Rodoreda i la narrativa catalana contemporània

Anàlisi de l'obra de Mercè Rodoreda

La psicologia dels personatges en la seva producció

Sí, la producció literària de Mercè Rodoreda està profundament vinculada als esdeveniments culturals i polítics que va viure, com la Guerra Civil espanyola, a causa de la qual es va haver d'exiliar. La seva obra s'inclou dins de la novel·la d'anàlisi psicològica, una narrativa basada en l'anàlisi dels sentiments dels protagonistes a través dels records, que intenta demostrar com és possible superar amb la memòria l'oblit causat pel temps.

Dins d'aquesta narrativa, destaca la influència de la narració en primera persona de Proust, que va implicar un nou tractament del temps i va trencar la lògica temporal. Aquesta tendència culminarà amb la tècnica del monòleg interior, present en obres com La plaça del Diamant i Aloma. A més, se centra en l'anàlisi del món interior i la vida moral d'un personatge, on es distingeixen dues orientacions: la tradicional i la renovadora.

Rodoreda va utilitzar el realisme, el psicologisme, el simbolisme i el lirisme en la seva obra literària. Els seus personatges eren principalment dones que vivien en conflicte amb el món i experimentaven dolor i infelicitat. Els temes principals de les seves novel·les eren:

• Les dificultats de les relacions humanes.
• La visió negativa de l'home.
• La importància de la memòria i el record.

Totes aquestes característiques ens ajuden a entendre el gran valor psicològic de la seva obra.

La narrativa catalana dels anys 70 a l'actualitat

Novetats tècniques i context sociocultural

La situació de la narrativa catalana millora considerablement respecte als anys de la postguerra. A la dècada dels setanta, apareixen autors com Carme Riera i Terenci Moix, que mostren les preocupacions i la visió del món d'una generació nascuda durant la postguerra. Aquests escriptors defensen el feminisme i la necessitat de canvis socials.

En aquest període destaquen dues grans tendències:

• Novel·la del canvi: S'allunya de les tècniques narratives clàssiques, busca estructures noves i tracta temes no 'oficials', emmarcats en la contracultura.
• Novel·la realista evolucionada: Explicava històries comprensibles amb un llenguatge intel·ligible i una estructura clara.

Als anys vuitanta i noranta, amb l'aparició d'un nou públic lector i la tendència a la normalització de l'idioma, s'abandonen les experimentacions i es torna a les formes narratives clàssiques. No obstant això, apareix també un corrent anomenat realisme brut o conformisme urbà, que critica la societat capitalista.

Avui dia, hi ha una gran pluralitat de veus que s'expressen en una mateixa llengua, fet que dificulta una explicació única del panorama literari de la narrativa actual.