Rodin i Van Gogh: Pioners de l'Escultura i la Pintura Moderna

Rodin

Pare de l'escultura moderna.

• L'home que camina (Museu d'Orsay) trenca amb els esquemes.
• Concepte d'escultura inacabada. No té cap ni braços.
• Planteja en un llenguatge arquitectònic l'organicisme.
• L'impressionisme és un moviment de trencament, d'avançar. Nova època, l'escultura ja no pot ser el que era abans.
• Les "metamorfosis" d'Ovidi. Tema mitològic. Clàssica. Planteja a través d'una metàfora que els canvis animals pateixen una metamorfosi.
• Canvia les peces de material i de format. Les fa com a peces úniques.
• El pensador - Museu Rodin, París. Podem deduir que és un treballador, no una persona de la burgesia; això ens fa pensar que és una reivindicació social: "un treballador no pot pensar?" No es tracta d'explicar una escultura i ja està, sinó que el pensador és una persona d'una altra classe social.
• Repeteix moltes obres; hi ha un pensador en dimensions més petites però fet a fosa. I també una porta de bronze on està integrat el pensador.
• Munch pinta el pensador.
• Els ciutadans de Calais. Escultura que està al Museu Rodin, París. Aquests personatges estan relacionats amb les feines portuàries. També és una obra inacabada però els rostres són interessants ja que tenen expressions. Són personatges que acabaran empresonats.
• El petó - Museu Rodin, París. En fa moltes versions. Expressa la mateixa idea que amb les metamorfosis. Les cares estan inacabades però s'entén la forma.
• Les edats de l'home. Museu Rodin. "Naixem, creixem, morim" és el que expressa.
• La catedral.
• La mà de Déu. Es veu que tot està perfectament detallat, el que vindria a ser les mans, però després hi ha una part inacabada.
• Cap de dolor. Fa les expressions de ciutadans.
• L'edat de bronze. Una metàfora també de les etapes de l'home. Edat de creixement, abans d'arribar a la maduresa perquè quan passa això ens ve el concepte de decrepitud.
• Camille Claudel: El vals 1895. Podem veure la llum a l'escultura. És inacabada i té color, però fa una igual però amb bronze. La part superior és totalment acabada però la inferior no.

Van Gogh

L'impressionisme no tenia ideologia, només pretenia una reforma a la manera de pintar.

Són post-impressionistes. Utilitzen la pintura per donar una resposta a unes inquietuds personals.

Van Gogh, holandès que va a París i vol tenir èxit ja que era el nucli fort de les tendències. No ho va aconseguir mai. El seu germà Theo l'anima i li compra els quadres dient que és una altra persona el comprador. Van Gogh té un problema mental hereditari, mor boig al mateix manicomi que sa mare. També era molt feble emocionalment. Hi ha un llibre que es diu "Cartes a Theo", són cartes que es van fer entre ell i el seu germà.

"Cada pintura és un crit d'angoixa".

Es va retratar en moltes ocasions i en diverses situacions. Pintura de color, amb textura, hereu de la tècnica impressionista.

El retrat és un reclam perquè algú el vulgui.

Desconsol - Línia d'horitzó alta, impressionista.

Primeres aquarel·les: la influència del realisme i el pas cap a l'impressionisme.

Comença sent un pintor realista. Com a aquarel·lista encara no descobreix l'impressionisme fins que aquest estil no es fa conegut. Pintava escenes quotidianes.

Daumier el va inspirar amb l'obra "Vagó de tercera".

Vista des de Montmartre - No hi ha molins de vent, se'ls inventa perquè són típics de la seva terra.

Té una obsessió per la nit. S'interessava per la feina al camp. Té una moral molt estricta, obsessió amb l'església per com l'han criat, el seu pare.

Es comença a interessar per l'art nuvo (tècniques puntillistes).

Rep influència de Gauguin. Cloisonisme: repassar contorns amb línies negres. També influenciat per Cézanne (pintar flors d'interiors) i pel japonisme, que arribava a Europa.

Línies corbes i figures arremolinades, característiques d'una ment boja.

Arriben moltes coses japoneses. Estampes japoneses (equivalents a "flyers" d'avui dia). L'Ukiyo-e. El que arriba d'allà s'adapta a Europa.

Hiroshige.

Van Gogh li agrada l'estil japonès. S'inspira en ell ja que també representava flors i altres temes que ell pintava normalment. A partir d'aquí comença a pintar quadres molt semblants als d'Hiroshige. Però no és l'únic que "imita" les estampes japoneses.

Van Gogh pintava xiprers, que signifiquen la mort.