Roma Antiga: Orígens, Societat i Política

L'Indoeuropeu i els Principals Grups

Principals Grups de Llengües Indoeuropees

1. L'indoari: el sànscrit, l'hindi, les llengües de l'Índia i els parlars gitanos.
2. L'irànic: l'avèstic i el persa.
3. El tocari.
4. L'hitita.
5. L'armeni.
6. L'albanès.
7. El grec.
8. L'itàlic: l'osc, l'umbre i el llatí.
9. L'eslau: el rus, l'ucraïnès, el bielorús, el polonès, el txec, l'eslovac, l'eslovè, el búlgar, el serbi, el croat i el macedoni.
10. El bàltic: el lituà i el letó.
11. El germànic: l'islandès, el noruec, el suec, el danès, l'anglès, el neerlandès i l'alemany.
12. El cèltic: l'irlandès, l'escocès, el gal·lès i el bretó.

Geografia de la Itàlia Antiga

• Formada per dues unitats ben definides:
  • Sector constituït per la península Itàlica i les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília.
  • Sector continental limitat per la cadena dels Alps i per la vall del riu més cabalós d'Itàlia, el Po, ja que recull les aigües abundoses del desglaç de les neus alpines.

La Monarquia Romana

El Període de la Monarquia Segons la Tradició

Segons la llegenda, Ròmul va fundar Roma el dia 21 d'abril del 753 aC i en va ser el primer rei. Després d'ell, sis reis més van governar, i la monarquia va durar, en total, més de dos-cents anys.

Els Set Reis de Roma

Ròmul, Numa Pompili, Tul·lus Hostili, Anc Marci, Tarquini Prisc, Servi Tul·li i Tarquini el Superb. A cadascun d'aquests monarques se li assigna algun pas en la història de la formació i l'engrandiment de Roma.

• Ròmul: Fundació de la ciutat i primera organització de la societat romana. Crea un lloc d'asil on aplegaven els fugitius d'altres llocs per augmentar la població. Trama el rapte de les sabines, una comunitat amb poques dones (a causa d'aquest fet, els romans es van unir amb els sabins). Els sabins, al cap d'un temps, van declarar la guerra als romans.
• Numa Pompili: Organitza la religió, creant els col·legis sacerdotals i reformant el calendari, de deu mesos a dotze.
• Tul·lus Hostili: Guerrer, va destruir Alba Longa, la ciutat metròpoli que havia fundat Iulus.
• Anc Marci: Va organitzar cerimònies religioses i els sacerdocis, i va augmentar el territori romà en direcció al mar.
• Tarquini Prisc: Va dessecar els aiguamolls que hi havia a l'espai que més tard seria ocupat pel fòrum, entre els turons de la ciutat, construint una gran claveguera (Cloaca Maxima), que desembocava al Tíber.
• Servi Tul·li: Va organitzar en classes la societat romana segons la riquesa, i va dotar la ciutat de les primeres muralles.
• Tarquini el Superb: Estén els dominis romans pels voltants del Laci, però acaba sent destronat.

La Fi de la Monarquia

La tradició explicava que la causa directa de l'expulsió dels reis havia estat la violació de Lucrècia per part de Sext Tarquini. Aquest fet va portar a l'expulsió dels reis i l'inici de la República (tradicionalment el 509 aC).

Els Orígens de Roma

L'emplaçament originari de la primitiva Roma, a la vora del Tíber abans de desembocar a la mar i a prop del turó anomenat Palatí, feia esperar que amb el pas del temps esdevindria la capital més important de l'antiguitat.

La llegenda de Ròmul i Rem.

• Es suggereix que l'origen de Roma, ciutat dels set turons, sigui obra de set reis.
• La primera comunitat romana s'estableix al Palatí, i altres comunitats ocupen els turons propers fins a formar la lliga del Septimontium.
• Els sabins s'uneixen a aquests pobles. Posteriorment, són envaïts pels etruscs, un poble assentat al nord de la costa tirrènica, dedicat a l'artesania i el comerç.
• Segurament, el domini etrusc va acabar a la fi del segle VI aC arran d'una revolta de la comunitat llatinosabina que formava el patriciat, l'oligarquia dominant.

La Societat Romana

La Família Romana

Originàriament, la paraula familia servia per designar el conjunt d'esclaus o servidors que vivien sota un mateix sostre, en oposició a la paraula gens ('clan'), el grup de tots els qui tenien llaços familiars amb un avantpassat epònim per via masculina.

La gens va adoptar el significat de família, descendència, raça i, fins i tot, nació.

El concepte de família varia al llarg de la història de Roma; per això, ens referirem a la seva estructura al final de l'època republicana (segle I aC).

La Llei de les XII Taules establia que família i propietat eren els fonaments de la societat.

Conceptes de Familia i Domus

Familia i domus designen jurídicament el concepte de família.

• Familia designa tots els descendents directes d'un mateix avantpassat que porten el mateix nomen: els fills i les filles, els fills dels fills (no pas els de les filles, que pertanyen a la família dels seus marits), etc.
• Domus designa el conjunt dels anteriors més els parents sobrevinguts: l'àvia, la dona, els fills i els marits de les filles, les dones dels fills, etc. Fins i tot, familia pot significar el conjunt dels qui viuen sota un mateix sostre, inclosos els esclaus.

El Paterfamilias

El paterfamilias, cap de família, gaudia de la patria potestas envers els fills, és a dir, podia exercir una influència omnímoda, fins que moria, sobre tots els fills no emancipats. Jurídicament, el fill depenia del seu pare mentre aquest era viu. Les filles, quan es casaven, passaven a dependre de la família del marit.

Drets del Paterfamilias

• El ius vitae necisque o dret sobre la vida i la mort dels fills: dret que tenia el pare de reconèixer com a propis els nounats o de rebutjar-los. Si l'infant era dipositat a terra, el pare el podia agafar i alçar per reconèixer-lo com a propi; si no ho feia, l'infant era abandonat a la intempèrie fins que moria o algú se'l quedava com a esclau.
• El ius vendendi o dret a vendre els fills i les filles: Si un fill era venut pel seu pare com a esclau i el nou amo l'alliberava, el fill tornava a romandre sota la patria potestas del pare, que podia tornar-lo a vendre successivament fins a tres vegades.
• El ius patrimonii o dret pel qual només el paterfamilias podia posseir béns patrimonials i fer-ne el que volia. Els fills no en disposaven fins a la mort del pare, la qual cosa impedia qualsevol operació financera independentment de l'edat que tinguessin.
• El ius exheredes faciendi o dret a desheretar els fills. Tot i això, el pare repartia l'herència entre tots els fills i les filles solteres o vídues, i es veia amb mals ulls el fet de desheretar-ne algun.

La Dona Romana

• Treball amb menys condicions.
• Vida de la dona romana lliure en funció dels barons.
• Filla, esposa, mare de família, vídua: autònoma però sota tutela.
• Les vestals, en arribar a la pubertat, es lliuraven de la tutela mulierum.
• Accés a l'escola primària.
• Podien casar-se a partir dels 12 anys amb consentiment del pare.
• No podien dedicar-se a oficis propis d'homes ni participar en la vida política.
• Cap poder sobre els fills.
• Casada, estava sota la patria potestas del sogre o del marit.
• A partir del segle II aC, conserven la propietat i tenen dret a divorci.

Adopció i Emancipació

• Es volia que perdurés el nom familiar i es permetia l'adopció si no tenien fills.
• Sempre s'adoptaven nois, que prenien el nom del pare adoptiu.
• Alguns homes es divorciaven de les dones embarassades per cedir-les als seus amics i després es tornaven a casar quan ja havia nascut el nen.
• Els nois, als 17 anys, abandonaven el domicili familiar.

La República Romana

La Primera República (509-272 aC)

Òrgans de Govern

• Censors: Cada 5 anys, classifiquen els ciutadans segons la seva fortuna.
• Cònsols: Màxims representants del poder executiu. Convocaven i presidien el Senat, proposaven l'aprovació de lleis, comandaven l'exèrcit i gestionaven les finances.
• Edils: Qüestions administratives.
• Qüestors: Finances públiques.
• Tribuns de la Plebs: Representants del poble no patrici.
• Dictador i Mestre de Cavalleria: Suspensió de la resta de magistratures per aconseguir una acció més efectiva en moments de crisi.

Òrgans Judicials

• Pretors: 16 magistrats (en dues classes) que administraven justícia. Van tenir gran importància en la creació del dret romà.

Òrgans Legislatius

• Senat: 600 membres, màxim òrgan de representació de la constitució republicana.
• Assemblees o Comicis: Assemblees populars de caràcter deliberatiu.

Crisi de la República

El Primer Triumvirat

La constitució republicana va ser salvada per Ciceró el 63 aC en descobrir la conspiració de Catilina.

Pompeu, Cèsar i Cras van formar un pacte secret, el 'triumvirat', un govern tripartit (60 aC) de caràcter no oficial, per repartir-se les províncies.

En morir Cras, Cèsar i Pompeu es van enemistar.

Pompeu va intentar governar sol. Cèsar va tornar de la conquesta de les Gàl·lies i va traspassar el riu Rubicó per enfrontar-se als partidaris de Pompeu. Els va derrotar a Munda i va acabar la guerra civil.

La Dictadura de Cèsar

Va basar el seu èxit en tres pilars: la fidelitat dels soldats veterans que rebien terres com a recompensa, el suport de la classe social d'ordre eqüestre i el prestigi guanyat amb la simpatia dels plebs. Amb tot això, va ser anomenat dictador vitalici.

Va acumular càrrecs: censor, pontífex màxim i imperator.

Es va interessar per problemes com la reforma del calendari.

El calendari julià va durar fins al 1582.

Els aristòcrates consideraven Cèsar un opressor de les velles llibertats republicanes.

Els nobles van organitzar una conjura i van assassinar Cèsar al març del 44 aC.

El Segon Triumvirat

En morir Cèsar, les lluites entre el sistema republicà i els partidaris de Cèsar van continuar.

Octavi, Marc Antoni i Lèpid van formar el segon triumvirat per cinc anys.

El triumvirat es va inaugurar amb proscripcions com les de Sul·la.

La primera víctima va ser Ciceró.

Els triumvirs van eliminar els assassins de Cèsar.

Marc Antoni i Octavi van pactar el casament de Marc Antoni amb Octàvia.

Marc Antoni va repudiar Octàvia i va marxar amb Cleòpatra. Es van casar el 37 aC.

Octavi va iniciar una guerra acusant Marc Antoni de voler convertir l'Imperi Romà en una monarquia hel·lenística amb Cleòpatra.

Va esclatar la guerra civil a Àccium el 31 aC. Marc Antoni i Cleòpatra van marxar a Egipte perseguits per Octavi.

Marc Antoni es va suïcidar abans que arribés Octavi, i més tard ho va fer Cleòpatra. Això va significar la fi de la República Romana.

Egipte va passar a ser controlat per Roma. Octavi va administrar el món considerat civilitzat.