Riscos Geològics i Fenòmens Naturals: Guia Completa

Moviments de Vessant i Inestabilitat del Terreny

Un vessant és una zona inclinada del terreny que pot esdevenir inundada o inestable.

Tipus de Caigudes de Material

Hi ha dos tipus principals de caigudes de material:

• Despreniment: Un tros de roca no consolidat que cau per gravetat.
• Bolcada: Roques compactes que cauen a causa d'un pendent molt fort i fan voltes en l'aire.

Lliscaments: Moviments de Massa

Els lliscaments són moviments de material que llisca sobre una base. Normalment són moviments lents, però també n'hi ha de ràpids. N'hi ha 3 tipus:

• Lliscament de blocs: Els blocs van lliscant un sobre l'altre.
• Lliscament translacional: El material llisca en línia recta.
• Lliscament rotacional: No existeix una base on pugui lliscar, sinó que s'enfonsa cap avall i després llisca.

Moviments en Massa Ràpids

Un moviment en massa és un procés molt ràpid que sol passar quan una gran quantitat de material consistent no consolidat s'acumula i cau pel seu propi pes.

Normalment passa quan plou, ja que la terra absorbeix aigua i incrementa el seu pes. En estar inclinada, no pot suportar el seu propi pes i cau, creant una reacció en cadena.

• Esllavisades (allau de roques)
• Allau de neu
• Colada de fang
• Reptació: Per exemple, arbres o qualsevol cosa inundada en terra humida no consolidada que, pel pes i la inclinació, es mou lentament.
• Solifluxió: La terra actua com si fos un líquid perquè el sòl no pot absorbir més aigua i adopta un comportament plàstic.

Materials Inestables del Terreny

• Llims i argiles (saturats d'aigua)
• Materials volcànics solts
• Sediments no cimentats
• Angle de repòs natural

Causes dels Moviments de Vessant

Excavacions al Peu de Vessant

• Si el peu del talús s'erosiona (quan els sediments van baixant a poc a poc fins que baixen de sobte), els materials superiors es tornen inestables.
• Freqüents en zones fluvials, embassaments i costes escarpades (penya-segats).
• Soscavament o descalçament.

Tremolors de Terra

Són provocats per tremolors de terra, que provoquen una vibració que causa una degradació, és a dir, una separació a causa de la intensa vibració continuada.

Precipitacions Intenses

• Actuen com a lubricant entre els plans estructurals i entre les partícules de roques (liquefacció).
• Augmenten la massa de les roques si són poroses, perquè l'aigua entra pels porus augmentant la seva massa. Si no contenen porus, són impermeables i, per tant, la massa no augmenta perquè no hi entra aigua.
• Causen la disgregació de roques poc consolidades.

Factors d'Estabilitat del Talús

Quan tenim un talús còncau és més estable que un talús convex, ja que té la base més gran que la convexa.

Altres Indicadors de Risc

• Història de la regió: L'estudi de quantes vegades ha passat un succés i quan.
• Unitats estratigràfiques de la zona: Podria tornar a passar.

Fenòmens Causats per l'Activitat Humana

• Abocadors de Residus

  • Acumulacions de residus molt inclinades.
  • Antics.

• Excavacions al Peu de Vessant

  • Desplaçament de la base per a la construcció de carreteres.
  • Lliscament o caiguda dels materials superiors.

• Sobrecàrrega del Vessant

  • A la part superior es construeixen edificis, dipòsits, etc.
  • Moviment del vessant.

• Alteració del Drenatge Natural

  • Desviament de rius, canals, etc. Pèrdues del clavegueram que incrementen la infiltració i la saturació d'aigua.
  • Carreteres.
  • Moviment de vessants.

Gestió i Prevenció dels Riscos de Vessant

S'haurien de fer mapes de riscos estudiant la topografia, l'estructura, la vegetació, etc., per ordenar el territori i, si cal, per evitar la construcció o aplicar mesures correctores com ara:

• Ancoratges: Clavilles a les pendents que eviten el moviment de grans blocs.
• Xarxes metàl·liques i cunetes: Xarxes a la muntanya i forats entre carretera i muntanya que retenen pedres.
• Contraforts: Aguanten moviments de reptació.
• Drenatges inferiors: Eviten la saturació de l'aigua.
• Reforestació: Subjecció del sòl.

Subsidència i Esfondraments del Terreny

Subsidència: Enfonsament gradual del terreny per extracció d'aigua, compactació de materials o processos geològics. Provoquen fissures en edificis, carreteres, canonades, ponts, etc. És un procés gradual.

Esfondraments: Depressions o enfonsaments sobtats perquè materials subterranis col·lapsen (erosió o dissolució de roques solubles). Es perd la infraestructura (edificis, carreteres, etc.). És un procés sobtat.

Causes Naturals de Subsidència i Esfondraments

• Processos Tectònics

  • Esfondraments per terratrèmols.
  • Subsidència per compactació de sediments.

• Carstificació

  • Roques que es dissolen en H₂O.
  • Roques solubles: formació de cavitats, poc suport.
  • Dolines (terrenys calcaris).
  • Esfondraments immediats per pes addicional.
  • Subsidència: escolament superficial, terreny feble.

• Compressió de Roques i Sòls

  • Els sòls orgànics són un problema (com antics aiguamolls) i l'edificació sense estudi previ també.
  • Empaquetament poc dens: compactació, deformació vertical.
  • Empaquetament dens: no pateix canvis.

Causes Humanes de Subsidència i Esfondraments

• Mineria

  • Creació de grans espais subterranis buits.
  • Esfondrament de la roca de recobriment.

• Rebliments

  • Abocament de runes o reompliment d'antigues pedreres.
  • Materials de rebliment no compactats.
  • Porosos i deformables (i alguns biodegradables).
  • Aparició de forats i esfondraments.

• Extracció de Fluids

  • Els fluids donen suport a les roques que els contenen.
  • Subsidència a causa de la pèrdua de suport.
  • Mesurable, previsible i controlable.

Comparativa: Causes Humanes vs. Naturals

• Causa Humana

  • Més freqüent.
  • Estructures més inestables que les naturals.
  • Fàcil de preveure i prevenir.

• Causa Natural

  • Cavitats ocultes i difícils de detectar.
  • Esfondraments esporàdics i imprevisibles.
  • Manca de relació entre terratrèmol i esfondraments en zones de subsidència.

Prevenció de Causes Naturals

• Ordenació territorial (estudis geològics).
• Injecció de formigó (cost elevat).

Sòls Expansius: Riscos i Gestió

Els sòls expansius són materials del sòl que, en contacte amb l'aigua, augmenten de volum, provocant alteracions en les construccions.

Tipus de Sòls Expansius

• Argiles Expansives

  • Aportacions discontínues d'aigua (pèrdues en canonades, reg, precipitacions).
  • Afectacions: Canonades, carreteres, edificis baixos, reptació i lliscament.

• Guixos i Anhidrites

  • Anhidrita + H₂O → guix, procés expansiu, pressió contra construccions.

Gestió del Risc per Sòls Expansius

• Estabilització del sòl: Tractament amb calç per augmentar la resistència.
• Substitució del sòl: Treure el sòl afectat i posar-hi un material més estable.
• Sistemes de drenatge: Instal·lacions que mantenen la humitat constant.
• Tècniques especials de construcció: Assentament en columnes encastades en roca estable.

Dinàmica Litoral i Riscos Costaners

Factors que Influeixen en la Dinàmica Litoral

• Alçària i pendent de la costa.
• Nivell del mar.
• Rius i torrents.
• Marees.
• Onades.
• Corrents marins i vents.
• Tipus i inclinació de les roques.

Riscos Associats al Litoral

• Seixes

  • Elevacions anormals i sobtades del nivell de l'aigua.
  • Afecten llacs, rius, golfs, badies i mars tancats.
  • Durada: hores - dies.
  • Causades per baixes pressions i forts vents, o terratrèmols.
  • Provoquen el desbordament de l'aigua de la costa.

• Erosió i Aportació de Sediments

  • Mar tranquil: Aportació de sediments de cursos fluvials, fons marins i erosió de penya-segats.
  • Temporals de mar: Erosió de les platges, afectant ports, esculleres i espigons.

Gestió del Risc Litoral

• Ordenació territorial: Estudis previs abans de la construcció de ports i esculleres.
• Restauració: Dragatge de sorra del fons marí.
  • Preu elevat.
  • Afectacions a la pesca.
  • Afectacions als ecosistemes marins.
  • Canvi de pendent del fons marí: perfil d'equilibri.
  • Sorres procedents de restes d'àrids (menys qualitat).
• Construcció de murs: Contenció de la força de les onades.
  • Retirada de la platja cap al fons marí en cas de temporal.
  • Espigons paral·lels a la costa.

Ecosistemes Litorals Protegits

• Aiguamolls i maresmes.
• Esculls coral·lins.
• Manglars.
• Praderies de posidònia.

Enterrament per Dunes

L'enterrament per dunes és un risc associat a:

• Zones àrides o desèrtiques.
• Manca de vegetació.
• Vents forts.
• Avançament de les dunes.

Les conseqüències inclouen:

• Talls de carreteres.
• Cobertura d'edificis.
• Desaparició d'oasis.