Rituals, Xamans i Cultures Ancestrals: Una Anàlisi Profunda

Fases dels Rituals

• Fase de separació: Persones tretes del grup mitjançant expulsions o un rapte simulat.
• Fase d'unió: Marca d'integració de l'individu en el grup.

Rituals Funeraris

El moment en què una persona mor cal fer dues coses:

• Marcar que ja no forma part del seu grup anterior.
• Acompanyar-lo de manera adequada al grup dels esperits dels avantpassats.

Depèn de la cultura, el ritual varia. És un ritual important, ja que si la mort ha estat accidentada i no s'ha desenvolupat de manera natural, el difunt esdevé per al col·lectiu un fantasma enfadat.

Cultures i les Seves Pràctiques

Cherokees (Amèrica del Nord)

Utilitzaven balls per a curar malalties. En el matrimoni, el cap del clan posava dues arrels a les seves mans i deia una oració.

Hazares (Afganistan)

Han anat adaptant les cultures de les ciutats on hi habiten, i en molts casos s'han tornat perses. Tradicionalment són agricultors de les terres altes i són sedentaris.

Maputxes (Amèrica del Sud)

El poble maputxe és un dels pobles originaris més nombrosos que sobreviuen a l'actualitat. El Machitún és una cerimònia que es realitza per a la cura de malalties.

Massais (Àfrica)

El seu ritual de mort és enterrar els cadàvers de gent important en una tomba a poca profunditat, amb el cap inclinat cap a la casa, amb herba al costat, un bastó i unes sandàlies noves. En canvi, els altres cadàvers els deixen perquè se'ls mengin els carronyers.

Tuaregs (Sàhara)

Són un poble nòmada africà que habita al desert del Sàhara. El nom es deu exactament a l'etimologia de la paraula tuareg; se sap que és el plural de Targur o Targú que, segons sembla, procedeix d'una antiga ciutat, Targa.

Maoris (Nova Zelanda)

Són una ètnia autòctona de les illes de Nova Zelanda. Van arribar a Nova Zelanda des de la Polinèsia, concretament de l'àrea de Tahití. El 2004, l'ús dels mots dels dialectes minoritaris havia disminuït gairebé fins a l'extinció.

Samoans (Polinèsia)

Són un grup ètnic polinesi originari de les illes de Samoa. Van ser reconeguts a tot el Pacífic per la seva cultura marinera.

El Xaman: Sacerdot i Guia Espiritual

Eren els encarregats d'acompanyar els esperits dels morts cap a la seva última llar, lluitaven contra esperits que provocaven les malalties i viatjaven als cels i als inferns, posseint coneixements i saviesa. El paper dels xamans va anar guanyant importància i complexitat a mesura que les societats i les creences es tornaven més complexes.

Les Societats Agrícoles i el Temps Sagrat

Aquest període va començar fa uns 11.000 anys i arriba fins a l'actualitat. En el període anterior era fonamental adaptar-se a la natura per viure. L'individu ha après a modificar la natura.

• El temps: S'instaura el temps comú com un element sagrat; el paper del sacerdot és calcular-lo. Els sacerdots són els que tenen aquest paper d'emmagatzemar els excedents.
• El sol i la lluna:
  • La lluna serveix de referència per comptar el pas del temps i s'observa la coincidència temporal amb el cicle de fertilitat.
  • El sol també és important per al càlcul del temps.