Riscos Geològics, Terratrèmols, Volcans i Tectònica de Plaques

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,15 KB

1. Classificació dels Riscos Geològics

  • Naturals: Fenòmens sense intervenció humana (volcans, huracans, terratrèmols, tornados).
  • Induïts: Fenòmens causats per acció humana (fracking, pluja àcida, desglaç).
  • Mixtos: Poden ser d'origen natural o induït (incendis, esllavissades, inundacions).

2. El Fracking i els seus Impactes Ambientals

(Tècnica prohibida actualment a Espanya)

  • Consisteix a injectar aigua, sorra i químics a alta pressió per extreure gas.
  • Impactes principals: Desforestació, consum excessiu d’aigua, contaminació d'aqüífers, inducció de terratrèmols.

3. Avaluació del Risc Geològic: Fórmula i Components

El risc geològic es calcula mitjançant la següent fórmula:

Risc Geològic = Perillositat × Exposició × Vulnerabilitat

  • Perillositat: Probabilitat que passi el fenomen en un lloc i temps determinats.
  • Exposició: Persones i infraestructures que poden ser afectades.
  • Vulnerabilitat: Grau de danys possibles sobre els elements exposats.

4. Estratègies de Prevenció del Risc Geològic

  • Predicció: Anticipar quan i on passarà el fenomen (a curt termini).
  • Previsió: Elaboració de mapes de risc basats en fenòmens passats (a llarg termini).
  • Prevenció: Mesures per minimitzar danys (construcció de barreres, educació ciutadana, planificació urbana).

5. Riscos Geològics Més Freqüents a Catalunya

  • Més freqüents: Inundacions i allaus.
  • Zones sísmiques destacades: Pirineus, Ripollès, Tarragona, Vallès.
  • Fenòmens recents: Aparició d'alguns bufaruts (tornados).

6. Terratrèmols: Conceptes Clau i Ones Sísmiques

  • Hipocentre: Punt interior on s'origina el moviment sísmic.
  • Epicentre: Punt de la superfície terrestre situat just a sobre de l'hipocentre, on l'impacte és màxim.
  • Tipus d'ones sísmiques:
    • P (Primàries): Ràpides, travessen materials sòlids i líquids.
    • S (Secundàries): Més lentes, només es propaguen per sòlids.
    • Superficials (L i R): Les més destructives, viatgen per la superfície.

7. Mesura de Terratrèmols: Magnitud i Intensitat

  • Magnitud: Escala Mw (Moment Magnitude Scale), que ha reemplaçat l'escala Richter. Indica l'energia alliberada pel sisme.
  • Intensitat: Escala EMS-98 (European Macroseismic Scale 1998). Indica els efectes observats sobre les persones i les construccions.

8. Volcans: Estructura, Productes i Tipus d'Erupcions

Estructura Volcànica

  • Components: Cràter, xemeneia, cambra magmàtica, con volcànic, caldera.

Productes Volcànics

  • Gasos: Vapor d’aigua, diòxid de carboni (CO₂), sofre.
  • Líquids: Lava (magma que ha perdut els gasos).
  • Sòlids (Piroclasts):
    • Bombes volcàniques (>5 cm)
    • Lapil·li (2-5 mm)
    • Cendres (<2 mm)

Tipus d’Erupció

  • Hawaià: Lava molt fluida, explosions febles.
  • Estrombolià: Explosions moderades, erupcions constants.
  • Vulcanià: Lava viscosa, generació de núvols de cendra.
  • Peleà: Lava molt espessa, caracteritzada per allaus de cendres incandescents.

9. Tectònica de Plaques: Tipus de Límits

  • Límit Divergent: Es troba a les dorsals oceàniques. Es caracteritza per la creació d’escorça nova.
  • Límit Convergent: Es produeix la subducció (destrucció d’escorça oceànica) quan una placa s'enfonsa sota una altra.
  • Límit Transformant: Moviment lateral entre plaques. No es crea ni es destrueix escorça (Exemple: Falla de San Andreas).

10. La Deriva Continental (Alfred Wegener)

  • Proves que la sustenten:
    • Presència de fòssils idèntics en continents actualment separats.
    • L'encaix gairebé perfecte de les formes dels continents (Exemple: Amèrica del Sud i Àfrica).
    • Troballa de restes glacials en zones actualment càlides (evidència de canvis climàtics passats).
  • La teoria no va ser acceptada inicialment per manca d’un mecanisme que expliqués el moviment dels continents.

11. Expansió del Fons Marí (Harry Hess, 1962)

  • Mecanisme: A les dorsals oceàniques, l’escorça nova surt del mantell. A les fosses marines, l'escorça es destrueix per subducció.
  • Evidència clau: El fons oceànic és més jove al centre (dorsals) i progressivament més vell cap als extrems.

Entradas relacionadas: