Roma: monarquia, república i conquestes — orígens i cronologia

Fundació i ubicació de Roma

Monarquia (fundació de Roma). L'antiga ciutat de Roma estava situada a la vora esquerra del riu Tíber. Aquest riu era navegable, cosa que mantenia la ciutat allunyada dels possibles atacs per mar i la comunicava bé per al comerç, tant marítim com interior. A més d'aquest avantatge, hi havia unes condicions naturals favorables.

Funcació de la ciutat i primers pobladors

753 aC. Estava formada per petits pobles, aïllats als turons, i els seus habitants vivien en cabanes. Els primers poblats, per fer front a les possibles invasions dels etruscs (primers enemics), es van aliar i van formar una lliga religiosa anomenada Septimontium (set turons).

Les llegendes que ens han arribat gràcies als historiadors romans estan barrejades amb recerques rigoroses. Tit Livi va ser el primer historiador romà del segle I aC. Ell va escriure un llibre anomenat Ab Urbe Condita (des de la ciutat fundada) que parla de la història de Roma.

Segons la tradició, Ròmul va acollir a la nova ciutat gent procedent d'altres terres per augmentar la població. Però els mancaven dones, així que es va idear l'estratègia coneguda com «El rapte de les sabines». Aquest episodi s'ha utilitzat pels historiadors romans per explicar la primera de les moltes annexions que el poble romà va portar a terme, ja fos mitjançant tractats d'amistat o per la força.

Cronologia de la monarquia (753–509 aC)

• Monarquia preromana / pre-etrusca (fins al 616 aC aproximadament): Ròmul, Numa Pompili, Tul·lus Hostili, Ancus Marci.
• Monarquia etrusca (fins al 509 aC): Tarquini el Vell, Servi Tul·li, Tarquini el Superb.

La monarquia etrusca: Tarquini el Vell havia emigrat d'Etrúria a Roma i va ser succeït per Servi Tul·li. Tarquini el Superb fou l'últim dels reis de la monarquia romana. Va ser destronat, fet que comportà el final de la monarquia l'any 509 aC. Així va acabar la monarquia romana.

República romana: cronologia i conquestes

Cronologia general (509 aC–27 aC)

• 509 aC–27 aC: República romana.
• Conquesta de la península Itàlica (fins al 272 aC).
• Conquesta del Mediterrani (fins al 27 aC).

Principals etapes i conflictes

• Domini del Laci / 272 aC: presa de Tàrent.
• Conquesta exterior: guerres amb poblacions del Mediterrani (segles III–II aC).
• 219–201 aC: conflictes i la segona guerra púnica (amb Cartago).
• 218 aC: arribada dels romans a Ampúries.
• 146 aC: destrucció de Cartago.

(Conflictes interns) 133 aC: reforma agrària dels germans Tiberi i Gai Grac. 91–88 aC: guerra de socis. 73 aC: revolta dels esclaus.

60 aC: primer triumvirat. 49–48 aC: guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu. 44 aC: assassinat de Juli Cèsar. 43–32 aC: segon triumvirat.

La conquesta de la península Itàlica (509–272 aC)

Roma va començar a expandir-se per la Itàlia central, establint aliances. Els gals van envair la península i van derrotar temporalment els romans, arribant fins a la ciutat de Roma. El poder romà va arribar fins a les ciutats de la Magna Grècia. Aquest apropament va inquietar la rica ciutat grega de Tàrent, que va demanar ajuda a Pirro.

Tot i que Pirro va derrotar els romans en diverses batalles, l'any 272 aC Tàrent va caure a mans de Roma.

Conflicte intern

Conflicte per la formació de nous organismes polítics i socials. Aquests estaven monopolitzats pels patricis (no podien accedir la major part dels ciutadans) i els plebeus (tampoc no podien imparti...[text incomplet])