Riscos Geològics: Vessants, Subsidència i Esfondraments

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,03 KB

1. Riscos Associats a Fenòmens de Vessant

Són processos naturals provocats per l’acció constant de la gravetat i l’afebliment progressiu dels materials.

Tipus de Moviments de Vessant

  • Caiguda: Despreniment de blocs, amb recorregut per l’aire. Típic en pendents forts.
  • Lliscament: Massa de terreny o en bloc que es mou per la superfície.
  • Moviments de massa: Materials poc consistents que es deformen quan es desplacen. Inclouen:
    • Reptació: Moviment lent i imperceptible del terreny.
    • Colades de fang: Fluxos ràpids de material fangós.
    • Esllavissades: Desplaçament ràpid de grans masses de terra o roca.
    • Allaus: Desplaçament ràpid de grans masses de neu.

1.1. Indicadors d’Inestabilitat Natural

  • Tipus de sòl: Els sòls formats per partícules fines produeixen moviments quan estan saturats d’aigua. Els sòls volcànics solts i els sediments no cimentats són especialment sensibles a moviments de vessant.
  • Orientació de plans estructurals: El lliscament es produeix quan els plans d'estratificació o de fractura van en la mateixa direcció que el pendent topogràfic.
  • Excavacions al peu de vessant: L'eliminació de material a la base d'un talús pot desestabilitzar-lo.
  • Tremolors de la terra: Els sismes poden desencadenar moviments de vessant.
  • Precipitacions intenses: L'aigua actua com a lubricant i augmenta el pes del material, afavorint els moviments.
  • Forma del talús:
    • Còncava: Generalment més estable.
    • Convexa: Presenta un risc més elevat.

El risc d’allaus de neu és més gran en aquestes condicions:

  • Pendents de 35 a 40 graus.
  • Gruix de neu considerable.
  • Augment de la temperatura.
  • Vessant amb perfil convex.
  • Orientació respecte al Sol: Els solans (orientació sud) tenen més probabilitat.

1.2. Causes Humanes d’Inestabilitat

Tots els materials solts tenen un angle de repòs natural (angle màxim mesurable en un pendent amb el material en repòs). Les situacions de risc generades per l'activitat humana inclouen:

  • Runams de mines: Acumulacions de material extret de mines.
  • Abocadors d’escombraries: Masses de residus que poden ser inestables.
  • Excavacions al peu de vessant: Obres que eliminen suport a la base del talús.
  • Sobrecàrrega de la part superior del vessant: Construccions o acumulacions de material a la part alta.
  • Alteració del drenatge natural: Modificació dels cursos d'aigua que pot saturar el terreny.

1.3. Gestió del Risc d’Inestabilitats Gravitatòries

S’elaboren mapes de riscos per a l'ordenació del territori, amb l'objectiu d'evitar la construcció en zones de risc o d'aplicar mesures preventives abans de construir.

Mesures correctores:

  • Ancoratges: Per estabilitzar grans blocs de roca.
  • Xarxes metàl·liques o cunetes: Per contenir caigudes de roques.
  • Contraforts: Estructures de suport per prevenir la reptació.
  • Drenatges: Per reduir la saturació d'aigua al terreny.
  • Reforestació: La vegetació ajuda a fixar el sòl.
  • Cimentació de talussos: Per consolidar superfícies inestables.

2. Subsidència i Esfondraments

La subsidència és l'enfonsament gradual de la superfície del terreny. Un esfondrament és un col·lapse sobtat.

2.1. Causes Naturals

  • Processos tectònics: Moviments de les plaques terrestres.
  • Carstificació: Conjunt de fenòmens d'erosió, sedimentació i transport que es desenvolupa com a conseqüència de la capacitat de dissolució de determinats tipus de roques (roques càrstiques).
  • Compressió de roques febles i sòls: Assentament natural de materials poc consolidats.

2.2. Causes Antròpiques

  • Mineria: Col·lapse de galeries o buits subterranis.
  • Extracció de fluids: Bombeig d'aigua, petroli o gas retinguts als porus de les roques, que provoca la compactació del terreny.
  • Rebliments antròpics: Assentament de materials de rebliment, com runes, que no han estat compactats adequadament.

2.3. Gestió dels Riscos de Subsidència i Esfondrament

La gestió d'aquests riscos és difícil de preveure perquè les cavitats subterrànies costen de detectar i perquè la subsidència provocada per la compactació de materials no consolidats és difícil de preveure. Per a l’

Entradas relacionadas: