Riscos Biològics Laborals: Guia Completa

Riscos Biològics Laborals

Normativa i Definicions

Normativa 664/1977 (12 de maig): Protecció dels treballadors contra els riscos laborals a exposició d'agents biològics.

Agent biològic: Microorganismes, inclosos els modificats genèticament, cultius cel·lulars i endoparàsits humans, susceptibles d’originar qualsevol mena d’infecció, al·lèrgia o toxicitat.

Microorganisme: Qualsevol entitat microbiològica, cel·lular o no, capaç de reproduir-se o de transferir material genètic.

Cultiu cel·lular: Resultat del creixement in vitro de cèl·lules obtingudes d’organismes multicel·lulars.

Ésser viu:

• Sistemes oberts.
• Conjunt de reaccions químiques i de transformacions d’energia, que permet l’autoconservació i l’autoregulació.
• Capacitat d'obtenir informació del medi extern i de reaccionar davant estímuls exteriors.
• Constituïts per cèl·lules.
• Capacitat d’autoreproduir-se, alimentar-se i reproduir-se.

Riscos i Contaminants Biològics

Riscos biològics:

Contaminants biològics: Tots aquells microorganismes vius, presents al lloc de treball i que són susceptibles d'alterar la salut dels treballadors.

Factors que influeixen en el risc:

1. Nombre de microorganismes presents a l’ambient: Capacitat de dispersar-se, multiplicar-se (amplificació) i presència de reservoris.
2. Virulència dels microorganismes.
3. Resistència de l’individu.

Avaluació: Obtenció del màxim d’informació possible sobre els agents implicats o sospitosos, i control de la seva presència a l’ambient laboral.

Creixement microbià: Aliment + H₂O + condicions ambientals favorables (pH, temperatura, radiació, O₂, humitat).

Tipus d'Agents Biològics

Bacteris

Procariotes, unicel·lulars, ADN circular sense membrana, potencialitat metabòlica, paret cel·lular.

• Formen espores: resisteixen condicions ambientals adverses i conserven la capacitat infectiva.
• Cocs, bacils, espiroquetes i espirils.
• Produeixen exotoxines (toxines alliberades al medi extracel·lular) i endotoxines (lipopolisacàrids tòxics produïts per bacteris Gram-negatius, com la Salmonella).

Malalties:

• Còlera: Diarrea, vòmits, rampes. Tractament: rehidratació.
• Difteria: Febre, inapetència, ronquera, inflamació de glàndules. Tractament: antibiòtics i antitoxines.
• Tuberculosi: Pot ser inactiva o latent. Tos, pèrdua de pes, febre, suor. Tractament: antibiòtics.

Virus

Capaços d’autoreproduir-se utilitzant cèl·lules. Molt patògens. Composats per càpsida i ADN/ARN. Unicel·lulars obligats, paràsits que necessiten colonitzar un altre ésser viu per sobreviure.

Malalties: Verola, xarampió, hepatitis, herpes, èbola, VIH (SIDA), papil·loma humà (VPH).

Tractament: Vacunes, antivirals, altres medicaments.

Fongs

Eucariotes, amb membrana nuclear, heteròtrofs (s'alimenten de compostos orgànics) i no fotosintètics. Tenen miceli que forma hifes (estructures filamentoses).

• Saprofits: Obtenen nutrients de la descomposició de matèria orgànica morta.
• Paràsits: Viuen a l'interior de vegetals, animals i humans, causant malalties.

En degradar matèria orgànica, creen antibiòtics (penicil·lina) i micotoxines.

Malalties (micosis): Afecten la pell i mucoses. Dermatofitosi, candidiasi mucocutània, pitiriasi versicolor, micosis sistèmiques.

Tractament: Antifúngics sistèmics i locals.

Protozous

Eucariotes, amb paret cel·lular. Presenten orgànuls de característiques animals i vegetals. Unicel·lulars, tot i que poden formar colònies. Resistents a condicions adverses.

Malalties: Malària, tripanosomiasi africana, giardiasi.

Tractament: Antiparasitaris.

Prions

Proteïnes infeccioses. No són éssers vius, però poden provocar malalties. Unió de molècules proteiques amb configuració anomala.

Malalties: Kuru, insomni familiar fatal, malaltia de les vaques boges.

Nivells de Bioseguretat en Laboratoris (BSL)

Continença d'agents biològics classificada en laboratoris BSL 1-4.

Focus d’infecció: Manipulació de mostres, contagi entre persones, contagi d’animal a persona, aire condicionat.

Perills dels Agents Biològics

Causa d’infecció: Accident laboral (declarat i investigat) i exposició al lloc de treball.

Mecanismes de defensa: Integritat de la pell, substàncies antimicrobianes (saliva, llàgrimes), cèl·lules fagocitàries (sang), inflamació, immunitat humoral i cel·lular.

Risc d'Exposició i Contagi

• Patogenicitat: a major patogenicitat, major capacitat de l'agent per produir malaltia.
• Dispersió: Presència a l'ambient amb reservoris i capacitat de multiplicació.
• Via d'entrada a l'organisme i susceptibilitat de la persona a l'agent.

Classificació dels Agents Biològics (Grups de Risc)

Grup 1: Poc probable que causi malaltia a l’ésser humà. Sense contagi ni tractament.

Grup 2: Pot causar malaltia a l’ésser humà. Poc contagi i amb tractament.

Grup 3: Pot causar una malaltia greu a l’ésser humà. Amb tractament, contagiós.

Grup 4: Causa una malaltia greu a l’ésser humà. Sense tractament efectiu, molt contagiós.

Monitorització Ambiental (Environmental Monitoring)

Equips de Rastreig

Mesures per trobar el contaminant a l'ambient.

Mostres d'aire:

• Límit d'alerta: Indica desviació de les condicions normals de funcionament (augment de partícules). Cal supervisar.
• Límit d'acció: Indica que les àrees no presenten condicions adequades.

Lectura directa (en el moment) o anàlisi en laboratori (menys directe).

Tipus de contaminants: Aerosols, gasosos i vapors.

Freqüència de mostreig: Úniques, consecutives, consecutives parcials, puntuals.

Localització de la mostra: Treballador i ambientals (zona).

Tipus de mostreig:

• Actiu: Recollida o captació amb instruments indicadors o mesuradors (fiables, sensibles, alt cost, consum d'energia).
• Passiu: Sense esforç, per difusió o permeabilitat. Baix cost, senzills, però menys efectius.

Equips de Mostreig

Captació de microorganismes vius i cultiu en un medi de creixement.

• Mostrejador d'escletxa (efecte Venturi): Les partícules xoquen entre elles i es poden recollir.
• Mostrejador Andersen (filtres): Filtres de diferents mides capten partícules de mida decreixent en una corrent d'aire.
• Flascons borbolladors: L'aire burbuŀleja en un líquid que actua com a medi de cultiu, i les partícules queden atrapades.
• Mostrejadors centrífugs: L'aire entra a alta velocitat i xoca contra les parets, on es dipositen les partícules.
• Presa de mostra amb filtre: Permet prendre mostres personals. Filtres de membrana per a partícules petites.