Romànic Català: Portalada de Ripoll i Pantocràtor de Taüll

Portalada de Santa Maria de Ripoll

Forma part del conjunt de monestirs de Ripoll, fundat pel comte Guifré el Pelós a finals del segle IX. La portalada va ser esculpida en alt relleu a principis del segle XI, és feta de pedra i els escultors pertanyien als tallers de Rosselló. L'obra s'inscriu dins l'estil del romànic català.

Context Històric

Igual que Sant Vicenç fins a escoles regionals. Havia de limitar-se a complir les ordres dels comitents. L'any 1428 es va enfonsar el sostre de la nau central i una de les torres en un terratrèmol. Entre el 1886 i 1893 es va restaurar per Elies Rogent. No es poden distingir les parts restaurades de les anteriors a la restauració.

Característiques de la Portalada

L'estructura que té la portalada recorda als arcs de triomf i mostra una pervivència clàssica. Està plena de gravats que es refereixen a la Bíblia de Ripoll (conjunt de manuscrits amb il·lustracions o textos introductoris). En la portalada es pot veure el domini de l'horror vacui, ja que no deixa espai lliure per esculpir. Els personatges estan ordenats de forma jeràrquica i les figures són simbòliques, ja que expressen idees però no d'una manera realista. La façana era policromada. La seva funció era la d'ensenyar d'una forma didàctica i educar els fidels a través dels gravats, ja que els ciutadans no sabien llegir i escriure i aquesta era l'única manera que se'ls podia ensenyar.

Iconografia de la Portalada

Es divideix en 7 parts segons la temàtica:

Registres de la Portalada

• 1r registre: Al centre de la portalada i a dalt de la porta, tenim el registre més gran on hi ha el Pantocràtor amb el llibre a la mà i envoltat de quatre àngels. També hi ha dues figures de tetramorf (apòstols de Crist representats amb forma d'animal).
• 2n registre: Altres dos tetramorfs i sants que observen Crist.
• 3r registre: Aquest registre explica escenes del Llibre de l'Èxode de la Bíblia.
• 5è registre: A l'esquerra hi ha David amb quatre músics. A la dreta, Déu que entrega la llei a les persones, als pròcers (persones elevades). També hi apareix Moisès i l'Abat Oliba, que va consagrar el monestir.
• 6è registre: A l'esquerra, la segona visió del profeta Daniel i a la dreta, la primera (quatre animals i el regnat del Fill de l'Home).
• 7è registre: A l'esquerra, animals fantàstics, mentre que a la dreta, els pecats capitals.

En la portalada hi ha un sentit ascendent en la simbologia: a baix de tot hi ha l'infern i a mesura que va pujant es troba el més important, que és Crist.

Arquivoltes de la Portalada

Les arquivoltes que hi ha a la portalada consten de 7 parts diferenciades:

• 1a arquivolta: Té vegetals.
• 2a arquivolta: Combina vegetals amb animals. Els seus brancals representen els signes del zodíac i figures decoratives.
• 3a arquivolta: Escenes de Pau i Pere. El tema continua fins a convertir-se en dues estàtues-columna que representen els dos sants.
• 4a arquivolta: No té decoració, només té un petit relleu.
• 5a arquivolta: Vegetals.
• 6a arquivolta: Escenes de Daniel i Jonàs que continuen fins als brancals.
• 7a arquivolta: Escenes de Caïm i Abel. Seguint-les trobem representacions dels mesos de l'any.

Aquest arc de triomf s'interpreta com una commemoració al cristianisme i a la seva glòria. En el món clàssic, l'arc de triomf s'utilitzava per commemorar algú.

Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

Pintura mural de Sant Climent de Taüll. Són un dels exemples de la pintura romànica d'influència bizantina de Catalunya. Autor desconegut. Segueix les directrius de l'estil romànic i van ser pintades amb la tècnica del fresc en el primer quart del segle XII. Es troba al MNAC.

Context i Estil

Igual que Sant Vicenç. Societat jerarquitzada: es pot observar en analitzar aquesta pintura, ja que la seva composició posa al centre el Pantocràtor de Taüll. El sistema constructiu del romànic permetia obrir grans trams on es representaven escenes religioses per ensenyar als fidels la doctrina cristiana i recordar-los que es troben a casa de Déu. Els criteris estètics del romànic preferien l'horror vacui a deixar les parets en espais lliures.

Característiques de la Pintura

Situada en l'absis central de l'església. Tenia una funció didàctica i decorativa. És una pintura mural romànica on el Pantocràtor està pintat amb la tècnica del fresc (consistia a estendre els colors sobre una capa fresca de calç perquè s'assequés la calç i els colors quedaven millor fixats). La pintura s'adapta a l'espai arquitectònic i segueix les pautes de la majoria de les esglésies.