El Rol de la Família en la Socialització i l'Educació dels Infants

La Família com a Agent Socialitzador

Introducció

La família és la unitat social bàsica des de la qual els individus s'integren dins d’altres estructures socials. Per a la majoria de les persones, és el primer context de desenvolupament on inicien la seva construcció com a éssers i on estableixen les primeres relacions amb els altres i amb el món que els envolta. La qualitat de les relacions interpersonals que visquin dins aquest context deixarà una empremta significativa en el seu ésser individual i social.

Concepte de Família: De la Tradició a la Diversitat

El concepte tradicional de família es definia com un agrupament nuclear format per un home i una dona units en matrimoni, més els fills tinguts en comú (fills biològics), que compartien una mateixa residència i amb funcions delimitades per a cada membre de la unitat (rols d'autoritat i submissió). Aquesta concepció, avui en dia, no resulta suficient per reflectir la realitat d'una institució que ha patit importants transformacions.

Actualment, hi ha una gran diversitat de formes familiars que coexisteixen (famílies nuclears clàssiques, famílies adoptives, famílies monoparentals, famílies reconstituïdes), les quals han esdevingut com a producte de canvis socials, econòmics, legals, demogràfics i culturals. Observem més diversitat d’estructures familiars, però sembla que es conserva la seva funcionalitat en referència a la criança i l'educació (la família conserva la seva funció socialitzadora i educativa de sempre). Per altra part, els criteris que s’empren actualment per definir la família són de caràcter intangible; estan relacionats amb metes, motius, sentiments i projectes compartits, més que amb estructures tradicionals i funcions de procreació i supervivència.

A partir d'aquí, podem definir-la com "unió de persones que comparteixen un projecte vital d'existència en comú, on es generen forts sentiments de pertinença i s'estableixen intenses relacions d'intimitat, reciprocitat i dependència". I podem dir que la família té les següents funcions:

1. Assegurar la supervivència, el creixement i la socialització bàsica (comunicació, diàleg i simbolització) dels fills. Va més enllà d'assegurar la supervivència física, ja que s'estén a altres aspectes que reclamen ser atesos en els primers anys de vida.
2. Aportar un clima d'afecte per possibilitar el desenvolupament psicològic dels fills, donant-los suport en situacions de tensió o dificultat. Els estils educatius parentals (autoritaris, permissius, democràtics) tenen un paper fonamental en el desenvolupament psicosocial del nen.
3. Actuar com a font d'informació i models d'identificació que permetin al nen comprendre i interpretar la realitat física i social. Els adults són mediadors en la comprensió de la realitat; el significat que els nens construeixin de la realitat dependrà, en part, de la capacitat de la mediació. La socialització primària és un moment excepcional per promoure un esperit comunicatiu, tolerant, reflexiu i moral.
4. Facilitar el trànsit de l'infant cap a altres contextos educatius i de socialització extrafamiliar per afavorir la coherència entre els diversos contextos on el nen està immers.

Relació Família-Escola

Un punt de partida fonamental per a la Sociologia de l'Educació quan relaciona escola i família és la classe social: un factor que condiciona la trajectòria escolar dels nens de diferents maneres. L’estructura jeràrquica és present a totes les societats humanes. La posició que ocupa un actor social dins d'una estructura jeràrquica rep el nom d'estatus. L’estatus determina la prioritat d’accés a recursos de valor per a la supervivència i el benestar.

La posició que ve determinada pel naixement s’anomena estatus adscrit (classe social dels pares, sexe, ètnia), mentre que la posició que una persona aconsegueix gràcies a la seva activitat, capacitat o esforç al llarg de la vida s’anomena estatus adquirit. El canvi de classe social a conseqüència de l’adquisició d’un nou estatus s’anomena mobilitat social.

La teoria del Capital Cultural del sociòleg P. Bourdieu i la teoria dels Codis Sociolingüístics de B. Bernstein ens ajuden a comprendre la relació entre escola i classe social.