Roma Antiga: Monarquia, Domus i Tàrraco - Història i Patrimoni

La Monarquia Romana i l'Interregnum

L'absència d'una successió hereditària a la monarquia romana va fer necessari establir un procediment per assegurar una transició pacífica al tron de la ciutat. Quan el rei moria, s'obria l'interregnum, un període durant el qual el Senat s'encarregava d'escollir un dels seus membres amb la funció principal de triar el nou monarca. Si no era assignada cap persona, el càrrec passava a un altre senador durant 5 dies més, i així successivament. El nou rei no podia arribar a ocupar el tron si no comptava amb l'aprovació del Senat, i al final havia de complir un requisit legal.

Els Reis de Roma

• Ròmul

  Llatí, fundador de Roma. Va dividir el poble en patricis i plebeus, i va crear el Senat i altres institucions fonamentals.

• Numa Pompili

  Savi. Va fundar les principals institucions religioses.

• Tul·lus Hostili

  Llatí. Va conquerir Alba Longa.

• Anc Marci

  Savi. Va estendre el territori romà fins al mar.

• Tarquini Prisc

  Etrusc. Va introduir innovacions constitucionals i va vèncer els sabins.

• Servi Tul·li

  Etrusc. Va construir la muralla que encerclava els set turons (el pomerium o recinte sagrat de la ciutat) i va dividir el poble romà en centúries segons la seva riquesa.

• Tarquini el Superb

  Etrusc. Va convertir Roma en la primera potència d'Itàlia central i va edificar el Temple de Júpiter Capitolí.

Parts de la Domus Romana

Compluvium

Obertura al sostre de l'atri, per recollir l'aigua de pluja.

Atrium

Pati interior a cel obert.

Lararium

Altar on s'exposaven els déus de la llar (lars).

Tablinum

Despatx del pater familias.

Peristylum

Jardí interior envoltat de columnes, on vivia la família i tenia cambres al voltant.

Triclinium

Menjador, amb lliteres per menjar.

Culina

Cuina.

Latrina

Bany.

Cubiculum

Habitacions per dormir.

Impluvium

Piscina al centre de l'atri, per recollir l'aigua de pluja.

Taberna

Botiga per llogar o per als negocis del pater familias.

Vestibulum

Entrada de la casa.

Tàrraco Romana: Història i Patrimoni

Tàrraco (del llatí Tarraco) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i, posteriorment, de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona. Els orígens de Tàrraco es troben en una petita guarnició romana que els germans Gneu i Publi Corneli Escipió van deixar durant la Segona Guerra Púnica, l'any 218 aC. Aquest primer assentament (situat al costat d'un oppidum ibèric, probablement Cesse), aviat va esdevenir una important base militar que va donar lloc a la ciutat de Tàrraco.

Tàrraco fou la principal base d'hivernada dels exèrcits romans a Hispània, que va iniciar un llarg i complex procés d'incorporació de les terres peninsulars al nou ordre polític, cultural i econòmic de la romanitat, on Tàrraco va jugar un paper fonamental. El conjunt arqueològic de Tàrraco va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.