El Rococó: Art, Història i Decadència de l'Antic Règim

El Rococó: Context Històric i Cultural

Orígens i Expansió

El Rococó va néixer a França aproximadament el 1715 (segle XVIII) i va finalitzar cap al 1770/80 amb l'arribada del Neoclassicisme. Des de França, es va difondre pels països d'Europa central (Alemanya i Àustria), amb menys força a la Gran Bretanya i els països mediterranis.

El terme Rococó prové del francès rocaille (rocalla), unió de les paraules rocaille i coquille (petxina). Aquest nom va ser utilitzat de manera pejorativa durant el Neoclassicisme, que el considerava un estil menor, inestable i infame, representant només els interessos de l'aristocràcia i l'alta burgesia.

L'Art de l'Antic Règim

El Rococó és l'art de l'Antic Règim (segle XVIII) i de les monarquies absolutes, ja en decadència i amb les finances en ruïna. És també l'art de la societat estamental (aristocràcia i alta burgesia), que seria substituïda pel sistema capitalista després de la Revolució Francesa i la Revolució Industrial.

Durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) entre França i Anglaterra, la noblesa, ignorant la misèria del poble, portava una vida frívola i d'excessos. En aquest context, la dona va tenir un paper important, organitzant festes i salons on es fomentava l'art, la música i les lletres.

Característiques del Rococó

Arquitectura

• Monumentalitat en els edificis.
• Ús de columnes gegantines (expressió de poder).
• Frisos ondulats i façanes corbes (buscant la sensació de moviment).
• Decoració recarregada, amb l'escultura i la pintura subordinades a aquesta.

Escultura

• Influència de Bernini.
• Ús de materials com el plom o la fusta, imitant el bronze o el marbre. Porcellana per a objectes petits.
• Grans grups escultòrics de ple volum en jardins i palaus, i petites escultures de caràcter intimista i retrats de mig bust.

Pintura

• Temes: festes, alegria de viure, amor galant, sensualitat femenina, escenes mitològiques.
• Reflecteix la vida dissipada de la noblesa, a diferència del Barroc, que reflectia la grandesa de l'església i la monarquia.
• Exaltació del luxe, reflectint el benestar aristocràtic.
• Predomini del color amb tonalitats suaus i pastels, i de línies corbes.
• Composicions dinàmiques i obertes.
• L'artista treballa amb més llibertat, venent les seves obres a la noblesa: mercat artístic.
• Noves tècniques pictòriques: aquarel·la, pastel.
• Influència de Rubens i de l'escola veneciana.