Riscos Naturals i Ambientals a Espanya i Catalunya

6.- Els riscos naturals a Espanya. Són fenòmens que tenen l'origen en la pròpia dinàmica del medi natural i que poden afectar la seguretat de les persones, dels béns materials o dels propis elements del medi. Els principals riscos naturals al territori espanyol estan relacionats amb el clima mediterrani. Així, amb la seva forta irregularitat pel que fa al règim de precipitacions, els fenòmens més habituals són les inundacions i les sequeres. Aquests riscos, combinats amb els incendis, la freqüentació dels espais naturals o la construcció de certes infraestructures fan que el risc ambiental més important que pateix Espanya és la desertificació, procés que pateix un territori, originàriament ric en biodiversitat, i que va perdent espècies animals i vegetals i va adquirint característiques pròpies dels territoris amb climes desèrtics. Aquesta degradació té causes diverses que van des de la pèrdua de sòl per riuades fins a la destrucció de la coberta vegetal a causa de la desforestació o la manca de pluges. Aquests motius poden complementar-se entre si o veure's influïts per altres factors com l'escalfament del planeta a causa de l'efecte hivernacle. El risc de desertificació afecta el sud-est peninsular i és especialment greu a les zones properes a la costa mediterrània. També afecta a zones extenses de les Illes Canàries. En el clima mediterrani, el risc hidrològic té el seu punt àlgid entre els mesos d'agost i novembre. Aquest risc és alt a tot el territori i sobretot al litoral mediterrani i al Pirineu. Els efectes de les riuades poden agreujar-se molt si a zones potencialment inundables es construeixen habitatges o altres instal·lacions. El risc d'incendis està molt vinculat a les característiques climatològiques i meteorològiques del clima mediterrani propi de gran part del territori espanyol. Els hiverns acostumen a presentar un risc baix, mentre que a l'estiu el risc és sempre alt o molt alt. Els incendis es consideren un risc antròpic. També cal pensar que l'abandonament de les explotacions agrícoles ha fet augmentar les zones boscoses i s'han abandonat les tasques de neteja de boscos mitjançant les pastures i la recollida de llenya. A més, l'augment de les segones residències a llocs boscosos i de circulació d'automòbils ha fet créixer el risc d'incendis. El 97% d'incendis són provocats per l'acció humana, bé sigui per negligència o bé intencionats. Darrerament el nombre dels incendis ha baixat per:

• Una major conscienciació de la població mitjançant campanyes publicitàries finançades per les institucions.
• Per una normativa estricta sobre activitats perilloses.
• Pels serveis especialitzats de l'INFOCAT (Pla especial d'emergències per incendis forestals a Catalunya).

Un altre risc és el sísmic. A la zona de l'estret de Gibraltar entren en contacte dues plaques tectòniques, l'africana i l'euroasiàtica. Així els terratrèmols són un fenomen prou habitual a Espanya. Acostumen a ser d'intensitat baixa i mitjana i es produeixen amb més freqüència al sud i al sud-est de la Península, i també al Pirineu o el Prepirineu. També hi ha les esllavissades que són desplaçaments sobtats de materials d'un vessant cap el peu de la muntanya per acció de la gravetat, causada en molts casos per pluges intenses. Les activitats humanes que més riscos generen són la indústria i la mineria, el transport de mercaderies perilloses i la manipulació de materials radioactius. A part de les conseqüències immediates dels accidents, el que és més perjudicial per a la salut de les persones és la contaminació sobre el territori durant llargs períodes de temps..

7.- Els riscos ambientals a Catalunya. Els riscos naturals més freqüents a Catalunya estan relacionats principalment amb les condicions meteorològiques i les condicions geològiques. Els relacionats amb les meteorològiques són:

• Els aiguats: típics del clima mediterrani i consisteixen en pluges fortes que poden produir torrentades i inundacions. Els aiguats poden comportar diversos problemes i riscos per la població (inundació de carrers i habitatges, talls de carreteres, aturada de subministraments).
• Les nevades que es produeixen quan la temperatura de l'aire és inferior o pròxima al punt de congelació. Les nevades extraordinàries presenten problemes i riscos per la població, com ara talls de carreteres, augment d'accidents de trànsit, etc.
• Les pedregades, precipitacions en forma de gel, de mides variables. Provoquen grans danys i pèrdues, sobretot de conreus, els fruits dels quals queden picats i no són aptes per a la venda.
• Temporals de vent, són bufades intenses de vent amb increments de la seva força. Provoquen l'arrencada d'arbres i de torres elèctriques, i el despreniment de teules, etc.

Els riscos relacionats amb les condicions geològiques són:

• Els esllavissaments, desplaçaments de terreny d'un vessant cap a l'exterior per acció de la gravetat. Generalment van associats a les pluges, però també es poden produir per altres causes, com els terratrèmols. Poden destruir obres públiques, tallar carreteres i soterrar cases i persones. A Catalunya, les zones de més risc són el Pirineu i les Serralades Costaneres.
• Les allaus, que són despreniments de masses de neu, al llarg d'un pendent. Poden destruir vegetació, tallar vies de comunicació i colgar persones o llocs habitats. Les zones més propenses són al Pirineu Occidental.
• Els terratrèmols són sacsejades o tremolors de la superfície de la Terra, d'una durada breu, causades per les ones produïdes pel moviment de grans blocs de l'escorça terrestre. Segons la intensitat, la profunditat, les condicions dels llocs habitats i la prevenció, l'efecte pot ser inapreciable o produir una gran destrucció. La major part de sismes a Catalunya estan per sota de la magnitud 3,9 en l'escala de Richter. Les zones de més risc són el Pirineu i la Serralada Transversal..

8.- Els riscos antròpics a Catalunya. Els incendis forestals i els estralls que causen són freqüents i intensos. Depenen de la sequera, el vent o l'orografia. Es considera que els incendis són un risc antròpic perquè la gran majoria són resultat d'una acció humana, bé per deixadesa o per haver estat provocats. La presència d'instal·lacions productives, entre les quals destaquen la petroquímica de Tarragona o les centrals nuclears d'Ascó i de Vandellós. També són significatius els riscos associats al transport de mercaderies perilloses, per la seva toxicitat o pel risc d'explosió.

9.- La prevenció de riscos ambientals a Catalunya. Per prevenir els efectes dels riscos ambientals, el Govern de Catalunya ha desenvolupat diversos plans especials:

• Pla INUNCAT, Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya. Objectiu: fer front a les inundacions mitjançant avisos i l'organització de procediments d'actuació.
• Pla NEUCAT, Pla especial d'emergències per nevades a Catalunya. Objectiu: informar de les nevades amb una màxima antelació possible perquè es prenguin mesures i es pugui disposar d'una estructura organitzativa i de mitjans per fer front a aquest tipus d'emergència.
• Pla SISMICAT, Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya. Objectiu: donar resposta ràpida i eficaç per minimitzar els danys potencials a les persones, els béns i el medi ambient, i per garantir el restabliment dels serveis bàsics en el menor temps possible.

10.- La prevenció de riscos antròpics a Catalunya.

• Pla INFOCAT, Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya. Objectiu: Fer front a les emergències per incendis forestals a Catalunya i establir avisos, organització i procediments d'actuació.
• PLASEQTA, Pla d'emergència exterior del sector químic de Tarragona. Objectiu: prevenir o mitigar les conseqüències d'accidents. Aquest pla estableix l'esquema de coordinació de les autoritats i organismes que hi hauran d'intervenir, així com els recursos humans i materials necessaris per aplicar-lo.
• TRANSCAT, Pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril de Catalunya.
• PENTA, Pla d'emergència nuclear de Tarragona. Per a la màxima eficàcia, es fa un seguiment i una actualització constants, es fan simulacres per posar-los a prova i garantir el bon funcionament.

11.- Repercussions ambientals de les activitats econòmiques. 11.1- La contaminació. És una de les conseqüències ambientals més negatives de les activitats humanes. Es produeix per la introducció en un medi d'una substància que pot ser perjudicial per a la salut, la seguretat o el benestar de la població o per la fauna i la flora, en una quantitat que pot causar danys i desequilibris. L'índex de contaminació està relacionat amb el nivell d'industrialització i el grau de sensibilització per fer minvar la primera. Així, Estats Units contamina 10 vegades més que tota Àfrica. La contaminació es classifica segons els medis que afecta:

• Contaminació atmosfèrica. És la presència a l'atmosfera de gasos i partícules en suspensió (aerosols) en una proporció superior a la que presenta l'aire no contaminat o net. Els principals contaminants (especialment diòxid de carboni) provenen de processos de combustió en activitats de transport i industrials, en la generació d'energia elèctrica i en la calefacció domèstica, així com en l'evaporació de dissolvents orgànics i de les emissions de gasos, que han originat un forat a la capa d'ozó (aprimament). Es produeix el boirum o smog que és una boira densa carregada de partícules contaminants procedents de la crema de combustibles fòssils que es forma en algunes ciutats.
• Contaminació de l'aigua. Es produeix a mars, rius i aqüífers. Generalment és ocasionada per abocaments i residus industrials i també per aigües residuals no tractades procedents del sanejament de les poblacions. També s'ha demostrat que el vent ha portat restes de metalls als llacs dels Pirineus.
• Contaminació del sòl. Es dóna després de l'aplicació de pesticides, per filtracions o pel trencament de canalitzacions d'aigües residuals i el vessament de productes industrials. Els productes químics més usuals són derivats del petroli, dissolvents, pesticides i metalls pesants.

La contaminació també pot ser classificada en funció de l'agent contaminant. Així es pot distingir:

• Contaminació química, que implica la introducció de substàncies que poden ser perilloses per a la salut i per a l'entorn al sòl, a l'aire, a l'aigua o als aliments. P. Ex. l'ús dels pesticides.
• Contaminació radioactiva, derivada de la dispersió de materials radioactius com l'urani enriquit, procedent de centrals nuclears o de la manipulació de residus radioactius.
• Contaminació acústica, produïda pel soroll que pot ser provocat per les fàbriques, pels mitjans de transport o per certes activitats d'oci. Pot provocar malestar, insomni i sordesa parcial i, per tant, pot causar danys en la qualitat de vida de les persones i en el medi ambient. P. Ex. a les festes majors es potencien activitats de tarda per anar suprimint les que acaben a altes hores de la nit.
• Contaminació tèrmica, quan un procés provoca una alteració de la temperatura del medi de manera nociva o perjudicial. L'abocament d'aigua calenta en els rius fa que disminueixi la concentració d'oxigen a l'aigua i això pot provocar la mort d'un gran nombre de peixos.
• Contaminació electromagnètica, produïda a partir de les radiacions generades per equips electrònics i instal·lacions elèctriques. Pot afectar a la salut humana com les antenes de telefonia mòbil, que són font de polèmica.
• Contaminació lumínica, que és la resplendor de llum difosa al cel de nit produïda per l'enllumenat de ciutats o dels cotxes. Molts animals i espècies vegetals han de canviar els seus hàbits nocturns per aquesta contaminació.
• Contaminació visual, provocada per una gran quantitat d'elements que deterioren la qualitat estètica, afectant la qualitat de vida de les persones.

11.2.- El canvi climàtic. És la modificació que pateix el clima en relació amb el pas del temps i de forma global. Molts fenòmens influeixen sobre el clima i aquests han anat variant de forma natural, de manera que sempre hi ha hagut canvis climàtics. L'ésser humà és un dels agents que més pot influir en el canvi climàtic. L'efecte hivernacle és el procés que consisteix en l'escalfament del sòl terrestre a partir de l'energia solar; el sòl torna a l'espai exterior una part d'aquesta energia (37,5%), mentre que la resta és retinguda pels gasos a les capes superiors de l'atmosfera i en provoca l'escalfament. És un procés natural, sense el qual la temperatura mitjana de la Terra seria d'uns -22ºC, i la vida seria impossible. Amb aquest efecte, la temperatura mitjana és de 14ºC. El que ha passat a les darreres dècades ha estat que la proporció de gasos que provoquen aquest efecte ha crescut tant que impedeix que part de l'energia que emet la superfície de la Terra surti a l'espai exterior, cosa que provoca l'increment de la temperatura de l'atmosfera i, per tant, un escalfament global i un canvi climàtic antropogènic. L'increment d'aquests gasos d'efecte hivernacle ha vingut donat per:

• Una crema de combustibles fòssils per l'increment del transport (diòxid de carboni i òxid de nitrogen).
• Un increment de la desforestació i dels incendis.
• Un increment de les activitats agrícoles, les quals generen gas metà.

Les conseqüències són:

• L'increment de la temperatura mitjana dels oceans, que unida a la de l'aire provoca el desglaç de les zones àrtica i antàrtica i de les glaceres terrestres.
• Amb el desgel dels pols també augmentarà el nivell del mar i s'inundaran zones densament poblades en l'actualitat.
• Amb l'ascens de la temperatura global, l'aigua dels oceans tendeix a expandir-se i a reduir la seva capacitat d'absorció de CO2, a més d'afectar els ecosistemes marins.
• L'augment de la temperatura dels oceans també transforma el ritme i la força dels corrents i la seva influència en els continents: increment de la força dels huracans i dels tifons i que cada vegada es donen en latituds més elevades. Igualment hi ha un increment dels fenòmens naturals extrems: temperatures extremes, onades de calor, fortes precipitacions.
• Increment de la desertització i de l'erosió del sòl.
• Desaparició d'algunes espècies.
• Variació en la distribució geogràfica dels conreus.

11.3.- La destrucció del paisatge. L'acció de l'ésser humà pot arribar a ser destructiva per als paisatges: la pluja àcida, el desboscament, l'erosió i la desertificació i els incendis.