Riscos Geològics i Ecosistemes: Guia de Nivells Tròfics i Paràmetres

Riscos Externs: Gravitacionals i Mixtos

Els riscos externs inclouen els gravitacionals i els mixtos (interacció geosfera-hidrosfera), així com els moviments gravitacionals de vessants. Poden ser naturals (causats per un terratrèmol o una erupció) o induïts per l'acció humana (construcció de carreteres, formació o modificació de talussos, etc.). Depenen de certs factors condicionants:

• Litològics
• Estructurals
• Climàtics
• Hidrològics
• Topogràfics
• Vegetació

A continuació, es detallen els principals tipus de riscos externs:

Moviments en Massa: Reptació, Colades, Solifluxió i Esllavissades

• Reptació o creep: moviments lents i discontinus.
• Colades de fang: moviment ràpid d'argiles.
• Solifluxió: moviment molt lent.
• Esllavissades: moviments ràpids en bloc, on el material llisca per un vessant.

Moviments de Materials Individualitzats

• Despreniments
• Allaus de sorra o roques

Subsidències i Col·lapses: Enfonsaments del Terreny

• Subsidència: enfonsament progressiu.
• Col·lapses: enfonsament brusc.

La causa pot ser el karst de manera natural, l'extracció d'aigua d'un aqüífer, mines abandonades, o bé per dissolució de guixos i altres sals.

Argiles Expansives: Terrenys Inestables

Les argiles expansives canvien de volum degut a la seva hidratació i deshidratació, sent terrenys inestables. Les conseqüències poden ser esquerdes, pèrdua d'assentament, trencament de canonades, etc.

Inundacions: Risc Mixt Geològic-Hidrològic

Les inundacions són un risc mixt (geològic-hidrològic) que pot originar-se amb pluviositat elevada, amb la fusió dels gels, huracans, obstacles en rius o torrents, trencament de preses, tsunamis i mala mar, etc. Poden ser:

• Costaneres
• Continentals (avingudes, que poden ser fluvials o torrencials).

Les avingudes torrencials solen ser més violentes, ja que els torrents tenen major pendent i l'aigua duu més velocitat. Són bastant freqüents a la vessant mediterrània, degut a la irregularitat de la pluviositat. Les avingudes fluvials no són tan violentes, però duen més quantitat d'aigua. El principal risc està en què hi sol haver construccions a la zona inundable (plana fluvial o al·luvial).

Relacions Tròfiques i Nivells Tròfics en Ecosistemes

Un nivell tròfic és una manera de classificar els éssers vius segons com obtenen la seva matèria i energia. Els nivells són els següents:

• Productors
• Consumidors (primaris, secundaris, terciaris)
• Descomponedors

Les relacions tròfiques són relacions d'alimentació entre els diferents organismes dels ecosistemes. Una part de la matèria orgànica és emprada pel propi creixement i regeneració de teixits, una altra per obtenir energia (respiració i fermentació) i una part no és aprofitada. La matèria (i l'energia) no pot ser aprofitada al 100%, per tant, a cada pas d'aquesta cadena se'n perd una part. De cada nivell queda disponible per al següent només la matèria que forma part de l'organisme, i això només és una petita part de la matèria que ha incorporat. La matèria es recicla, i en aquest fet hi ha dos grups d'organismes clau: els productors i els descomponedors, i en el cicle del N, els fixadors.

Cicle del Carboni: Biològic i Biogeoquímic

El cicle del carboni es pot dividir en dos: el cicle biològic i el cicle biogeoquímic. En el cicle biogeoquímic, l'àcid carbònic dissol les roques carbòniques. El bicarbonat pot ser emprat pels organismes per fer closques. Aquestes closques es van acumulant al fons, formant sediments. El carboni queda atrapat. Pot tornar a l'atmosfera molt lentament si el carbonat reacciona amb silicats.

Cicle del Nitrogen: Impacte Humà i Conseqüències

Els humans interferim en el cicle del nitrogen. Les combustions a altes temperatures (↑T) generen òxids de nitrogen (N) i donen lloc a pluja àcida. La fixació industrial del N per fabricar adobs nitrogenats i l'excessiva fertilització del sòl provoca una disminució de la productivitat (↓ productivitat) perquè s'esgoten els altres nutrients. A més, s'allibera N₂O, que contribueix a l'efecte hivernacle.

Paràmetres Tròfics: Mesurant l'Ecosistema

Els paràmetres tròfics són dades numèriques que donen informació de com funciona un ecosistema. Són la biomassa, la producció, la productivitat, el temps de renovació i l'eficiència.

Biomassa: Matèria Orgànica en l'Ecosistema

La biomassa és la quantitat de matèria orgànica viva (zoomassa i fitomassa) o morta (necromassa) present en un ecosistema, o en un dels seus nivells. Es pot mesurar de manera directa o indirecta i pot expressar-se de diverses maneres:

• Massa d'organismes vius per unitat de superfície o volum.
• Massa seca per unitat de superfície o volum.
• Unitats d'energia (Kcal/KJ) per unitat de superfície o volum.

Les unitats són kg/m² o g/m² en el cas terrestre i kg/m³ en aquàtics.

Producció: Flux d'Energia entre Nivells Tròfics

La producció és el paràmetre que indica la quantitat d'energia (matèria orgànica) que passa d'un nivell al següent. S'expressa en unitats de biomassa per unitat de temps. Ex: gC/m²·dia o Kcal/ha·any. Podem distingir:

• Producció primària: realitzada pels productors.
• Producció secundària: realitzada per la resta de nivells.
• Producció bruta (PB): quantitat d'energia que un nivell incorpora.
• Producció neta (PN): quantitat d'energia que realment està disponible per al nivell següent. Equival a la PB, descomptant el consum causat per la respiració.

Productivitat

La productivitat és un paràmetre clau en l'estudi dels ecosistemes, que mesura la taxa a la qual es genera biomassa o energia en un període de temps determinat.