Riscos Laborals i Ansietat: Guia Completa

Riscos Laborals i Ansietat

1. Definició de Riscos Laborals

Els riscos laborals són els perills existents a la nostra tasca laboral o al nostre entorn de treball que poden provocar accidents o qualsevol tipus de sinistre. Aquests factors poden provocar-nos ferides, danys físics o psicològics, traumatismes, etc.

Com podem tenir cura d'aquests perills?

i. Cura personal i recursos de l'empresa

Moltes vegades aquests riscos poden atenuar-se o tractar-se a temps si tenim cura amb nosaltres mateixos i si disposem d'un equip de salut o contenció al nostre treball. És comú que les empreses atorguin als seus empleats un segur de treball amb cobertura mèdica per danys que puguin tenir lloc al seu entorn de treball.

ii. Professionals en prevenció de riscos laborals

Avui en dia existeixen professionals que s'encarreguen d'analitzar, observar i identificar els possibles accidents que puguin acabar en un accident laboral i que d'aquesta manera es torna una font de risc per a aquelles persones que desenvolupen tasques que obliguin de manera voluntària o involuntària a realitzar alguna de les accions perilloses.

Aquests professionals solen realitzar reunions per analitzar, segons la seva opinió, les condicions de treball, la qualitat, etc. amb la intenció d'averiguar qualsevol problema que pot esdevenir un risc laboral.

2. Fase de Resistència a l'Estrès

Aquesta fase, anomenada fase de resistència, és una fase d'adaptació, on la persona té una lluita entre el seu propi organisme, l'estil de vida i l'estrès. Aquesta fase permet compensar les despeses d'energia ocasionades per l'estrès. Al llarg d'aquesta etapa, les persones adopten conductes diferents: alguns es preparen per afrontar l'estrès, altres segueixen vivint sense preocupar-se per solucionar el seu estat o tractant d'evitar situacions que puguin activar-lo. Al no superar aquesta fase i intentant adaptar-se al nou estil sense poder arribar-lo a dominar és quan pràcticament es passa a la següent fase.

3. L'Ansietat

L'ansietat és una emoció que ens ajuda a sobreviure. És el nostre sistema d'alarma davant d'un perill. L'ansietat es converteix en un problema quan el sistema d'alarma s'activa en situacions on no s'hauria d'activar, i/o quan és d'una intensitat molt elevada. La resposta d'ansietat pot variar molt d'una persona a una altra. El que tenen en comú les persones que pateixen un trastorn d'ansietat és que presenten una sèrie de pensaments, emocions, símptomes físics i comportaments que interfereixen significativament en la vida del qui ho pateix.

L'angoixa és un problema molt comú en la societat. Una de cada vint persones presenta símptomes d'ansietat en algun moment de la seva vida, tot i que el grup de persones que pateixen episodis aguts d'ansietat és més reduït. Això li succeeix al llarg de la seva vida a 1 persona de cada 6 i pot comportar limitacions en el seu funcionament normal.

Parts de l'Ansietat:

• Fisiològica: taquicàrdia, marejos, sudors, molèsties gàstriques, etc.
• Cognitiva-psicològica: sensació de pèrdua de control, problemes d'atenció i memòria, pensaments obsessius, idees negatives de si mateix, inseguretat, entre altres.
• Conductual: centrada en evitar situacions que puguin provocar ansietat.

Molts d'aquests símptomes poden aparèixer sense que això signifiqui cap problema de salut. Si el nivell d'ansietat arriba a ser un trastorn, se li haurà de determinar de quin tipus es tracta. Els més habituals són els atacs d'angoixa, l'agorafòbia, el trastorn obsessivocompulsiu, l'ansietat generalitzada, l'estrès posttraumàtic, les fòbies simples, la fòbia social i l'ansietat per separació.

Tractament de l'Ansietat:

El tractament pot ser farmacològic, psicològic o combinat depenent del cas. Però en tots els casos ha de ser portat a terme per personal acreditat en salut mental (psicòlegs clínics i psiquiatres).

El tractament d'elecció farmacològic s'ha basat tradicionalment en l'ús de benzodiazepines (ansiolítics) com per exemple el Valium. Desafortunadament aquesta medicació genera dependència i tolerància (es requereix un increment de la dosi per aconseguir els mateixos efectes), i per tant, actualment es prescriuen majoritàriament antidepressius. Aquests últims han demostrat la seva eficàcia, tot i que en molts casos l'angoixa torna a aparèixer quan la persona es deixa de medicar.

No obstant això, en els últims 25 anys s'ha posat èmfasi en el tractament psicològic d'orientació cognitivoconductual, el qual aconsegueix reduir en més d'un 70% el malestar del pacient.