Riscos Naturals i Xarxes Hidrogràfiques a Espanya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,24 KB
FINAL TEMA 1:
1.4.3. Els riscos naturals a Espanya
Els riscos naturals al territori espanyol estan relacionats amb el clima mediterrani predominant per la seva irregularitat. Els fenòmens més recurrents són les inundacions i la sequera, aquests dos fenòmens, combinats de l'acció humana, fan que el risc ambiental més important que pateix Espanya sigui la desertificació (pèrdua d'espècies vegetals i animals, és a dir, de la biodiversitat). Els principals riscos a Espanya són: la desertificació, el risc hidrològic (inundacions), el risc d'incendis (quan hi ha sequeres, el risc antropogènic normalment), el risc sísmic o terratrèmols i el més perillos de tots és l'acció humana, el que anomenem, risc antròpic.
FINAL TEMA 2:
2.2.2. Les xarxes hidrogràfiques
La xarxa hidrogràfica peninsular està formada per 3 grans xarxes:
La xarxa atlàntica: és la més extensa i la que té rius més llargs. En formen part les conques dels rius Duero i Tajo (Submeseta Nord), la conca del Guadiana (Submeseta Sud) i la conca del Guadalquivir (depressió del mateix nom). Aquests rius desguassen a l'Atlàntic a causa de la inclinació de la Meseta cap a l'oest, règim nivopluvial i pluvial i cabdals importants, però irregulars.
La xarxa mediterrània: comprèn la conca del riu Ebre, força extensa, que recull les aigües del Pirineu i del Sistema Ibèric, les conques del Fluvià, Ter i Llobregat, reben aigües del Pirineu més oriental, i les conques que drenen les aigües dels relleus litorals o prelitorals, entre els quals destaquen el Millars, el Túria, Segura... El riu Ebre és el riu més cabdalós de la P.I. i el segon més llarg (928km), forma un delta molt gran a la seva desembocadura. El seu règim hidrogràfic és de tipus nivopluvial. La resta de rius d'aquesta xarxa hidrogràfica tenen un règim pluvial o torrencial.
La xarxa cantàbrica: comprèn les conques de petita extensió dels rius que neixen a la Serralada Cantàbrica o al massís Galaicolleones i que desemboquen al mar Cantàbric. Tots aquests rius (Nerbion, Eo, Navia...) són curts i tenen un règim hidrogràfic nivopluvial o pluvial i cabdals regulars. A la desembocadura solen ser rieres.