacades:
- La Via Hercúlia o Via Augusta, que vorejava la costa oriental des del Portus Magnus fins a Gades (Cadis).
- La Via Argenta, que travessava la zona occidental des de Brigantium (la Corunya) fins a Onuba (Huelva), passant per Emerita Augusta (Mèrida).
Altres vies van perdre protagonisme, mentre que unes altres van adquirir-ne un gran relleu. Un exemple és la via que anava des de Tarraco (Tarragona) fins a Burdigala (Bordeus) passant per Pamplona i Roncesvalls, que es va convertir en l'eix del Camí de Santiago.