Rococó: estil, context i arts a Europa (1715–1789)

Rococó: estil, context i arts (1715–1789)

Rococó

Es va desenvolupar amb profunditat a França (on neix i es centra en els estils senyorials) i a Alemanya (on es focalitza en l'arquitectura monumental, civil i religiosa).

Cronologia

• Inici - 1715 (mort de Lluís XIV)
• Final - 1789 (Revolució francesa)

Característiques generals

• Estil al servei de l'aristocràcia: un art que exalta el luxe i la riqueza.
• Culte a la sensibilitat: transmet el culte a la sensualitat, a la bellesa, a la gràcia i el punt virtuós d'una societat frívola; té com a finalitat la recerca del plaer.
• Art refinat i més humà: representa la sensualitat i el plaer de la vida, allunyat de l'espiritualitat estricta.
• Influencia futura: marca futures tendències, ja que és l'últim estil comú a tota l'Europa occidental.

Escultura del rococó

• Influència estètica de Bernini.
• Nous materials per reduir costos i donar una aparença real:
  • Figures de pessebre: destaca l'ús de materials com fusta, argila, estuc, plom…
  • Objectes decoratius: ús de materials com la porcellana.

Context

Canvis econòmics

• Nou model econòmic: el capitalisme.

Canvis socials

• Noves classes socials, com la burgesia industrial i el proletariat.
• Concentració urbana.
• Secularització de la societat.

Canvis polítics

• Neix el pensament polític modern, les democràcies parlamentàries.
• Revolucions liberals: el pensament il·lustrat, el nacionalisme, el socialisme així com moviments socials, guerres i revoltes.
• Etapa d'expansió colonial. S'exploren i exploten les colònies amb finalitats com explotar les primeres matèries o repartir l'excedent demogràfic del continent.

Canvis artístics

• Es descobreixen i s'estudien civilitzacions com Egipte i Mesopotàmia i cultures orientals com la japonesa, xinesa, hindú...
• La capital artística canvia de ser Roma a ser París.

Arquitectura rococó

Destaca per la decoració interior dels espais luxosos.

Caracteritzada per

• Creació d'espais amb dissimetries, jocs de miralls i ús de perspectives en trompe-l'oeil (trampantojo).
• Decoració sobrecarregada amb formes capritxoses. Tendència a l'estètica xinesa.
• Els edificis passen a ser funcionals, centrats en buscar la comoditat i el confort.
• Tendència a crear espais privats més propers a l'aristocràcia i la burgesia, lluny dels castells i palaus monàrquics.
• Utilització de materials falsos per crear riquesa decorativa tot rebaixant el cost de la construcció.

Edifici d'aquesta etapa: el palau urbà, igual que els grans palaus però més petit.

Si és més íntim s'anomena hôtel o casa aristocràtica:

• La casa es situava al centre de la ciutat i tenia jardí.
• Es volen crear espais propers i íntims buscant el confort.
• Crea estances privades amb decoració luxosa.
• Decoració luxosa amb molts detalls.

Arquitectes destacats: Neumann, Cuivilliés i Fischer.

Pintura del rococó

• Cromatisme: colors clars i pàl·lids.
• Temàtica: representació de la dona com a ésser dolç i tendre; temàtiques relacionades amb la recerca del plaer.
• Pintura frívola, de temàtica intranscendent, sensual i eròtica amb la funció de decorar els salons dels hôtels.
• Noves tècniques com el pastel o l'aquarel·la.

Autors

• França
  • Watteau: temàtica teatral amb personatges de la Commedia dell'arte. Pintura galant.
  • Fragonard: intenta captar l'alegria i el plaer de viure.
  • Boucher: composicions exuberants i sensuals.
  • Chardin i Greuze: temàtica popular, escenes quotidianes i natures mortes.
  • Élisabeth Vigée Le Brun: retratista i referent femení.
• Itàlia
  • Tiepolo: pintor de grans frescos que pren el gust barroc i l'estètica del rococó.
  • Il Canaletto: inicia la pintura de paisatges urbans o vedute.
• Espanya
  • Luis Meléndez: natures mortes.
  • Luis Paret i Alcázar: corrent amb influència francesa.
• Anglaterra
  • Van Dyck: escenes i portraits influenciats per la pintura holandesa i flamenca.
  • Gainsborough, Reynolds i Romney: temàtica popular.
  • Hogarth: crítica social, obres satíriques.