Rodoreda, Villalonga i Pedrolo: Anàlisi Literària

Mercè Rodoreda: Simbolisme i Introspecció

Els personatges posseïdors de molts secrets només fan palesa l'autèntica vida que han viscut quan, ja grans, recorden. La novel·la presenta un vaivé constant en el temps i molts interrogants que havien quedat oberts a les primeres pàgines es van resolent a mesura que el lector avança. El pes dels records és importantíssim dins aquesta obra. L'autora hi desplega un ventall de tècniques narratives que donen a l'obra una riquesa enorme: narrador omniscient, monòleg interior i la tècnica de l'estil lliure indirecte, que li dona una gran llibertat per apropar-se i allunyar-se dels seus personatges sense que el lector percebi la maniobra. Els elements simbòlics que es van introduint a Mirall trencat són elements que, a partir d'ara, dominaran totalment l'obra de Mercè Rodoreda.

Darreres Obres de Mercè Rodoreda

El juny de 1980 s'edità un conjunt de narracions titulat Viatges i flors, on hi ha flors impensables i s'hi poden visitar països del tot imaginaris, tot plegat escrit amb un evident to poètic. El desembre de 1980 es publica la novel·la Quanta, quanta guerra..., una obra on el símbol s'ensenyorix a totes les pàgines. El 1986, un cop morta l'autora, es publicà com a obra pòstuma La mort i la primavera, on l'autora crea un món sencer, total, complet, al marge del nostre món.

Llorenç Villalonga: Retrat de Mallorca

Mallorca a Principis del Segle XX

Per copsar bé la vida i obra de Villalonga, cal tenir en compte que, en el moment en què el jove autor irromp en el camp cultural, a Mallorca hi subsistia una classe social aristòcrata, que havia restat al marge de les batzegades socials dels últims segles i conservava els seus privilegis.

Dos fets importants varen canviar aquest panorama al segle XX: la Guerra Civil i la invasió a l'illa per part del turisme, que, a partir dels anys cinquanta, capgirà l'economia, la tranquil·litat i els costums de Mallorca. El món que Villalonga havia conegut de menut i de jove era un món en extinció.

Vida de Llorenç Villalonga

Llorenç Villalonga (Palma 1897-1980) va estudiar medicina i es va especialitzar en psiquiatria. Fill de militar, a París entrà en contacte amb l'obra de Freud. Abans de 1936, publicà alguna novel·la i alguna peça teatral en castellà i es dedicà a una àmplia activitat periodística. La seva visió crítica de la vida de Mallorca despertà sovint sorolloses polèmiques, que li comportaren moltes enemistats. En esclatar la Guerra Civil es traslladà a Binissalem, després mitificat com a "Bearn" a la seva obra. El 1939 tornà de nou a Palma.

Obra de Llorenç Villalonga

Les novel·les fonamentals són Mort de Dama i Bearn, que marquen dues èpoques ben diferenciades de la història de Mallorca i de l'actitud de l'autor davant d'aquesta història.

Mort de Dama

Es va publicar el 1931. El personatge central, una vella senyora aristocràtica anomenada Obdúlia de Montcada, no és cap dona concreta sinó un símbol: el d'un món anacrònic i absurd, tocat de mort. L'agonia d'Obdúlia esdevé, de manera caricaturesca i sarcàstica, l'agonia d'una classe social sencera. L'autor presenta una sàtira contundent de l'aristocràcia mallorquina, a vegades despietada, d'un món fet de nobles arruïnats, d'intel·lectuals mediocres, d'esnobs, de poetes que ell detesta. Aquesta sàtira causà un autèntic escàndol a l'illa quan s'edità la novel·la.

Bearn

És una obra mestra, sens dubte la més important de Llorenç Villalonga. Si Mort de Dama és una caricatura d'un món en declivi, Bearn s'alça com una elegia magnífica d'aquest mateix món. Tota la novel·la és un tribut plàcid i tendre a aquests grans senyors de l'aristocràcia que temps enrere havien dominat Mallorca i que ja no tornaran mai més.

Manuel de Pedrolo: Llibertat i Existència

Vida de Manuel de Pedrolo

Lleida, 1918 - Barcelona, 1990. Va ser un infant solitari que va tenir una formació literària autodidacta. A partir del 1935 va començar la carrera de medicina. Pedrolo participà en la Guerra Civil. Un cop acabat el servei militar, va guanyar-se la vida fent diversos oficis.

Obra de Manuel de Pedrolo

Va començar en poesia. El 1949 publicà Ésser en el món. Podem establir tres etapes en la seva producció novel·lística:

• Primera etapa: Destaca Estrictament personal. És una etapa on fa novel·la realista. Les novel·les que escriu durant els anys cinquanta són un reflex fidel d'una època mostrada a través d'uns ambients i d'uns personatges realistes.
• Segona etapa: Novel·la experimental. Destaca Lectura a banda i banda de paret (1975), que presenta les reflexions de l'autor sobre la investigació del procés creador.
• Tercera etapa: Apòcrifs (1978-1982). Les quatre novel·les d'aquesta sèrie tenen una estructura narrativa molt complexa.

Temes en l'Obra de Pedrolo

Era seguidor de l'existencialisme, moviment sorgit a França que va tenir una gran influència els anys 40-60.

La Llibertat

A partir de la fi dels anys cinquanta, a les obres de Pedrolo domina l'intent dels protagonistes de trobar sentit a l'existència a partir de l'ús que fan de la seva llibertat. La persona està condemnada a ser lliure. La llibertat consisteix en l'acceptació, en el compromís en un mateix.

Els Límits

La llibertat de la persona és limitada, com també ho és la seva vida: l'espai i el temps la limiten. Pedrolo els pren com a límits que l'ofeguen i vol transcendir. Violació de límits (1957).

Solitud, Amor, Sexe, Creences

La majoria dels seus personatges són, com ell, éssers solitaris, amb problemes de comunicació. L'únic camí de comunicació és el sexe, entès en un sentit ampli o freudià, és a dir, l'impuls sexual. El tractament del sexe a les novel·les de Pedrolo actuà com a agent desmitificador en una societat dominada pel dirigisme moral de l'Estat autoritari emprat a la religió. Pedrolo presenta la religió com a símbol d'esclavitud moral i intenta desmitificar totes les religions.