Roma i la Península Ibèrica: romanització i invasions

Romanització i impacte a la Península Ibèrica

Romanització: procés d'aculturació que van experimentar les diverses regions conquerides per Roma, pel qual aquests territoris van incorporar les maneres d'organització polític-socials, els costums i les formes culturals emanades de Roma o adoptades per ella. En el cas corresponent a la Península Ibèrica, la romanització va tenir diferent intensitat segons les zones: va ser més intensa al sud i a l'est peninsulars, i va produir-se en moments diferents (més tardana a l'oest i al nord).

Monarquia romana

Roma va tenir set reis. Els quatre primers foren llatins i els altres, etruscs, durant el segle VII aC. Durant aquesta etapa es van construir aqüeductes i el primer clavegueram (cloaca màxima). L'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia. L'any 509 aC els romans van expulsar l'últim monarca etrusc.

República romana

República: magistrats (que exercien el govern); comitia (assemblees que elegien els magistrats i proposaven lleis); senat (que revisava les lleis i era el centre de la vida política). La república era una forma de govern aristocràtic: inicialment només tenien dret al govern els patricis. Al segle V aC, després de llargues lluites (al voltant de 200 anys), els plebeus van obtenir els seus representants i la institució de la tribuna de la plebs.

Divisió de l'imperi romà

Text: Divisió de l'Imperi Romà a la mort de l'emperador Teodosi: va quedar dividit en dos. Un fou l'Imperi Romà d'Orient per a Arcadi (anomenat Constantinoble), amb més seguretat militar i millor situació econòmica; l'altre fou l'Imperi d'Occident per a Honori, amb menor seguretat militar i pitjor economia.

Causes de la crisi de l'Imperi Romà

Causes de la crisi de l'Imperi Romà: desordre polític produït per la nombrosa successió d'emperadors; a l'economia va afectar perquè va caure la producció agrícola, escassejaven els productes i el comerç es va paralitzar.

Invasions dels pobles bàrbars

Invasions (s. IV i V): pobles que van envair l'Imperi Romà: huns, ostrogots, visigots, sueus, vàndals, saxons i francs. Any en què cau l'Imperi d'Occident: 476. Fins quan dura l'Imperi Bizantí: fins a 1453, quan Constantinoble cau a les mans dels turcs.

Carlemany i l'imperi carolingi

Carlemany: va ser l'home clau de l'Imperi Carolingi. Va ser rei dels francs i, segons les dates que apareixen als textos, va exercir el poder efectiu a partir del 771 i va morir l'any 814. El que pretenia era reconstruir l'antic Imperi Romà d'Occident i per això va conquerir territoris que pertanyien a altres pobles germànics i eslaus.

Naixement de Mahoma i el Coran

Lloc i any de naixement de Mahoma: a la Meca, cap al 570. Coran: llibre sagrat amb la doctrina de l'islam.

Etapes d'expansió de l'imperi islàmic

1. 1ª etapa: època de Mahoma i els seus partidaris, que van dominar l'Aràbia.
2. 2ª etapa: els primers califes —inici de l'expansió musulmana fora de l'Aràbia cap a Pèrsia, Egipte, etc.
3. 3ª etapa: època de la dinastia dels omeies —van arribar fins al riu Indo, es van estendre pel nord d'Àfrica i van arribar als Pirineus, ocupant part de la península d'Al-Àndalus.

Tipus d'arquitectura i obligacions musulmanes

Tipus de construcció musulmana: mesquites i palaus.

Obligacions dels musulmans

Obligacions (principals):

• 1. Déu i la confessió de fe (shahada)
• 2. Oració (salat)
• 3. Dejuni durant el ramadà
• 4. Limosna (zakat)
• 5. Pelegrinatge (hajj)

Als textos tradicionals també apareix la idea de defensa de la religió com a element històric de conflicte i expansió.

La mesquita

Mesquita: lloc de pregària que sol tenir una part coberta per a la pregària i una altra descoberta; és l'espai central de la comunitat musulmana.

Pobles abans dels romans a Hispània

Pobles anteriors a la romanització a Hispània: ibers i celtas.

Què ha quedat de les llengües preromanes: algunes paraules i alguns topònims.

Guerres Púniques i romanització

Guerres Púniques: guerres entre cartaginesos i romans. Romanització: període en el qual es va produir la incorporació gradual d'Hispània a les formes de vida dels romans. Allò que queda dels romans: la llengua (llatí i posteriorment les llengües romàniques derivades).

Pobles germànics a la península

Pobles germànics que van entrar a la península al s. V: els sueus, vàndals, alans i visigots.

Entrada dels musulmans a la península ibèrica

Entrada dels musulmans a la península ibèrica: s. VIII. Nom dels regnes en què es va dividir el califat de Còrdova: regnes de taifes.

Últim regne musulmà a la península

Últim regne musulmà de la península ibèrica i l'any en què va desaparèixer: el darrer va ser el Regne de Granada, que es va mantenir fins a 1492.

Nota: He mantingut el conjunt d'informacions originals, corregint l'ortografia, la gramàtica i l'ús de majúscules/minúscules. S'han afegit destacats (i ) i llistes per a una millor llegibilitat i optimització SEO, sense eliminar cap contingut rellevant del document original.