Riscos Naturals a Espanya: Tipus, Prevenció i Actuació

Riscos Naturals a Espanya

Els riscos naturals són la probabilitat que els elements naturals desencadenin catàstrofes que amenacin el benestar o la vida humana. A Espanya, els riscos més freqüents són d'origen geològic i climàtic, i poden ocasionar pèrdues humanes i materials ⚠️, i també danys en infraestructures, edificis i collites. Per prevenir-los, a les zones de més risc s'han creat sistemes de vigilància; s'han promulgat normes d'ocupació del terreny, i s'han construït infraestructures de protecció. A més, s'han dissenyat protocols d'actuació per assistir la població en casos d'emergència.

Riscos Geològics

Són els que procedeixen de l'interior de la Terra:

a) Sismes

Es produeixen perquè la Península es troba a la zona de contacte entre les plaques africana i euroasiàtica, i amenacen principalment el sud i sud-est peninsular. De forma secundària també afecten els Pirineus i Catalunya, a causa dels moviments d'assentament de la serralada. Per detectar els terratrèmols, Espanya té una xarxa de vigilància sísmica.

b) Erupcions Volcàniques

Només constitueixen un risc a les Illes Canàries de La Palma, El Hierro, Tenerife i Lanzarote; a les altres, hi ha un risc molt baix o nul.

c) Moviments de Vessant

Són desplaçaments ràpids de grans masses de terra o de roques per un pendent. A Espanya afecten a grans serralades i la vall del Guadalquivir. Per afrontar-s'hi, es fan obres de drenatge, s'hi sembren arbres i es reforcen els vessants. Els moviments de vessant poden ser de dos tipus:

• Esllavissades: pròpies de zones humides i poden produir-se a partir d'un horitzó argilós del terreny o d'una fractura del vessant.
• Despreniments: propis de vessants en què s'han romput roques al cim. Poden desprendre's si es produeixen tensions locals (congelació, infiltració d'aigua, etc.).

Riscos Climàtics

Els riscos climàtics més freqüents són:

a) Inundacions

Acumulacions d'aigua en terrenys on normalment no n'hi ha. Es produeixen perquè hi ha precipitacions intenses que han caigut en molt poc temps o perquè la neu s'ha desfet ràpidament. Afecten principalment la costa mediterrània i la cantàbrica, on es veuen potenciades per la proximitat de les muntanyes a la costa. Espanya té una xarxa d'informació hidrològica que alerta la població i les autoritats en cas d'inundació (el SAIH).

b) Sequeres

Són dèficits pluviomètrics temporals i prolongats respecte de les precipitacions mitjanes d'un territori. A Espanya n'hi ha perquè es troba en una posició latitudinal que afavoreix la presència prolongada d'anticiclons en bona part del territori i, sobretot, al sud i sud-est peninsular, Illes Balears i Illes Canàries. Per fer-hi front s'han creat l'Observatorio Nacional de la Sequía (ONS) i els Plans Especials de Sequera (PES).

Els altres riscos climàtics menys freqüents són les pedregades, les tempestes amb llamps, les onades de fred, els temporals de neu, les onades de calor i els temporals de vent.