La Romània: Territori, Llengües Romàniques i Varietats Dialectals

La Romània i les Llengües Romàniques

La Romània és el conjunt de territoris on es parlen llengües romàniques, és a dir, llengües derivades del llatí vulgar, que era la llengua parlada pels habitants de l’Imperi Romà. Aquestes llengües es van formar a partir de l’evolució del llatí en contacte amb les llengües preexistents a cada territori i sota la influència de factors històrics, geogràfics i culturals específics.

Les Principals Llengües Romàniques

Les principals llengües romàniques són:

1. Català: Parlat a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent, el Carxe (Múrcia), la Catalunya del Nord (França) i l’Alguer (Sardenya, Itàlia).
2. Castellà (o espanyol): Parlat a Espanya i àmpliament a l’Amèrica Llatina, així com a parts dels Estats Units, Filipines i Guinea Equatorial.
3. Gallec: Parlat a Galícia i zones limítrofes.
4. Portuguès: Parlat a Portugal, Brasil, Angola, Moçambic i a altres zones d'Àfrica i Àsia.
5. Francès: Parlat a França, el Quebec (Canadà), parts de Bèlgica, Suïssa, i en molts països d'Àfrica.
6. Italià: Parlat a Itàlia, Suïssa i en comunitats italianes arreu del món.
7. Romanès: Parlat a Romania i Moldàvia.
8. Altres llengües menors: com l’occità, el sard, el retoromànic, l’asturià-lleonès, l’aragonès, entre d’altres.

Varietat Lingüística a la Romània

La varietat lingüística dins la Romània és molt àmplia. Les llengües romàniques no són uniformes, sinó que presenten una gran diversitat dialectal. Els dialectes són varietats regionals d’una llengua que poden diferir pel que fa al vocabulari, la fonètica i la gramàtica. Per exemple:

• En català hi ha dialectes com el central, el nord-occidental, el valencià i el balear.
• En castellà, hi ha diferències entre el castellà d’Espanya i el d’Amèrica Llatina.
• En italià, els dialectes regionals com el napolità o el sicilià tenen molta rellevància.

Varietat Lingüística en el Català

El català és una llengua amb una rica varietat dialectal. Els dialectes del català es divideixen en 2 grans blocs:

• Català oriental: Inclou el central, el balear i el rossellonès. Es caracteritza per la neutralització de les vocals àtones en [ə] i [i].
• Català occidental: Inclou el nord-occidental i el valencià. Es caracteritza per la conservació de les vocals àtones [e] i [o].

Els dialectes del català són varietats geogràfiques de la llengua que es diferencien principalment pel vocabulari, la fonètica i, en menor mesura, per la gramàtica. Tot i aquesta diversitat, el català és una llengua unitària, i els dialectes són plenament intel·ligibles entre si. Tradicionalment, es divideixen en 2 grans blocs: oriental i occidental.

Català Occidental

1. Català nord-occidental: Parlat a les comarques de Ponent i el Pirineu occidental (Lleida, Pallars, Ribagorça, etc.).

   Característiques principals:

   • Conservació de les vocals àtones [e] i [o] (per exemple, "xiquet" en lloc de "xiquit" o "vailet").
   • L’ús de formes verbals pròpies com "nosaltres" i "vosaltres".
2. Valencià:

   Parlat al País Valencià.

   Característiques principals:

   • L’ús d'"e" oberta en paraules que en altres dialectes són amb "a" tònica (per exemple, "terra" en lloc de "terra").
   • Diversitat interna: el valencià central, el del sud i el de la Marina.

Català Oriental

1. Català central: Parlat a les comarques de Barcelona, Girona i part de Tarragona.

   Característiques principals: Vocal neutra [ə] en posició àtona (per exemple, "nena" en lloc de "nana"). Neutralització de vocals mitjanes en posició àtona.

2. Balear: Parlat a les Illes Balears.

   Característiques principals: L’ús de l’article salat ("es", "sa") en lloc del tradicional "el", "la". Conservació de la distinció entre "v" i "b". Pronoms personals propis com "jo" > "jo".

3. Rossellonès: Parlat a la Catalunya del Nord (França).

   Característiques principals: Influència del francès en el lèxic i la pronunciació. Ús de formes verbals diferents, com el manteniment de certs trets del català medieval.

4. Alguerès: Parlat a l’Alguer, a l’illa de Sardenya (Itàlia).

   Característiques principals: Influència de l’italià i el sard en el vocabulari i la fonètica. Conservació de trets arcaics, com l’ús de "lo" com a article.

Trets Comuns

Tot i les diferències dialectals, el català té una norma ortogràfica i gramatical comuna, establerta per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Aquesta unitat normativa permet la cohesió lingüística i garanteix que els diferents parlants es puguin entendre perfectament, independentment de l’origen dialectal.