Rols Clau en el Futbol: Defensors, Lliures i Centrecampistes

Rols Defensius i la Zona de Construcció en el Futbol

El Defensor Lateral: Rol i Evolució

El paper del defensor lateral (dret i esquerre) s'ha modificat al llarg dels anys. Abans, el seu joc era freqüentment de destrucció. Actualment, la seva principal missió és defensiva, ja que són els principals encarregats que els extrems contraris no progressin amb la pilota; però, a més a més, també han de saber controlar bé la pilota per explotar els passadissos laterals i incorporar-se a la zona ofensiva com un extrem més. La posició del defensor lateral sobre el terreny també pot servir per compensar les avançades del jugador lliure o el recolzament d'un centrecampista a l'extrem. En aquests dos casos, el defensor lateral deixa el seu lloc per ocupar la posició del lliure o del centrecampista. I, a més, un defensor lateral participa perfectament en el joc quan, en abandonar la seva posició, és cobert immediatament per un lliure o un centrecampista.

El Lliure (Líbero): Pivot Defensiu i Enllaç

Abans només era un defensor com els altres, que participava molt de tant en tant en les tasques de construcció de la jugada; era l'últim jugador col·locat davant del porter per defensar la porteria de la manera que fos. Actualment és el pivot de la defensa, el patró de la vigilància defensiva, el que tanca espais. La seva funció principal és la d'animar i crear l'estil de joc del seu equip.

En la seva missió defensiva no té un adversari directe. S'encarrega de l'atacant que ha driblat el defensor lateral o el defensor central. La seva visió del joc ha de ser excel·lent, perquè és l'encarregat d'encadenar l'acció defensiva amb l'ofensiva. Per aquest motiu ha passat a col·locar-se per davant del defensor central i fa d'enllaç entre la defensa i els centrecampistes.

El Defensor Central: Marcador i Anticipació

Abans jugava per davant del lliure, però, amb l'evolució de les funcions d'aquest, actualment juga per darrere. La seva missió és directa: s'encarrega del davanter centre contrari. Ha de dominar el joc aeri (de cap) i tenir grans qualitats d'anticipació i d'interceptació. Quan recupera la pilota enfront del davanter centre, no exposa mai la pilota en un cara a cara directe, sinó que la passa a algun dels seus companys i torna a col·locar-se per efectuar la seva tasca defensiva eficaçment.

La Zona Mitjana o de Construcció: Cor del Joc

És el punt d'intersecció dels dos equips. En aquesta zona, s'esforcen tots dos per apropiar-se d'algun avantatge per entrar a la zona ofensiva. La zona de construcció està cada vegada més reforçada, reagrupant cada vegada més jugadors tant amb vocació defensiva com amb vocació ofensiva.

La zona de construcció, com el seu nom indica, prepara la progressió dels equips. La importància d'aquesta zona ha arribat a ser tal que la majoria de jugadors volen jugar-hi. El perfil del centrecampista tipus és el de la polivalència, que el fa bo físicament i que posseeixi una bona tècnica. Les seves qualitats són múltiples:

• Córrer
• Desplaçar-se
• Desmarcar-se
• Interceptar
• Rellançar

Degut a aquesta polivalència, ens trobem principalment amb tres tipus de centrecampistes:

El Centrecampista Ofensiu: Creador i Rellançador

Per norma general és l'auxiliar del portador del joc (lliure). El relleva en el llançament de l'atac, utilitzant la seva tècnica de driblatge i la seva habilitat amb les passades cap als seus davanters. És, sense cap dubte, el jugador de la zona mitjana més polivalent, capaç de frenar el moviment ofensiu de l'oponent i preparat per rellançar el contraatac.

El Centrecampista Portador del Joc: Tàctic i Visionari

Ha de ser un notable tàctic que dona estil i impulsió als seus companys d'equip. Posseeix una gran visió de joc. El seu joc curt servirà per esperar, i el seu joc llarg servirà per accelerar. Capaç d'una obertura a llarga distància, aprecia els punts febles de la defensa adversària. Només exerceix tasques defensives en un marcatge en zona. El marcatge individual el consumiria massa de pressa i li trauria massa frescor física per dirigir la maniobra.