La Romanització i la Crisi de l'Imperi Romà

L'ocupació romana i el procés de romanització

Durant aquest període, els pobles de la península pateixen el procés de romanització, en el qual s’imposa la cultura, la llengua i la legislació romana, fins que s’arriba a un punt on no es distingeixen els locals —que són forçats a deixar la seva cultura— dels romans.

• L’adopció del llatí vulgar: Amb el temps, aquesta evolució donarà lloc a les diverses llengües romàniques.
• L’adopció de la religió pagana: Es va adoptar la religió politeista grega, a més del culte imperial, on es retia culte a l’Emperador, adorat com una divinitat i figura sagrada. La religió pagana serà majoritària fins al s. III dC. Després de conviure amb el cristianisme i el judaisme —religions monoteistes que foren perseguides per negar el culte imperial—, aquestes van anar guanyant seguidors fins a superar el paganisme. A causa de l’augment de popularitat del cristianisme, l’Emperador no podia lluitar-hi en contra i es produeix una aliança entre el cristianisme i l’Imperi. Al s. III dC, el cristianisme fou anomenat religió oficial de l’Imperi Romà, a canvi que es reconegués l’Emperador com a enviat de Déu o semidéu.
• El dret romà: Es va aplicar la legislació romana, la qual ha perdurat fins a l’actualitat, ja que el dret civil contemporani procedeix directament d’aquest sistema.
• L’organització territorial: A causa de la seva extensa àrea, l'organització era difícil. Es va dividir el territori en províncies; al capdavant de cada una d’elles hi havia un governador anomenat pretor o cònsul, que era el representant de l’Imperi i de tot el que comporta (aplicació de legislació, administració...). Hi havia dos tipus de províncies: les senatorials, on el pretor era nomenat pel Senat Romà, i les imperials, on el pretor era nomenat directament per l’Emperador Romà. L’estatus d’aquestes províncies era canviant.

La crisi i desintegració de l'Imperi Romà

Durant els segles III-V dC, l’Imperi Romà pateix una gran crisi que provoca la seva desintegració. A continuació s'analitzen les causes i conseqüències d'aquest període:

A causa de la intensa romanització que havien patit els habitants de l’Imperi Romà, ja no es distingien els romans de sang dels estrangers o locals dels territoris conquerits, els quals s’havien aculturitzat (perdre la seva cultura per adoptar-ne una de diferent, la romana). Per aquesta raó, es va decidir que tots els habitants obtindrien la ciutadania romana, fet que comportava pagar menys impostos i l’accés als càrrecs de poder. D’aquesta manera, els ingressos imperials varen disminuir dràsticament.

No hi havia diners suficients, entre altres coses, per mantenir l'exèrcit poderós que els havia permès conquerir tantes terres; per tant, es va aturar l’expansió territorial. La mà d’obra de l’Imperi eren esclaus captats a les guerres; sense l’expansió territorial no es podia obtenir aquest recurs i, en conseqüència, davalla la producció i augmenta el preu de la poca mà d’obra disponible. Això va provocar que baixessin encara més els ingressos fiscals, generant una crisi profunda. La impossibilitat de mantenir un exèrcit també va permetre la invasió de pobles germànics (bàrbars provinents d’Europa central), que saquejaven i robaven per tot l’Imperi Romà.